Vam anar a l’Espluga de Francolí i vam veure el Museu

 

Convidats per la directora del Museu de l´Espluga, Gemma Carbó, vam anar el dia 2 de març  a visitar el Museu de la vida rural i altres edificis que amb ell es relacionen: la destil·leria Balanyà i el Celler Cooperatiu.

 

 Museu de la vida rural:

És un museu privat. Forma part de la Fundació Lluis Carulla, nascut a l´Espluga i “mecenes” de la zona. Ocupa l´antiga casa pairal dels Carulla amb una façana reformada molt maca, una ampliació de l´arquitecte Dani Freixes i un terreny al voltant amb un pati i un hort experimental.

Vam començar amb un vídeo sobre l´antiga producció del vi, que juntament amb  l´olivera i els cereals representava la riquesa de la zona: la Conca de Barberà.

A continuació una visita parcial del Museu que vol ser i és una història de com l´home ha canviat el territori. Per això, no solament s´exposen objectes, sinó que es conserven tradicions, es treballa un hort , es fan exposicions i s´obren grans espais didàctics.

Tot sota un ideari respectuosament ecològic.

 

Destil·leria Balanyà

Gairebé adossada al Museu es troba la destil·leria Balanyà. Dedicada antigament a la destil·lació d´aiguardent a partir de la “brisa” del raïm. Es conserven molts aparells antics i en l´actualitat està dedicada a Museu. Molt interessant tota l´explicació.

 

 

Celler Cooperatiu

La darrera visita del matí va ser al Celler Cooperatiu. Un celler modernista  construït segons el projecte de l´arquitecte Domènech i Montaner i fet pel seu fill Domènech Roura. Una edificació majestuosa amb tres naus i amb uns grans arcs interiors. Molt interessant el recorregut fet per un passadís alt. En l´actualitat s´ha convertit en el Museu del Vi i té la categoria patrimonial de BCIN. A la sortida es podem comprar productes típics de la zona.

 

 

Una parada per dinar i descansar en un modern restaurant.

 

Destrés de dinar vam tornar al Museu per visitar l´exposició temporal: PLÀSTICO. Un espai per reflexionar i debatre sobre un dels materials que més ens ha canviat la vida. Molt didàctica i molt encertada estèticament.

 

Acabo agraint a la directora Gemma Carbó les seves explicacions i la seva acollida durant tot el dia.

I també agraint la seva gestió perquè aquest Museu aconsegueixi ser com diu la seva definició: “Un centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible del mon rural”

 

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies