XIII TROBADA D’ASSOCIACIONS EN DEFENSA DEL PATRIMONI. VALLADOLID 22015

thumb_DSC09864_1024

 

 

Els dies 10, 11 i 12 d’aquest mes d’octubre de 2015, hem tingut la trobada anual d’associacions en defensa del patrimoni d’Espanya. Aquest any ens van rebre a Valladolid. Ens vam aplegar associacions de Castella, Andalusia i Catalunya. El lema de la trobada ha estat “Patrimoni i gestió del patrimoni”.

 

La proposta consistia a veure diferents tipus de patrimoni i que són objecte de diferents tipus de gestió. El primer recorregut fou pel Valladolid històric. Guiats per l’arqueòloga de la Junta de Castella i Lleó, Consuelo Escribano Velasco, van fer un recorregut per la història de Valladolid, des del lloc on aproximadament va néixer i on encara trobem restes de les primitives muralles, al costat de l’església de San Benito al Valladolid musulmà i del que no queda cap vestigi visible. Els primers habitants s’instal·laren en uns terrenys pantanosos prop d’on s’uneixen els rius Pisuerga i l’Esgueva, les freqüents riades d’aquest últim, faran que aviat es canalitzin els diferents ramals i es cobreixin de forma i manera que avui en dia part de la ciutat està construïda sobre les voltes que els cobreixen. Malgrat l’important actiu patrimonial que això significa per la ciutat, les voltes no estan estudiades ni inventariades.

 

Sí que, d’altra banda s’ha volgut deixar constància de l’existència dels primitius àbsides de ¿la catedral/església de San Pablo?. A l’espai que ocuparen hi ha un jardí limitat per una tanca que conserva la forma de les tres naus de l’àbsida. El jardí està pràcticament al costat de l’antic call o “judería”. Valladolid comptava amb una de les quantitats més importants de jueus de Castella, el call més important era el d’Àvila.

 

A la tarda ens esperaven las visites el Palacio Real, avui en dia Capitanía, i el Museu d’Escultura. El Palacio Real només es pot veure els dimecres, fer-ho un dissabte fou una excepció que poguérem gaudir gràcies als bons oficis de Carme Fusté Bigorra. Cal senyalar també que ens rebé el Capità General, Don Manuel Gorjón Recio.

thumb_DSC09906_1024

Després al Museu Nacional d’Escultura vam gaudir del millor de la imageneria castellana representada sobre tot per Gregorio Fernández, els Berruguete o Juan de Juni tot i que també trobem altres grans escultors del Segle d’Or com Pedro de Mena, Martínez Montañés, Alonso Cano, Carmona o Salzillo.

 

D’altra banda caminar per Valladolid és passejar entre pedres que han vist una part important de la història d’Espanya, els esdeveniments anteriors a la definitiva instal·lació de la Cort a Madrid i la seva designació com capital.

 

Tanmateix Valladolid sempre ha mantingut una activitat que la fa destacar d’altres províncies castellanes. D’aquestes activitats passades queden algunes restes, la presència de les dos companyies de ferrocarril més importants de la construcció de la xarxa ferroviària és una. Les dos companyies eren Ferrocarriles del Norte i MZA que a l’any 1942 s’integraren en RENFE. I a més una línia de via estreta que funciona fins l’any 1965 deixant una cicatriu a la ciutat encara no resolta. Per mirar de recuperar l’espai deixat per la via fèrria es convocà un concurs d’urbanització de la zona l’any 2000. El guanyador del projecte fou Ricard Bofill però, inexplicablement, qui desenvolupa, o intenta desenvolupar perquè no s’ha fet res, la urbanització és Richard Rogers, el treball del qual perpetuava la separació entre les dos àrees de la ciutat. La crisi ha impedit la seva execució.

 

A l’Antiga estació d’Ariza, avui gairebé sense tràfic vam tenir l’ocasió de conèixer ASVAFER (Associació Val·lisoletana d’Amics del Ferrocarril) que té allà la seva seu social i per on es va guiar el seu Vicepresident, Pedro Pintado. Un grup d’amants dels trens, cap d’ells antic ferroviari, que desenvolupen una tasca molt meritòria, en unes condicions de molta migradesa de medis. Tot i això s’espavilen per fer-se conèixer a la ciutat, fan fires, han construït petits trens en els que grans i petits poden fer una passejada en dies senyalats. Han recollit material i estan a punt de aconseguir recuperar una màquina de tren. Gent entregada i generosa, sens dubte.

 

 

thumb_DSC00048_1024

Prop de la seu d’ASVAFER hi havia la fàbrica Renault però d’aquesta empresa tan important pel desenvolupament econòmic de Valladolid, sens dubte, no queda cap senyal ni cap explicació pel visitant ocasional.

 

A Valladolid, capital de la Ribera del Duero, on tan bons vins es fan no podia faltar una visita a les bodegues de la zona, que són moltes. Es va escollir el poble de Mucientes que presenta la particularitat de que les seves bodegues són coves artificials. Els habitants de Mucientes han fet sots a terra on premsar el raïm i instal·lar les seves bodegues i el terra que han extret, l’han col·locat a sobre creant colines artificials d’on neixen unes xemeneies de ventilació i que apareixen al paisatge com un bosc de mil espècies per on ens va guiar Glòria Martín, Directora de la Bodega-Aula de Interpretación de Mucientes.

thumb_DSC00182_1024

 

Per últim visitàrem el Valladolid Modernista. El Modernisme no coincidí amb la millor època de la ciutat i per tant no trobem grans edificis encara que els que hi ha tenen un encant especial.

 

Al mateix temps que fèiem les visites, totes elles interessantíssimes, anàvem prenen consciència dels problemes del patrimoni en aquesta ciutat, que són paral·lels als problemes d’altres indrets: El més important la manca de conscienciació ciutadana i el desinterès de les autoritats encarregades per vetllar per aquest legat sobre tot quan no presenta les característiques de gran monument i per això trobem discontinuïtat en les alçades d’alguns carrers, on uns edificis són substituïts per altres més moderns però que no guarden cap tipus de relació amb el context general. Tot i així, s’apunta, el gran monument té el perill de la sobreexplotació i la manca de respecte que suposa la seva utilització per qualsevol activitat i qualsevol finalitat sense tenir en compte els riscs que suposen per la seva correcta conservació.

 

La pròxima trobada serà al novembre de 1916 a la ciutat de Múrcia tot tenint molt en compte els terratrèmols que sacsejaran la ciutat de Lorca i que causaran greus pèrdues al seu patrimoni.

 

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies