VI TROBADA LATINO AMERICANA EN DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL

El grup al Castell de Figueres, bressol de SOS Monuments

El grup al Castell de Figueres, bressol de SOS Monuments

Resum de la trobada

Entre els dies 1 i 9 de juliol d’aquest any de 2013 vam tenir la trobada bianual entre defensors del patrimoni de Llatinoamèrica i Catalunya que enguany ha tingut lloc a Barcelona.

El fet de ser Barcelona el lloc escollit li ha donat una especial significació perquè aquí va començar aquestes iniciatives del què formen part ex alumnes del FAIPAC i del MRM, tots dos cursos dirigits per en Salvador Tarragó i ara SOS-Monuments i la Ciutat Comtal com teló de fons.

La inauguració de les jornades es va fer a la Torre Agbar, projectada per Jean Nouvel i un dels edificis emblemàtics de Barcelona en els darrers anys. La lliçó inaugural va córrer a càrrec de Robert Brufau, especialista en estructures i responsable de les seves construccions d’aquest edifici d’altres districte 22@. En acabar es va fer una visita a la Torre.

Cúpula de la Torre AGBAR

Cúpula de la Torre AGBAR

Aquest primer dia es completa amb el recorregut pel Districte 22@ contemplat alguns dels edificis més innovadors dels últims anys a Barcelona i acabant amb una visita al Fòrum i la seva placa fotovoltaica gegantina. Destacaríem la visita al Centre de Disseny HUB que serà inaugurat el pròxim mes de setembre, obra de l’estudi MBM Arquitectes, integrat pels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual: el nou equipament allotjarà les col·leccions de Disseny Industrial i arts decoratives, Ceràmica, Tèxtil i Indumentària i Arts Gràfiques. La visita va estar dirigida per Francesc Gual. Es van manifestar els dubtes sobre l’edifici que manté una desproporció notable entre la seva base i la volada de la part superior que es projecta sobre una de les autovies dels Nus de les Glòries envaint part de la via i al mateix temps trenca la continuïtat del carrer Àvila.

Dintre del programa es va dedicar una part important a la visita d’arquitectura militar, començant pel Castell de Montjuïc que corona la muntanya del mateix nom i ara presideix la ciutat si be històricament l’ha vigilada. Desvinculat de tot ús militar en ell vam tenir ocasió de veure la restauració de la terrassa i Carme Fusté Bigorra, Presidenta de l’Associació d’Amics del Castell, ens va obsequiar amb un petit refrigeri.

El segon castell visitat va ser el de Figueres, el més gran d’Europa de la seva època i que encara manté algunes funcions militars. A la història del castell destaca el haver estat el lloc on per darrera vegada es reuniren les Corts republicanes i va haver l’últim Consell de ministres de la República abans de marxar a l’exili en 1939. A la visita ens va acompanyar l’arquitecte Enric Vinyes, dels primers defensors d’aquest conjunt militar on precisament va néixer SOS-Monuments. Va ser especialment remarcable navegar per l’aigua cristal·lina d’una de les 4 cisternes que haguessin permès al castell abastir-se d’aigua, en cas de setge, durant un any.

El darrer castell visitat va ser el de Miravet, un dels símbols de l’últim tram del riu Ebre. Miravet, castell andalusí, després templer, tanmateix, i com passa sovint en els monuments molt historiats, ha patit diverses reformes per poder complir la seva funció al llarg de les diferents èpoques, la darrera transformació fou del segle XIX, durant les guerres carlines. En aquesta ocasió vam tenir la sort de comptar amb el guiatge de l’arquitecte restaurador, Carles Brull que dirigeix les actuals tasques de recerca i restauració del castell.

 També dins de l’àmbit militar es van visitar les muralles romanes i les últimes intervencions fetes: el Pati Llimona d’Ignasi Solà Morales i el molt recent hotel que correspon a l’autoria de l’arquitecte Moneo. Ens va acompanyar l’arquitecte i arqueòleg, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Ricard Mar. El mateix professor Mar ens va acompanyar al dia següent a les ruïnes d’Empúries. Els recorreguts van ser molt interessants i aclaridors doncs es beneficiaven de la doble condició d’arquitecte i arqueòleg que té en Ricard Mar.

El dijous 4 de juliol van visitar l’antic Mercat del Born, guiats per l’arquitecte Simone Brusaferri. Construcció magnífica de ferro i vidre, germana petita de les Halles de París. Fou projectada i dirigida per  Josep Fontserè i Mestre en 1876 com a mercat de barri. Al 1920 va passar a mercat majorista fins la construcció de Mercabarna el 1971. El Born fou construït a l’esplanada deixada per el derrocament de part del Barri de Ribera després de la victòria del Felip V, el qual manà construir “La Ciutadella”, fortalesa de vigilància per la ciutat i al voltant de la qual no hi havia d’haver construccions. A les excavacions portades a terme el 1994 es descobriren les primeres restes de la part de la ciutat que ocupava aquest espai fins 1716. A l’actualitat han quedat al descobert més de 8.000 m2 de restes que aviat seran visitables i l’edifici s’ha remodelat per constituir un important centre Cultura. La restauració ha estat prou respectuosa amb l’edifici original

El mateix dijous al matí havíem visitat la Colònia Güell doncs és impossible separar aquest país del seu legat modernista. La visita, realitzada pel mateix Salvador Tarragó, fou molt crítica amb la restauració feta que pretén, i de fet ho fa, utilitzar materials que devaluen el projecte de Gaudí.

 En el petit espai dedicat al Modernisme cal incloure l’esmorzar i visita a la Fonda España, de llarga tradició a Barcelona, que fou construïda per Lluís Domènec i Montaner i que no fa gaire ha estat remodelada però conservant i respectant prou bé el projecte original.

A aquests blocs temàtics cal afegir la visita als mercats de Barcelona que en els últims anys estan sent remodelats i transformats d’acord amb les noves costums i necessitats ciutadanes, tot conservant els edificis públics i l’estructura de les parades i introduint concessions a supermercats i facilitats d’aparcament. En concret es visità el Mercat de La Llibertat de Gràcia i el Mercat de Santa Caterina. Aquest últim no podem dir que hagi estat remodelat doncs gairebé està construït de nou. Només queden les antigues façanes i es respecta una mostra arqueològica gairebé insignificant, de l’antic convent de Santa Caterina, les restes del qual varen ser descobertes amb les obres. El mercat està cobert per una teulada de ceràmica multicolor projecte del desaparegut arquitecte Enric Miralles, i Bernadetta Tagliabue.

Igualment van resultar remarcables la visita a la Biblioteca Jaume Fuster, situada a la Plaça Lesseps i obra de l’arquitecte Josep Llinàs. La visita va acabar amb un intercanvi d’opinions i punts de vista molt interessant i que és el que vol propiciar aquestes trobades. L’intercanvi ja s’havia iniciat al matí quan, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, antiga seu del MRM. Ricardo Ramon Vergara Franceschi y Juan José Botero Ramírez ens van presentar els seus treballs.

 El dissabte, relacionat amb la visita als nous barris de Barcelona del primer dia, es va fer una bicicletada per la ciutat veient l’art urbà de les escultures, façanes pintades i graffitis. El recorregut va ser preparat i dirigit per Maximiliano Chiqui Sicala i l’esmentat Ricardo Vergara.

 La cloenda de la VI trobada de l’ELADPAC, el dimarts 9, com no podia ser menys, va ser una visita comentada per Salvador Tarragó, a la Sagrada Família. La visita i comentaris van estar a l’alçada però la sorpresa va venir de la mà de Gabriela Mareque quan ens va portar Jordi Bonet i Armengou que fins fa poc ha dirigit les obres del temple i a qui vam poder saludar i parlar amb ell..

 Al dinar de comiat es va decidir la nova trobada del VII ELADEPAC pel 2015, Cuba, responsabilitzant de la seva organització a l’arquitecta Silvia María Morales. Salvador Tarragó que tenia la responsabilitat de la preparació de la VI ELADEPAC, va fer transmissió de la penyora, simbolitzada per un penjoll, que materialitza la responsabilitat organitzativa, a Ricardo Vergara qui la farà arribar a la Silvia, qui havia hagut de marxar anticipadament.

La retrobada a Barcelona després de més de 25 anys, entre molts dels assistents, amb els bons records dels anys d’estudis, propicià unes intenses emocions i aprofundiments d’amistats individuals i col·lectives que ens van fer sentir com formant part d’una gran família.

En tots els que vam compartir aquesta experiència queda l’alegria i l’enyor dels dies passats. I el desig i l’esperança de la retrobada a Cuba el 2015.

SOS monuments ELADEPAC cartell

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies