Recull de premsa local amb el seguiment de la trobada d’associacions que es va celebrar els dies 29, 30 i 31 d’octubre d’aquest any. Llegir més
Casa Barbey, arquitecte J.M. Raspall
Per Maricarmen Tapia
El passat dissabte dia 8 d’octubre vam fer la sortida a La Garriga amb l’objectiu de conèixer millor l’obra de l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (1877 – 1937). La visita va ser guiada per l’arquitecte Lluís Cuspinera i Font que ha restaurat algunes de les obres de Raspall. Per la tarda, es va visitar el refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil, una obra senzilla però que reprodueix amb molta fidelitat les dificultats d’aquells anys.
El desenvolupament de La Garriga com àrea d’estiueig va estar marcat per la existència dels balnearis i l’arribada del tren al 1875. La cessió dels terrenys de dos terratinents de La Garriga per la construcció del Passeig va iniciar la urbanització al llarg del Passeig amb una arquitectura predominant modernista, pròpia de inicis del XX.
Al 1902 Josep Puig i Cadafalch construeix una de les primeres torres. Al 1903 – 1904 Raspall que encara no acabava la carrera d’arquitectura, rehabilita la casa materna, que va ser construïda al segle XV. Aquesta primera obra va continuar la seva prolífera empenta en la Garriga amb més de 40 edificis que va construir fins l’any 1934. Raspall va ser arquitecte municipal de diversos municipis com la Garriga, l’Ametlla, Figueró, Granollers i Cardedeu. Caldes de Montbui. Va estar vinculat al món cultural de la Garriga amb la seva participació en les publicacions locals, comarcals i la organització de les dues festes modernistes del “Teatre de la Naturalesa” que es van realitzar al 1911 y el 1914.
L’arquitecte Cuspinera ens va explicar com des de la Fundació Maurí, l’any 1973, es va iniciar la defensa del Patrimoni Arquitectònic Garriguenc. Les primeres accions de catalogació de 84 edificis, van ser a través del Pla General d’Ordenació de 1984, van iniciar-se una llarga trajectòria fins el 1999 quan es van declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, la nomenada “mansana raspall” i al 2006 en què es va redactar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Durant aquest període es van destruir algunes peces importants o van ser fortament modificats, i altres només conserven les seves façanes, però, gran part dels edificis catalogats encara hi resten. Dels jardins originals només resten el de Casa Barbey i el de la casa Ramos, seu de la Fundació Universitària Martí l’Humà.
Durant el recorregut, vam visitar la mansana Raspall, illa on es troben 4 cases: “Torre Iris”, “La bombonera”, casa Juli Barbey que encara conserva un magnífic jardí modernista i la casa Barraquer.
També es van destacar les residencies dissenyades per altres arquitectes com Lluis Planas Calvet (torre Santo Domingo), Jeroni Granell i Manresa (enderrocada) i Emili Sala i Cortés amb la torre Anita que alberguen la Fundació Autisme La Garriga.
Per més informació, llegir l’article de Cuspinera “La Garriga i les mansanes Raspall”>>
Torre Iris. M. J. Raspall
Detall casa Juli Barbey.
Jardí casa juli Barbey
Torre Santo Domingo. Lluís Planas Calvet
—————————————————————————————————-
Dissabte 11 de juny de 2011
Aquesta Passejada pels jardins del Tibidabo va ser l’ocasió de valorar la importància de l’arquitecte – paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981) en la història dels Parcs i Jardins de Barcelona, dels quals fou el primer director (1917-1937).
Successivament vam visitar quatre parcs. Els jardins de l’hotel Florida, els Vivers de can Borni, el Parc de la Font del Racó y els Jardins de La Tamarita
L’itinerari complert per Jacqueline Jacquet a Més info Blog de Yuichi Suzuki http://blog.u1architects.com/?eid=1088726
____________________________________________________
Per Dolors Granados
El dia 9 d’abril amb una calor de ple estiu, vam realitzar l’excursió a Sabadell.
El 15 de Setembre en el programa El Cafè de la República amb Joan Barril, va ser entrevistat Salvador Tarragó, fundador i vicepresident de SOS Monuments, per parlar de la nostra associació.
Van ser abordats temes com del patrimoni com element d’identitat cultural i la seva necessitat com memòria. També es va parlar dels projectes de la Presó La Model, les Arenes i del Model Barcelona.
El passat dijous 21 de Juliol, SOS Monument es va adherir a la convocatòria de la Plataforma la Rotonda per defensar aquest important bé patrimonial. La manifestació que va comptar amb més d’un centenar de persones, demanava que l’Ajuntament revoqui la llicència, irregularment concedida i evitar danys irreparables.
Més info>> www.larotondabarcelona.com
Proposem dues activitats per a conèixer el patrimoni durant els mesos d’estiu: La exposició temporal “La Revolució de l’Aigua a Barcelona” i el curset d’estiu d’Arquitectura Popular. Llegir més
TOT BAIXANT DEL TIBIDABO
Dissabte 11 de juny de 2011
Aquesta Passejada pels jardins del Tibidabo va ser l’ocasió de valorar la importància de l’arquitecte – paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981) en la història dels Parcs i Jardins de Barcelona, dels quals fou el primer director (1917-1937).
Per l’equip de redacció
El passat dimecres 25 de maig es va realitzar la XXVena Aula de SOS Monuments a l’Ateneu Barcelonès.
Com estava previst, va intervenir primerament Mercè Escardó, directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, que va parlar de la seva experiència de cara als infants. Seguidament, Montserrat Llovera, directora de la Biblioteca Districte 2 de Terrassa, va explicar que dirigeix una biblioteca de nova generació en un barri d’immigrants en la qual ha aconseguit fomentar la lectura. Finalment, Montserrat Julià, directora de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida va ressaltar que les biblioteques actualment s’estan deshumanitzant: hi ha poc contacte amb els lectors, moltes activitats en detriment de la lectura, manca de silenci. « Les bibliotecàries han d’entomar el paper de conservar les biblioteques” -va dir.
Les intervencions de les tres directores de biblioteques van quedar diluïdes en una descripció del que fan; molt lleugerament es va fer, al finalitzar, una reflexió sobre la incorporació de nous criteris del que ha de ser i fer-se en una biblioteca.
L’Aula ens va servir com inici de reflexió sobre el futur rol de les biblioteques. Encara que no sabem cap a on han d’anar, citem algunes dinàmiques sobre les que cal reflexionar:
…………………………………………………………………………………………………………………..
La biblioteca pública és una institució centenària. Durant els segles XIX i principalment el segle XX la societat ha reclamat un tracte igualitari de l’accés a la cultura mitjançant la biblioteca pública, el llibre i l’hàbit de la lectura. Amb la revolució tecnològica la biblioteca ha adoptat altres funcions, a banda del foment de la lectura.
Actualment són concebudes com a equipaments culturals de proximitat i són dissenyades com a grans espais arquitectònics, comptant amb molt bona acollida per part dels ciutadans. Podríem enumerar algunes de les seves virtuts: espais de lliure accés a internet, on s’hi pot participar en un munt d’activitats, per als immigrants és un punt de trobada o acollida, i un servei on endur-se en préstec llibres i materials audiovisuals a casa. S’han fet visibles sobretot si les valorem quantitativament: increment de visitants i de d’usuaris de préstec essencialment. Hem comptat en aquest procés amb la complicitat de les administracions que tutelen les biblioteques, les associacions professionals i de les bibliotecàries del nostre país.
No hem reflexionat suficientment sobre els costos d’aquest pas de gegant, sovint perquè hem menystingut altres models de biblioteca, com la clàssica o tradicional per poc tecnificada, i no hem considerat culturalment altres èpoques.
Podem apostar per entendre-la des d’un punt de vista més ampli, tant des de la seva materialitat que passa per la custodia patrimonial de llibres i fons documentals, i la immaterialitat, és a dir totes aquells valors que la biblioteca simbolitza individualment i col·lectivament.
Podríem afegir que hauria de ser més humana. D’entrada més imaginativa perquè ha de despertar el gust per la lectura sobretot en els infants i els joves. També participativa com a espai propici per la convivència de la comunitat. Un lloc on tothom es coneix hi participa, on es fa treball en xarxa amb l’escola i els centres d’educació, un espai que convida a l’encontre de les famílies, on s’hi fa un treball real vers la integració dels més desfavorits, etc. Per últim hauria de posar especial cura amb les activitats que planteja per acomplir aquests objectius.
El testimoni de les bibliotecàries convidades servirà per posar damunt de la taula aquestes i altres qüestions. Les biblioteques que elles dirigeixen formen part del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, creat l’any 1995 per difondre els objectius de la UNESCO. Actualment el grup està format per 41 biblioteques més i és pioner a tot l’estat per vàries raons. El primer lloc per posar especial cura en la funció social, educativa i integradora de les biblioteques. En segon lloc per recolzar a més diversos projectes d’innovació bibliotecària i iniciatives per afavorir la lectura i la narració de contes. En darrer terme l’adaptació dels serveis bibliotecaris per donar resposta a la creixent diversitat cultural dels nostres municipis. Dins de la professió cal comptar significativament la celebració de jornades interprofessionals cada dos anys com les celebrades a Salt l’any 2003 i les reflexions recollides en el manifest Les biblioteques públiques: espais d’integració social, entre d’altres.
El curtmetratge “La caixa màgica” sobre l’aniversari d’una biblioteca (Can Butjosa en els seus 25 anys), ens dona peu a preguntar-nos sobre els valors que les biblioteques han de custodiar. L’audiovisual, produït a inicis de 2009, ha estat dirigit per Daniel Torres i Jaime Ballada, amb guió de Jordi Palay, Daniel Torres i Jaime Ballada. Durant 14 minuts, temps que dura el curt, un follet –el Follet de la Biblioteca Can Butjosa- ens endinsa al món màgic dels llibres, de les aventures i de totes aquelles persones que viatgen pel món de les paraules a través de la lectura.
Mes informació Articles de Mercè Escardó i Bas
“Biblioteca: una palabra, un olor, sabor y saber” (pdf)
“Bibliote..que?” (pdf)
Ver vídeo festa Sant Guim de la Plana>>
Avui dissabte 19 de març es va realitzar la festa reivindicativa. Van Assistir-hi quasi bé 200 persones de diversos municipis i associacions en adhesió a la defensa del Pessebre Vivent.
Vam poder visitar tot el treball de rehabilitació i de conservació d’un magnífic Patrimoni Cultural, avui en perill.
Llegeixin la carta d’invitació:
Benvolguts companys,
Us escrivim des de l’A. C. La Marinada de Sant Guim de la Plana per demanar-vos la vostra ajuda i suport amb la participació a la Festa Reivindicativa que estem organitzant.
Per si no coneixeu la nostra entitat o el nostre entorn, dir-vos que som els responsables de l’organització del Pessebre Vivent dels Oficis, representacions que s’han dut a terme durant 25 sense cap mena de problema però des de les últimes eleccions hem patit l’assetjament continuat del nostre ajuntament culminant amb una multa de 5.005 € per haver realitzat el Pessebre en l’edició passada.
El Pessebre Vivent dels Oficis de Sant Guim de la Plana, Declarat Visita d’Interès Turístic per la Generalitat des de l’any 2002, ha sigut representat enguany en la seva 28a edició. És especial perquè, amb el pretext del Pessebre, podem ensenyar el nostre poble , de nucli medieval, entrant dins les cases i travessant passadissos estrets fins a arribar als cellers , cuines, entrades, corrals graners i tornant a sortir a carrers laberíntics que formen una estructura urbana complexa i rica. Cuidem, a més, molt els detalls, il·luminació i olors i tenim un recull molt ampli d’oficis ja desapareguts.
Estem parlant d’un muntatge magnífic que necessita la col·laboració de més de 200 persones per poder-lo fer possible en un poble de només 70 habitants on, si no fos pel Pessebre, al bell mig de la duresa del hivern, al poble no hi hauria vida.
El més important per nosaltres és que vingueu no només com a persones individuals que doneu suport a tot l’esforç necessari per dur a terme un Pessebre de les característiques del de Sant Guim de la Plana sinó que vingueu també en representació de la vostra entitat. Ens agradaria molt que ens ajudéssiu a fer lluir la festa i, en tant sigui possible, ens oferíssiu una mostra de la vostra activitat.
PROGRAMA>>
Realitzada el passat dimecres 16 de març en el Ateneu Barcelonès.
Aquesta aula sorgeix arran d’una recerca sobre els safareigs públics a Barcelona i la seva àrea metropolitana realitzada per SOS Monuments i finançada per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). En ella volem debatre del tema de les particularitats que suposa la conservació del patrimoni de la vida quotidiana i, en especial, quines eines i nivell de protecció existeixen.
Van participar: Xavier Roigé, coordinador del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona; Rafael Folch, tècnic del patrimoni etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya de la Generalitat de Catalunya; Maricarmen Tapia Arquitecta de SOS Monuments i Mònica Díaz de la Comissió de Bugaderes d’Horta.
Va Moderar aquesta Aula Nadja Monnet antropòloga, Universitat Autònoma de Barcelona i École Nationale Supérieure d’Architecture de Versailles. Paris
Organitza : SOS Monuments i Ateneu Barcelonès
Per Jacqueline Jacquet
Prenen la paraula:
Maricarmen Tapia
Maricarmen Tapia i Nadja Monnet, moderadora d’aquesta aula, van ser a l’origen del projecte de recerca sobre els safareigs públics de Barcelona i d’alguns municipis de la perifèria.
Maricarmen Tapia explica el treball sobre els safareigs. El projecte, presentat a SOS Monuments el 2006 va ser posat en obra el 2009 després de rebre una beca de l’ IPEC (a través del CPCPT). Aquesta recerca sobre els safareigs de Barcelona i alguns municipis del Barcelonès amb que han col·laborat voluntaris s’ha traduït principalment en un inventari, ja que els safareigs públics i privats han desaparegut en gran part. S’ha registrat i documentat 360 safareigs dels quals només en queda el 10%. A través de les entrevistes efectuades el safareig representa un element de relació social que cal conservar si més no a la memòria.
Xavier Roigé respon a la pregunta: “Cal conservar els safareigs com a patrimoni?”per una altra pregunta: El safareig s’ha de conservar com un element material, com un monument?
Sens dubte el safareig es pot considerar com a patrimoni popular oposat a patrimoni culte. Pot ser utilitzat com un valor històric, polític: el treball de les dones. Però, és un patrimoni que ha perdut el seu ús inicial. Un patrimoni ha de tenir un ús. Es podria donar-li un nou ús, un ús turístic per exemple?
En tot cas, gràcies als estudis com aquest sobre els safareigs, queda una documentació sòlida ( inventari, descripció, fotos, testimonis). Encara que després desapareguessin tots els safareigs.
Rafael Folch, presenta la institució a la qual pertany, el CPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) fundat el 1993. Aquesta institució té per missió fer un inventari del patrimoni etnològic de Catalunya. Fomenta els treballs de recerca i participa en la difusió de la de la cultura popular. Actualment, el CPCPTC forma part del Departament de Cultura.
La pregunta és: quins elements patrimonials s’han de conservar? La resposta és extensa. Fins i tot hi ha zones d’interès etnològic (El barri de les Adoberies de Vic, el massís de les Gavarres…).
Sobre safareigs ja s’ha fet estudis a la Conca de Barberà, a l’Alt Empordà. Tots els treballs realitzats, es clar, són a la disposició del públic.
Mònica Diaz. Representa la comissió de Les Bugaderes d’Horta. Aquesta comissió d’origen popular es va dedicar del 2004 al 2008 a la recerca de documents, fotos, testimonis per poder recuperar bona part de la història de les bugaderes d’Horta. La gent d’Horta, netes i besnétes de les bugaderes, va facilitar el treball.
L’associació pretenia així preservar la memòria d’aquelles dones que a partir del segle XVIII, aprofitant les aigües clares del seu poble, es van dedicar a rentar la roba de la classe benestant de Barcelona. Al llarg dels anys va haver-hi a Horta 78 empreses de bugaderes!
Tota la documentació recuperada va formar part d’una exposició itinerant que, si fos el cas, seria a la disposició de l’entitat que la voldria exposar.
Va quedar evident que entre les intervencions del públic el testimoni social de Mónica Diaz va tenir molt d’impacte.
També es va plasmar que a Catalunya hi ha safareigs restaurats que presenten un interès monumental, els safareigs d’Agramunt per exemple i que … El joc entre l’aigua corrent, la pedra i la llum poden justificar per si sol la conservació dels safareigs.
La revista de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, La Vall de Vidre, s’ha fet resó dels premis atorgats per SOS Monuments.
En aquest cas a l’Ajuntament de Barcelona, propietari de la Torre de Santa Margarida de Valldonzella, per el seu estat d’abandó.
Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.
