Excursió a Santa Perpètua de Mogoda

 Resum per Maricarmen Tapia

El passat dissabte 11 de Febrer, malgrat el fred, es va realitzar amb èxit la primera excursió de l’any a Santa Perpètua de Mogoda a càrrec del geògraf i professor de la Universitat de Barcelona Vicenç Casals.

Pel matí vam recórrer la urbanització de La Florida que va ser un projecte de Ciutat-Jardí noucentista (1925) dissenyada per Manuel Mujica, i per la tarda es va completar l’excursió amb la visita al Castell de Mogoda, del S. X.

 

La ciutat jardí de la Florida

Una de les primeres qüestions que es van plantejar va ser la definició del concepte de ciutat-jardí. Segons E. Howard (1850 – 1928) corresponia a un disseny de ciutat complex, amb autonomia, activitats productives, equipament i una propietat del sòl d’alguna manera col•lectiva como a mesures antiespeculatives, entre d’altres. No obstant això, de tot aquest moviment només va tenir èxit el model tipològic de traçat urbanístic que avui dia coneixem.

La localització d’aquest projecte correspon als principis de ciutat-jardí en la mesura que complia amb les condicions ideals: principis higienistes (zona plana, molt fèrtil, amb aigua i de clima temperat) i bona comunicació, pensat per a gent de Barcelona, com àrea residencial, a 20 minuts de la Plaça Catalunya i a prop de carreteres d’importància.

Segon Casals, Mujica sembla haver estat influenciat pels esquemes de Howard: crea un sistema radial en relació amb l’estació de tren, i un sistema de places i avingudes a més de tres jerarquies de carrers. La distribució original de les parcel•les comptava amb corredors de serveis. La cases, segons la normativa original, havien de ser construccions, com a màxim, de dues plantes i torre aïllada amb antejardín i tancament baix i transparent.

 

 

 

 

 

 D’aquest projecte inicial avui es conserva el seu traçat viari amb un ampli eix principal arbrat, una gran part de les parcel•lacions, amb excepció d’algunes que van ser unides, i algunes cases del període inicial i posterior entre els anys 25 i 27. La major distorsió del projecte urbà va ser durant els anys 50 i 60 amb l’autoconstrucció quan es va deixar de complir la normativa, encara vigent.

Castell de Mogoda

 

 

 

 

 

 

Per la tarda es va visitar el Castell de Mogoda. Segon les dades d’INCASOL, qui el gestiona actualment, els orígens del castell es remunten a la fi del segle X, quan els senyors devien ocupar la masia fortificada,  explotant els molins i altres riqueses pròximes.

Els edificis van tenir diverses reformes, les més importants en el segle XIX, que són les que li han donat l’aspecte actual. El conjunt és format per dos edificis de planta baixa i principal disposats en “L”. Un concentra les activitats pròpies del castell i una petita capella. L’altre, el cos principal, acull les sales de recepció i el que va ser l’habitatge dels marquesos de Comillas. 

L’antiga extensió de la finca ha quedat subdividida i només queden, en mal estat, l’antic estany i una font del jardí. Fora del recinte han estat reformades les cases de l’antiga colònia agrícola, de les quals resta el seu parcel•lari, el safareig i dos antics pous de glaç.

Per a més informació>> Article de Vicenç Casals en Revista Biblio 3W: MANUEL MUJICA MILLAN Y EL URBANISMO NOVECENTISTA EN CATALUÑA, 1917-1927