L’opinió del nostre president Ricardo Vergara Franceschi al diari “Ara”

Sudoku a la Model de Barcelona: pisos a les cel·les

La reforma de la presó genera debat entre la conveniència de mantenir

l’edifici o obrir un gran espai

BARCELONA 23/10/2020 23:08

MARIA ORTEGA

És un problema endèmic de Barcelona, i molt especialment del districte de

l’Eixample: quan un espai queda alliberat del seu ús, s’acumulen massa

propostes per a un únic emplaçament. Hi calen tots els equipaments que fa

anys que estan pendents i, també, els anhelats espais verds o, senzillament,

lliures de construccions. I encabir-ho tot és una quimera. Sobretot, si s’hi suma

un edifici amb cert valor patrimonial o històric, com és el cas de l’antiga presó

Model. L’anunci del projecte guanyador per transformar el centre penitenciari,

ha posat en el centre del debat la conveniència de mantenir tota l’estructura de

la presó i encabir en les antigues galeries els 140 pisos públics i alguns dels set

equipaments.

“Un sudoku de nivell sis”, asseguren des de Forgas Arquitectes, que, juntament

amb Planas Esquius Segatti, han presentat la proposta guanyadora. Expliquen

que un cop immersos en el procés van veure que les peces encaixaven amb

“certa naturalitat” i van apostar per mantenir l’estructura del panòptic i les sis

galeries “per obtenir una imatge coherent” i evitar enderrocs. La proposta

innova respecte a l’esbós original de l’Ajuntament i situa els habitatges als

espais de les cel·les i no a l’edifici del carrer Nicaragua. Una idea que es

repeteix, de fet, en dos més dels sis projectes finalistes i que, en el guanyador,

s’estructura amb un passadís central a tota l’alçada dels braços i amb “cossos

lleugers i vidriats” a les façanes com si fossin les típiques galeries de l’Eixample

trenant la “duresa” actual.

Què enderroquem?

El debat sobre quins elements calia enderrocar va ser un dels punts més

intensos del procés participatiu, que va arribar al consens de preservar intacta

la galeria número 4, el panòptic central, l’edifici de l’administració i el dels tallers

-aquest últim admetia transformacions- i de mantenir, també, elements que

recordessin el conjunt dels braços. Però la polèmica s’ha mantingut en el

concurs, fins al punt que un dels projectes finalistes, que ha quedat

desqualificat, ho enderrocava pràcticament tot i situava un gran parc com a

principal protagonista.

Mantenia, això sí, part de la galeria 4, dins d’un embolcall, amb un pati

perimetral de proporcions angoixants i sense finestres per emfatitzar l’esperit

que ha tingut l’edifici durant anys. Aquest projecte, que porta la firma Martínez

Lapeña-Torres, Adrià Orriols i Eduard Miralles, busca “actuar de manera

radicalment oposada” a la proposada, “rescatar l’espai per a la vida”. Fer foc

nou i prescindir de la pedra.

Les altres quatre propostes se cenyeixen als termes fixats, tot i que amb

matisos sobre el grau de conservació de les galeries. El segon classificat, el

projecte Vincles, obra dels arquitectes Garcés-de Seta-Bonet, preveia

creixements laterals a tres de les galeries i remuntes superiors als edificis de

Nicaragua i Entença. També construïa habitatge als braços, però dos quedaven

desconstruïts i se’n mantenia només part de l’estructura. El tercer classificat,

obra de Data Arquitectura i Harquitectes, mantenia totes les construccions,

obrint porxades als braços i al panòptic. A la quarta posició queda el projecte

23.120 m2, amb un nom que fa referència a l’espai que quedaria lliure, amb

l’obertura de les plantes baixes de les galeries. Aquesta proposta és obra de

Jorge Vidal, Maio Architects i Mosbach. I l’última, que porta el segell d’una gran

UTE amb noms com el Bosch Capdeferro o Creus e Carrasco, situava

l’habitatge a les parts exteriors de les galeries, on també hi dibuixava jardins

verticals.

Ton Salvadó, que com a director de Model Urbà va obrir el meló del procés

participatiu per a la reforma, es confessa ara -ja des de fora del consistori-

“satisfet” amb el resultat. Assegura que la proposta demostra que era possible

encaixar-ho tot i donar un nou ús als braços. Elogia que posar habitatge a les

galeries reforça el caràcter de passatges urbans. També la degana del Col·legi

d’Arquitectes, Assumpció Puig, considera que la proposta dona una bona

resposta a totes les necessitats recollides: “Fer habitatge a les galeries és una

opció arriscada però permet conservar l’edifici”, apunta. Remarca, també, que

tenint en compte tots els equipaments que s’hi havien d’encabir, queda un

espai verd generós. Un punt del que discrepa l’arquitecte i exregidor Daniel

Mòdol, que lamenta que el verd hagi quedat “trossejat” en els “espais sobrants”.

Considera un gran error haver de mantenir l’estructura de la presó, que apunta

que condicionarà massa els futurs usos de l’espai. Hi veu “romanticisme poc

operatiu”.

Defensa del patrimoni

L’arquitecta Maria Sisternas elogia el procés de participació que s’ha fet per

aquesta macrotransformació però lamenta que no s’hagi tancat amb una

explicació del jurat de per què s’ha triat una opció i no les altres: “És un projecte

molt complex, amb molts interessos en un espai que és gran però no tant”.

Des de l’entitat SOS Monuments, que segueix el projecte de transformació des

del 1996, avisen que estaran pendents que realment es mantinguin les

edificacions perquè “el paper ho aguanta tot”, i demanen crear un grup

consultor de patrimoni per fer el seguiment i garantir que no s’afegeixen

elements que “distorsionen” el caràcter auster de l’edifici original.

Els projectes finalistes

Model batega!: el projecte guanyador (92 punts)

Vincles: el segon classificat (78 punts)

Les portes obertes: el tercer classificat (69 punts)

23.120 metres quadrats: el quart classificat (66 punts)

Stoa: el cinquè classificat (54 punts)

El projecte desqualificat que ho enderrocava tot i creava un gran parc central