Can Pitarra vol ser un pub irlandès
Al llarg dels últims anys i a l’última dècada de manera mes accelerada, la ciutat de Barcelona, ha anat perdent llocs emblemàtics de la seva trama urbana; botigues de joguines, de barrets, de queviures, de llibres, de roba, de pell, de passamaneria…així han anat transcorrent els anys, tancant-nos el passat i privant el present dels serveis de proximitat, del nostre barri i de la ciutat.
Avui li toca el torn a un altre llegendari, en un carrer també llegendari, el restaurant “PITARRA” situat al c/ Avinyó núm. 56. La venda o traspàs de l’establiment comporta, ens agradi o no i derivat de l’inevitable creixement de la ciutat, un canvi de la seva estètica, eclèctica, tradicional i casolana en aquest cas, d’un local amb més de 125 anys d’història.
És lògic i obvi que no podem negar els canvis i el pas dels anys, però des de que pertanyem al gran concert de ciutats del món i amb la visita de milions de persones a aquesta petita i bella metròpoli que és Barcelona, se’ns destrueix, se’ns desmunta i se’ns desfigura la nostra identitat i els nostres costums i el “PITARRA” n’és un exemple.
De restaurant tradicional passarà a ser un Pub Irlandès, oblidant possiblement amb el nou espai remodelat, reordenat i revestit, el seu “gat negre” amb l’escut de la ciutat de Barcelona de Frederic Soler i tota la intel·lectualitat de les tertúlies que en ell s’hi van dur a terme.
Es per això que des de SOS monuments, volem fer una crida a la conciliació del passat amb el futur, perquè si bé no podem anar en contra dels canvis i dels nous interessos econòmics i d’internacionalitat, si que podem consensuar un camí d’intervenció, remodelació i respecte per un passat, fent menció del que va ser i del que a dins seu va passar deixant testimonis i vestigis de la seva història, conciliant el nou ús amb l’anterior, el que li va donar solera, color i vida, i que la medalla d’or al mèrit cívic, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona romangui en el temps i en el coneixement dels futurs habitants.
És molt trist veure plaques a les voreres de la ciutat com ara “reconeixement als anys de servei”, i no veure-hi, el que durant anys va ser i mai hauria hagut de deixar de ser.
Són aquestes les raons per les que, des de SOS monuments, denunciem el que a dia d’avui segueix succeint, desitgem col·laborar per a què no torni a passar i instem a l’Ajuntament per tal que resolgui aquestes petites coses que fan atractiva la nostra ciutat i li donen el caliu necessari.
Esperant que el nou propietari es posi en contacte amb nosaltres, un record pel PITARRA.
