Patrimoni en Perill: “La Torre de Fang”

La torre del Fang és un edifici dedicat en el seu origen al conreu, al segle XV i el segle XVIII. L’any 1962 es va incloure en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de Barcelona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL: 40348)

Està ubicat al districte de Sant Martí, entre la cruïlla sud-oest dels carrers Clot i Esponcedra, (Clot número 228-264 – Espronceda número 296). És la casa pairal d’una finca agropecuària en desús i deslligada dels antics terrenys per l’efecte del procés urbanitzador de la zona.

Està formada per un conjunt de volums adossats al voltant d’un pati de caràcter agrícola.

Malgrat que no es coneix la data de la seva construcció, l’edifici actual mostra dues parts d’èpoques diferents. Una erigida al segle XV, i la que ara és més visible, la del segle XVIII. Però són moltes les transformacions sofertes per la Torre del Fang des de que fou construïda inicialment, possiblement com a edifici principal d’una zona de conreu, degut a la seva proximitat privilegiada al Rec Comtal.

Les façanes principals estan fetes amb revestiment encintat. La fase original de la construcció està formada per dues plantes amb dos eixos verticals de finestres. La façana oest té les finestres amb emmarcaments de pedra sense decoracions i l’altre és una galeria d’onze finestres de mig punt.

En la fase posterior de construcció, es presenta una façana amb tres eixos de finestres essent les de la planta baixa les que tenen dimensions senyorials i decoracions gòtiques. Les teulades es disposen a quatre vessants de teula àrab.

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s’utilitza per crear les tres finestres gòtiques. Aquestes dues són amb traceria lobulada i dos caps humans. L’edifici, d’origen medieval, es considera gòtic tenint en compte l’època de construcció.

La Torre del Fang és un dels edificis més importants de Sant Martí de Provençals i el de més valor històric que hi ha a la Sagrera.

Com gairebé totes les masies que envoltaven la Parròquia de Sant Martí de Provençals, va acabar sent propietat de famílies de l’alta societat de Barcelona, que de vegades les utilitzaven com a lloc d’estiueig. Més tard, la masia i les seves terres van passar, via donació, al clergat i ordres religioses.

La torre també va tenir un ús militar durant la Guerra de Successió, en els anys 1713 i 1715.

Però la construcció de la línia del ferrocarril i la seva posterior ampliació varen provocar dues expropiacions dels terrenys de la masia els anys 1852 i 1915.

Val a dir que, en el 1922, la torre del Fang va deixar de ser una masia agrícola i va passar a tenir un ús industrial. La va comprar Foment d’Obres i Construccions, i on abans eren horts i camps, es van alçar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció.

Foment li va demanar a l’Ajuntament de Barcelona, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà, i ho va aconseguir en el 1924. Aleshores, l’edifici es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l’aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades del districte de l’Eixample.

En el 1984 l’Ajuntament va adquirir la propietat de l’edifici i, fins a finals del 90, la Torre del Fang va ser la seu de diversos serveis del consistori. Així doncs, en l’any 1986 es va restaurar i s’hi instal·là l’Arxiu Històric de Sant Martí, el Centre per a la Normalització Lingüística del districte i el Centre de Recursos Pedagògics.

Però es vàren traslladar, primer l’Arxiu que des de l’any 1995 es troba a l’avinguda del Bogatell número 17. En el 2008 la delegació de Sant Martí del Centre de Normalització Lingüística es va traslladar a la Gran Via de les Corts Catalanes número 866, 2n A. I  el Centre de Recursos Pedagògics actualment està a la Gran Via de les Corts Catalanes número 924 baixos.

La Torre del Fang va quedar en desús. L’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera fa temps que reclama que es rehabiliti aquest edifici. Reclamen que per a ells no és un equipament, és un monument, i com més coses es puguin fer a l’interior perquè es posi en relleu la història de la Sagrera, millor. Una de les poques masies d’origen medieval, que torni a ser un equipament públic.

No obstant, actualment, amb les obres de l’AVE l’han deixat rodejada i afectada. Val a dir, que també està afectada per l’AVE la Pedrera de Gaudí. De moment, fins que no s’acabin les obres, no es decidirà el seu ús. Ara està tapiada i degradant-se cada dia una mica més.