Tercera Conferència del Primer cilcle sobre La Ciutadella: Salvador Tarragó, “La Plaça d’Armes o de Forestier del Parc de la Ciutadella. de l’abandó a la restauració”

DSC03327

La conferència del 25 de juny del 2015 estava previst que la dictés la historiadora Bénédicte Leclerc, però raons de força major la van retenir a França i en el seu lloc parlà el nostre vicepresident Salvador Tarragó.

La Plaça d’Armes és l’actual Plaça Fiveller i correspon a l’espai que separa l’edifici del Parlament, antic arsenal, de l’Institut d’ensenyament Secundari Verdaguer, antic Palau del Governador.

El professor Tarragó estructurà la seva intervenció en tres parts. A la primera part parlà de la persona i formació de Forestier a qui ell considera el millor dissenyador de jardins dels segles XIX i XX. Forestier neix a França, estudia arquitectura i és naturalista. Es forma en el país que més tradició tenia en aquell moment en jardins ornamentals, França, i per tant rep una formació racionalista. Els seus treballs importants comencen en el Segon Imperi, quan es cridat per a ser ajudant del principal responsable dels jardins de Napoleó III. Les seves actuacions no es limitaran a França. Anirà a Anglaterra, on entrarà en contacte amb una tradició completament diferent. Creuarà l’Atlàntic i deixarà la seva petjada a ciutats com Buenos Aires o La Havana. A Espanya arribarà a la segona dècada del segle XX. Farà projectes a Cadis i a Sevilla, on s’encarregarà de l’important projecte del Parc de Maria Luisa. A Barcelona vindrà ja el 1915 cridat per Cambó i projectarà la Plaça Fiveller.

La Plaça Fiveller o d’Armes, es concebuda com un espai tancat o saló, gabinet va dir en Salvador Tarragó. L’espai és un rectangle ben delimitat por una doble filera de plàtans que deixa al mig un passeig que permet envoltar l’espai. A l’interior d’aquest rectangle dibuixa una el·lipsi amb bardisses de xiprer al costat de les quals, per la part interior, hi ha uns bancs correguts de marbre que envolten l’estany on hi ha l’obra “El Desconsol”, de Llimona. Forestier manté dos eixos perpendiculars. El braç més curt posa en contacte la porta del Parlament amb la porta de l’actual IES. El conjunt crea un recinte aïllat, que convida al recolliment i al silenci, a seure i llegir.

La tercera i última part fou una reivindicació i denúncia de l’actual estat de la plaça. Les alçades d’arbres, quatre metres els plàtans i dos metres les bardisses, permetien mantenir i ennoblir la perspectiva dels edificis veïns i aixecar la vista sense límits. Avui en dia aquesta perspectiva ha quedat trencada per la construcció de gratacels que tallen la continuïtat de la perspectiva. Els plàtans que han estat substituïts recentment, no mantenen la forma de copa i l’alçada original, donant la impressió de desordre i sobrepassant l’alçada visual dels edificis, que en principi s’havia de respectar. Les bardisses que envolten l’estany presenten forats que haurien d’emplenar-se amb noves plantes. Als parterres, els xiprers primitius de forma rodona han estat substituïts per baladres que no permeten les formes racionals i domesticades que requereixen els jardins de tipus francès.

Tot plegat mostra el desconeixement i l’abandó en que es té aquest parc, el primer de Barcelona i qualificat com BIC. Un espai, ens permetem afegir, sobre el que hi ha una pressió d’usos ciutadans, festes, fires, concentracions, que pensem que és molt difícil mantenir i que alhora sigui possible la conservació de tots els valors paisatgístics i la inalienable condició de jardí històric del Parc de La Ciutadella.

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies