El patrimoni de Palau Solità i Plegamans

Per Maricarmen Tapia

El passat dissabte 21 de setembre realitzarem l’excursió científica a Palau-Solità i Plegamans. La visita va començar amb la benvinguda que ens van donar el regidor d’Esports i Cultura Miquel Rovira, el regidor de Patrimoni Cultural, David Abascal, Josep Mª Farnès, advocat i coneixedor de la història local, i la família Rovira Robert. Vam tenir un dia complert visitant un valuós patrimoni d’èpoques molt variades.

Moviment modern i la renovació pedagògica

Ens van obrir les portes del CEIP Josep Maria Folch i Torres, coneguda com les Escoles Velles, construïdes en 1934 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, membres del GATCPAC. Aquestes escoles construïdes als anys de la II República, van entrar en funcionament el 1935. Són escoles tipus, és a dir, pensades com a model a seguir en posteriors grups escolars. A més de les explicacions sobre l’arquitectura i el model educatiu que van donar forma a l’edifici, vam comptar amb les aportacions d’antigues alumnes de l’escola com la pròpia alcaldessa, Teresa Padrós i Casañas, i Lis Robert, qui ens van donar el caire humà i el valor intangible d’aquest patrimoni.

Gòtic i renaixement

Posteriorment vam caminar fins a l’església Santa Maria de Palau-Solità, acompanyats per en Joan Fuguet, soci de SOS i especialista en història i arquitectura dels ordes militars del Temple i de l’Hospital i rebuts per mossèn Prakash Rao Chukka.

Segons va explicar Fuguet, l’església va ser construïda el 1122 i consagrada per Sant Oleguer, bisbe de Barcelona. L’església, amb planta de creu grega inicial, va sofrir diverses transformacions entre les quals va perdre la seva orientació simbòlica amb la capçalera cap el Jerusalem (Est). Avui s’orienta cap el nord i resta un tros de la nau principal de volta canó, immediat a l’actual entrada. El seu patrimoni mobiliari més rellevant és principalment del segle XVI. L’altar major renaixentista, o gòtic tardà, del mestre d’Artès, mostra una preciosa pintura i treball amb pa d’or amb els episodis de la vida de Crist i retrats d’altres sants. Segons en Abascal i en Farnès, aquest retaule va ser desmuntat i guardat pels veïns de la població durant la guerra i algunes de les peces van ser recentment recuperades des d’Alemanya.

A la capella lateral trobem una cúpula preciosament esgrafiada en tons blaus i cru amb motius renaixentistes. Com a antependi de l’altar hi ha un plafó de sants, que mostra una composició dedicada a la Mare de Déu del Roser, obra dels germans Passoles, importants rajolers del XVII, que tenen entre els seus treballs més coneguts les rajoles de la Casa de la Convalescència, actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona i els plafons de la Xocolatada i la Tauromàquia del Museu d’Arts Decoratives.

Els templers

Posteriorment vam ser acompanyats a la Comanda Rural de Palau Solità, actual ermita de Santa Magdalena. Aquesta comanda que va ser fundada el 1140, esdevindria bicèfala amb la de Barcelona, deu anys després, ja que compartiren el mateix comanador. A partir de nombroses donacions va acumular un importantíssim patrimoni, sobretot masos al Vallès i comarques veïnes. El comanador de Palau administrà, a més a més, les possessions que l’Orde anava rebent arreu de la Catalunya Vella (Osona, Penedès, Solsonès i altres).

El mas de Sta Magdalena que fou seu de la comanda rural o granja templera estava organitzat dins d’un recinte tancat, quadrat o rectangular amb edificis adossats i torres en les cantonades. Actualment d’aquest recinte només resta la capella de santa Magdalena molt deteriorada i part de l’antiga muralla.

Patrimoni etnològic

Finalment vam anar a dinar a la masia Can Duran (que havia estat de domini templer), on, posteriorment, ens va sorprendre una preciosa col·lecció d’eines del camp i d’oficis artesanals del museu privat El racó de l’avi, probablement una de les millors mostres de la seva temàtica a Catalunya.