4 xerrades del Cicle “De què serveixen els museus?”. 4 resums

 

Joan Roca, Director del MUHBA

Un Museu de ciutat hauria d´explicar la trajectòria històrica de la

ciutat, trencant els límits del museu tradicional. No ha de ser el
museu convencional tancat amb els objectes conservats dins seu, sino
la mateixa ciutat convertida en museu.El museu ha de estat lligat a la
ciutat. Ha de entrar en ella i a l´inrevés, i per aixó es situa a mig
camí entre les polítiques culturals i les polítiques urbanístiques.
Si ens referim concretament al MUHBA i a la seva proyecció futura,
considera el seu director, diferents espais referencials, alguns ja
existens i altres encara no, que poden conformar el futur museu:
– Casa Padellàs com a referència histórica
– Fabra i Coats i la nau Oliva Artés com a referent del traball industrial
– la conservació de las cases del Bon Pastor com a referencia habitacional
– la casa de l´Aigua com a referent d´infraestructures
– les tres ximeneies com a referent energètic
– per últim, Vila Joana ” la casa de la paraula”, com a referent literari.
Aquests àmbits serien gratuïts, oberts al públic, adaptats, amb
informació, activitats per a tothom,etc…
Tot aixó conformaria un tipus de museu que, independenment d´idees
polítiques, els ciutadans i les Administracions el sentirien com seu i
es convertiria en un instrument del s.XXI per a relatar la vida de la
ciutat.
Pepe Serra, Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

En Pepe Serra, Director del MNAC(Museu Nacional d’Art de Catalunya), ens va donar una resposta molt ben argumentada a una de les preguntes –“tindran sentit(els museus) en el futur?”- que encapçalen el cicle que hem organitzat:

“si no canvien, no tenen futur”, va dir en la segona xerrada d’aquest cicle.

 

I, en síntesi, va continuar parlant així: els museus ja no es poden considerar temples ni, molt menys, magatzems de l’art.

Igual que la societat, els museus han canviat més en els darrers 15 anys, que en un segle. I han de seguir canviant per a tenir més projecció social, per a ser un espai de participació en les dues direccions, entre el museu i el visitant/ciutadà i entre els mateixos visitants. I ha de ser, com es diu ara, influencer, tenir legitimitat social, ser un espai de relació.

 

Per això s’ha d’intentar crear un vincle amb el visitant/ciutadà fent coses diferents, buscant la seva participació, deixant espais per a que interaccionin amb el que el museu els ofereix, donant llibertat per la seva expressió. Ja s’hi fan molts tallers, alguns de caire  terapèutic. D’altres poden ser llocs de debat per a resoldre conflictes. S’han de poder tractar temes que no tenen res a veure amb l’art(conflictes de gènere, immigració, etc.), per mitjà de l’art que s’hi troba als museus.

 

Però, per a tot això cal dotar-se de nous instruments, de una nova governança, d’un major finançament, l’ampliació del nombre d’especialistes(restauradors, educadors, etc.), treballar en cooperació amb altres museus.

Tot amb la finalitat d’incrementar i d’assolir la fidelitat dels gairebé 500.000 residents a Catalunya que els visiten cada any, la meitat del nombre total de visitants.

 

 

Josep Giralt, Director del Museu de Lleida

 

Un museu serveix per a conservar, documentar, gestionar, educar i
transmetre patrimoni a les noves generacions. En el cas del museu de
Lleida des de la perspectiva de Ponent.
Així va començar la conferència el seu director.
Aquest Museu diocesà i comarcal conté en el seu fons peces de
diferents coleccions:del Seminari, del Bisbat , dels antics Estudis
Ilerdencs i a partir del segle XIX, també del Museu Provincial i del
Museu de Belles Arts.
L´any 2007 s´inaugurà l´actual edifici als terrenys del Antiguo
Convento de los Camelitas Descalzos. La moderna remodelació a càrrec
de l´arquitecte Joan Roldán ens va deixar com a record la façana
principal del Convent.
Historia a part, l´actual Museu està dirigit des de fa tres anys per
Josep Giralt, que en la segona part de la seva conferència va marcar
las línies generals de la seva gestió cara al futur.
Un breu resum d´aquestes línies:
Pensar el Museu com un centre de cohesió social,obert a tot tipus de
públic,tant a  nivell de ciutat com de territori; diversificar
l´oferta segons les diferents necessitats; utilitzar les xarxes
socials i potenciar la investigació i la relació amb altres museus.
Tota una revisió del concepte del museu tradicional que juntament mb
el paràgraf inicial de la conferència iniciarà el camí cap el segle
XXI.

 

Ferran Barenblit, Director del MACBA

 

La quarta xerrada del cicle dedicat als museus va tenir com a protagonista el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), de la mà del seu director Ferran Barenblit.

En un to més filosòfic que tècnic ens va recordar, per tal de contestar la pregunta de si els museus tenen futur, la seva gènesi, que es dóna en un moment històric, principis del s. XIX, on també es desenvolupen els Grans Magatzems i les Exposicions Universals. Els 3 fenòmens són espais que donen valor al objecte, per on, a més, s’hi pot passejar lliurament.

Creu Ferran Barenblit que tindran futur sempre que tinguin la capacitat de sorprendre, crear eficiència, desenvolupament i creixement. Els museus demanen transgressió política (referida a la “polis”) i estètica. Han de ser espai de dubte i que en generin. Hi ha d’haver debat entre l’audiència i l’artista. Barenblit reclama, amb rotunditat,  la inutilitat de l’art. Pensar que es pot viure igual amb una obra d’art que sense una obra d’art, és el que genera la necessitat de l’art

Els museus, quan van néixer, ja n’eren  d’art contemporani. Però tot museu que vulgui mostrar aquesta contemporaneïtat haurà d’anar superant etapes o ho deixarà de ser.

Per al MACBA vol que, a més de tenir capacitat de resistència, en tingui de sorpresa. Que les obres es vagin renovant per generar coneixement, no que hom torni a reconèixer la mateixa obra un altre cop.

És més important el com que el què d’una obra o instal·lació exposada. Trobar una capacitat transformadora. Que s’acabi generant l’efecte papallona.

Més endavant, en el torn de preguntes va parlar de la convivència i connivència amb el barri del Raval. Totes les escoles hi acaben passant. I hi ha cursos i seminaris per a adults que no tinguin res a veure amb l’art ni amb la museística.

Va afirmar que són líders en transparència i que valoren més la qualitat del visitant que la quantitat de públic.

Finalment, ens va remetre a la web per saber cap on vol anar el MACBA en la seva Estratègia 2022, traducció en llenguatge més tècnic de la filosofia desenvolupada per Ferran Barenblit en aquesta xerrada.

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies