El Casino de l’Arrabassada

/0 Comments/in , , ,

 

 

 

L’edifici emblemàtic del Casino de l’Arrabassada, es va construir l’any 1899 i el va decorar el taller del pintor, gravador i decorador francès Edmond Lechavallier Chevignard. Que va néixer a Lyon l’any 1825 i va morir a París l’any 1902.

 

Més tard va ésser ampliat per l’arquitecte Barceloní Andreu Audet i Puigdel en el 1899. Que va néixer a l’any 1868 i morí en el 1938.

 

Va ser un arquitecte Modernista titulat l’any 1891. I reconegut com arquitecte municipal, que es va especialitzar en la construcció de teatres i sales d’espectacles.

 

Exemples d’això, són el teatre Apolo situat a l’avinguda Paral·lel número 59, datat en l’any 1901. O en l’any 1902, l’hotel Colón, els dos de Barcelona capital.

 

El que resta del Casino, està ubicat a la carretera de la Arrabassada, en el terme de Sant Cugat del Vallès, de la província del Barcelona. Està dins una finca de 10,68 hectàrees, que els propietaris mantenen com a reserva forestal.

 

Va ésser una obra majestuosa amb un pressupost insòlit per l’època. Val a dir, que en la seva inauguració varen assistir més de 300 convidats. Deu anys després de la inauguració del parc d’atraccions del Tibidabo.

 

 

El casino va representar tot un símbol del luxe d’una ciutat en expansió econòmica. I va aconseguir un fort renom el joc de la ruleta, on es van perdre moltes grans fortunes.

 

La zona d’atraccions estava inspirada en altres parcs de ciutats com Londres, Nova York o París, fet que es demostra amb el nom que rebien les citades atraccions. I a més, tenia un llac artificial on es llogaven embarcacions.

 

Però en el 1912 es va prohibir el joc, el que va provocar la seva ruïna. Malgrat l’hotel, el restaurant i les atraccions varen poder seguir funcionant, amb l’impuls de l’exposició internacional de 1929. Malauradament en el 1930 va tancar definitivament.

 

 

 

 

 

 

I així es va iniciar el seu deteriorament i abandonament durant molts anys. Avui dia, queden restes de parets i columnes, escultures amagades entre la vegetació, foses tancades amb ferro forjat, arcs, fragments d’escalinates, i el que queda de la reixa al llindar amb la carretera, amb decoracions neo àrabs.

 

Cal destacar, que la majoria d’elles presenten mostres d’atacs vandàlics com grafits.

 

Tanmateix, aquestes restes tenen la consideració de finca singular, inclosa dins del catàleg del Parc Natural de Collserola. Per tant, en part estan protegides.

 

Actualment, els propietaris són dues famílies catalanes residents a Barcelona. Que no faciliten l’entrada al públic en general, però si, amb l’autorització prèvia de l’administració del Parc.

 

Val a dir, que tot el conjunt forma un espai amb un aire misteriós. Provocant una meditació tangible sobre el passat, i a l’hora, manifesta el pas irrevocable del temps.

 

Despertant així, llunyanes nostàlgies amb pedres oblidades, d’un temps anterior. Queden els testimonis, gairebé humils, d’una antiga magnificència que no és possible de reconstruir.

 

 

Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

/0 Comments/in , , ,

Fa uns dies vam rebre una petició de suport  per part d’una Plataforma de Vilassar de Dalt. La Plataforma ha nascut arran de les obres que s’estan fent al Cementiri i que desvirtuen l’entrada principal al mateix. L’excusa per fer-les era adequar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda quelcom poc justificat quan hi ha un altra porta d’accés des d’on es pot entrar al cementiri a peu pla. Vam visitar el lloc el mateix dia que hi havia un Ple a l’Ajuntament on es presentava una moció per tal de tirar enrere les modificacions (24/2/2022), i li vam donar el nostre suport. Aquesta és la raó per la qual publiquem la nota resum que es va fer després del Ple.

 

PLATAFORMA PER A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI DE VILASSAR DE DALT

NOTA DE PREMSA  4

 

A VILASSAR DE DALT, EL MARESME, LA  PLATAFORMA CIUTADANA PER  A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI, ACONSEGUIEX EL COMPROMIS DEL CONSISTORI PER MANTENIR-LA

Tot just 10 dies després de constituir-se la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt, el Ple Municipal del dia 24 de febrer va aprovar una moció presentada pel Regidor no adscrit, Sr. Alfons Cusidó i JUNTS, la qual comptava també amb el suport del PSC i la CUP, per tal d’aturar la intervenció que s’està duent a terme en la façana i porta principal d’aquest recinte, ara municipal.

La Plataforma, que durant aquest dies ha fet una campanya de sensibilització ciutadana i de recollida de signatures, va aplegar més de 80 persones que amb una encesa de mòbils simbòlica davant de l’Ajuntament a l’inici del Ple,  van donar suport a les seves peticions :

1.-aturar i desmantellar la intervenció de l’entrada i façana del cementiri per a deixar l’entrada històrica en el seu estat original,

2.- iniciar l’adequació i dignificació de l’accés lateral per a convertir-la amb la porta d’accés funcional principal, i

3.- definir els procediments i calendari per fer-ho.

 

A la presentació de l’acte la Sra. Marta Llongueras, com a portaveu de la Plataforma va agrair a tots els presents, a totes les signants a la plataforma i a la ciutadania en general el suport rebut durant els darrers dies “Sense la vostra ajuda i suport no hauríem arribat fins aquí !” especificant que“malgrat que el cementiri no és cap edifici catalogat, no per això deixa de ser una peça important del patrimoni cultural local i sobretot un lloc estimat per moltes de nosaltres”.

En Sr.Jordi Casabona, també com a portaveu de la Plataforma, va participar en el Ple Municipal per argumentar i presentar  les  peticions de la mateixa    dient que “La Plataforma no va en contra de ningú, ni està en desacord amb la necessària actualització dels serveis i accessos del cementiri, però donat el impacte arquitectònic, estètic i emocional que està tenint l’actual intervenció, demanem que se’n preservi la seva imatge més genuïna i en particular la façana i entrada històriques del recinte”.

El cementiri de Vilassar de Dalt, està situat al Turó de Sant Sebastià davant mateix de l’ermita del s XVI  dedicada a aquest Sant, es va construir l’any 1834 quan ja no es permetien els enterraments en els nuclis urbans i mantenia la tradicional imatge dels cementiris populars de la costa catalana.

 

La Plataforma, que compta amb el suport de l’entitat SOS-MONUMENTS dedicada a “salvaguardar els valors genuïns del Patrimoni Cultural de Catalunya i vetllar activament per a la seva conservació”, creu que el més senzill i viable és dignificar i adequar l’accés lateral del recinte  (actualment ja apte per a vehicles I persones amb mobilitat reduïda), com l’entrada  principal funcional del cementiri  i preservar la façana i entrada històriques amb la seva estètica original. “Per sort l’ estructura  metàl·lica de l’entrada és reversible i per tan si hi ha la voluntat política, és tècnicament viable”, va dir el Sr. Casabona.

La moció va ser aprovada amb els vots a favor de tota l’oposició i l’abstenció dels membres del govern, existint per tant el compromís  de portar a terme les peticions presentades el més aviat possible. La Plataforma que ha agraït el suport i receptivitat dels grups, s’ha posat a disposició del consistori per ajudar en el que puguin en aquest procés.

 

 

Per més informació:

Dr. Jordi Casabona, carrernou@telefonica.net, 639373540 i Sra. Marta Llongueras, martallongueras@gmail.com, 699461736 (portaveus de la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt)

Plataforma Ciutadana per a la Preservació de la

Façana del Cementiri de Vilassar de Dalt

 

https://forms.office.com/r/dpxmvqd0jG

 

 

Can Pere Valent

/0 Comments/in , , , ,

 

 

 

Can Pere Valent és una antiga masia ubicada a l’Avinguda Rio de Janeiro número 51, al barri de Porta. En el districte de Nou Barris de Barcelona. De fet, també se l’anomena antic camí vell de Santa Eulàlia de Vilapicina.

 

És important destacar, que l’edifici està en estat de ruïna i és propietat de l’Ajuntament, des de que el va expropiar el 22 de juliol de 1986. I està protegit dins del catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el número 0345.

 

 

 

És una masia d’estructura clàssica, que es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. Tanmateix, podem apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta.

 

Segons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, datada dels segles XI o XII. A partir d’aquesta torre es va començar a bastir la masia, que ha arribat als nostres dies amb diverses remodelacions.

 

Es tracta d’un edifici de planta basilical asimètrica. El volum principal està compost de cuatre cossos, alguns construïts com anexos sobre el cos original. Consta d’una planta Baixa, pis principal i sotacoberta. Té una superficie de 500 metres quadrats aproximadament, i l’accés principal és un arc de mig punt adovellat.

 

El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós, que a Mitjans dels anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’hort, cap a l’any 1968-1969 va morir.

 

Aleshores, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que reconstruïssin els murs malmesos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i va utilitzar maó modern.

 

Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament la va expropiar. Des d’aleshores roman en estat d’abandó i ha sofert diversos atacs vandàlics.

 

Després, cap a inicis del segle XXI es va proposar destinar la masia a tanatori. Ja que, està a tocar del cementiri de Sant  Andreu de Palomar. Però la forta oposició veïnal, desaconsellà al consistori la seva transformació en equipament funerari. Si bé el seu futur sempre s’ha vinculat al desenvolupament del cementiri per proximitat. Des de l’any 1992 que els veïns reclamen la seva rehabilitació com a equipament per al barri.

 

 

 

De moment, s’ha aconseguit que durant l’any 2022, se li realitzi una intervenció de consolidació. Les obres s’havien previst l’any 2017, però per manca de finançament municipal no ha sigut fins ara que s’ha reprès el projecte.

 

Tot i estar catalogada, la masia mai ha estat protegida del vandalisme ni la degradació. Fins al punt que un incendi la va deixar pràcticament sense teulada.

 

 

 

 

 

 

 

Tots aquets anys amb els sostres col·lapsats han fet que, fins i tot, creixi un arbre al bell mig de la masia.

 

 

La intervenció d’urgència, suposarà el desmuntatge d’elements obsolets i la retirada de la runa, així com la consolidació i reconstrucció d’alguns murs, forjats i tancaments.

 

 

Els operaris treballaràn per restaurar les restes arquitectòniques de l’edifici. De forma que en un futur pugui allotjar un nou ús públic, i d’aquesta manera es podria assegurar la seva conservació i memòria. No obstant, de moment encara està per definir.

 

 

 

 

La Torre del Bisbe

/0 Comments/in , , , ,

 

 

La Torre del Bisbe és un edifici medieval de grans dimensions, que va ser construït probablement al segle XII, sobre una antiga torre de defensa, fet que li dóna un aire de casa fortificada.

 

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local BCIL-19200 i està dins el Catàleg del Pla Especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat amb la categoria de masia.

 

L’edifici ha patit nombroses transformacions al llarg dels segles, fins arribar a l’estat en què es troba en l’actualitat. Per això, la seva imatge actual no es correspon amb l’original.

 

Està a 200 metres més amunt d’una altra masia, la Torre de Santa Margarida de Valldoncella. Per aquest motiu, també se l’anomena la Torre de Dalt.

 

Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es distribueixen en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del Puig d’Olorda i les que s’estenen al voltant de la riera de la Salut, com aquesta.

 

Val a dir que, informacions recents, assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II. Posteriorment, va èsser propietat de la família Vives. I després, durant molt de temps, ha estat abandonada.

 

El Bisbe va entrar a formar part de la canònica de Barcelona en els anys 1200-1206. En l’aspecte religiós i pastoral va fer una gran obra de caritat. Fou consagrat Bisbe de Barcelona l’any 1212, i aquest mateix any acompanyà a Pere el Catòlic a la Croada contra els musulmans almohades, que finalitzà en la victòria de la Batalla de Las Navas de Tolosa o Batalla d’Úbeda.

 

 

 

 

Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana i el teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

 

Les finestres que es veuen als murs són rectangulars o en arc rebaixat. La seva distribució és irregular i algunes d’elles estan tapiades. Aquesta irregularitat de la disposició dóna una òptica asimètrica a la construcció.

 

 

Cal destacar, que el seu emplaçament és a la serra de Collserola. En la que l’any 1987 es va crear el parc de Collserola, un parc periurbà que té 8.465 hectàrees. És un dels parcs metropolitans més grans del món i la muntanya que sens dubte fa de pulmó, amb el que respiren els Barcelonins.

 

 

 

 

 

 

A principis de març de 2021, es va fer una visita a la masia, per valorar el seu estat conjuntament els tècnics de l’Ajuntament, el Consorci del Parc Natural de Collserola i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

 

En la que van observar que la Torre del Bisbe té afectacions en la coberta, que causen filtracions d’aigua a l’interior. També hi ha rastres d’entrada d’aigua per filtracions a diverses parets i finestres, i una curvatura pronunciada dels paviments del primer pis. Arran d’això, l’Ajuntament va emetre un informe de conservació i va demanar a la Generalitat que realitzés les obres de rehabilitació, ja que hi havia preocupació i és que l’Ajuntament va advertir que la integritat estructural estava en risc.

 

Així doncs, gràcies a aquest informe es va poder realitzar la primera actuació d’urgència, al Maig del 2021, en la que es va començar a realitzar millores d’estanqueïtat de l’edifici amb la substitució completa de la coberta i de les biguetes que no siguin originals, tot garantint que l’estructura es mantingui en bon estat.

 

En l’interior es treballarà la integritat estructural dels sostres amb apuntalaments generals i es repararan esquerdes, forjats i paraments col·lapsats. També s’instal·larà una porta nova per tal d’evitar l’intrusisme, es farà un tractament dels diferents elements de fusta, i es portarà a terme una neteja i esbrossada de la vegetació exterior.

 

 

 

D’altra banda, el Consistori santfeliuenc, mentre es fa aquesta intervenció, vol consensuar els usos futurs d’aquesta finca. Es podria parlar d’un punt d’informació perquè les escoles puguin visitar-la. O d’un centre d’educació ambiental a Collserola, perquè a la zona de Baix Llobregat no n’hi ha cap.

 

Així doncs, és clar com en aquest cas, la pressió d’entitats a les administracions, per a la conservación del Patrimoni Cultural, ha funcionat.

Denunciem l’estat de conservació del Monestir de Santes Creus

/0 Comments/in , , ,

 

 

 

El passat 8 d’octubre, 2021, vam visitar el Monestir de Santes Creus. La visita només va ser a l’exterior i completava un altra que vam fer fa un parell d’anys. El nostre objectiu era veure si les deficiències de conservació que havíem detectat al 2019 s’havien esmenat.  Malauradament no ha estat així. Totes les deficiències existents al 2019 continuen i s’han agreujat. Les deficiències que presenta el conjunt es podem agrupar en tres tipus: humitats a les parets, esquerdes i problemes amb el arrebossat. No són grans patologies que facin patir pel monument, de moment, però són prou greus com per què puguin acabar amenaçant la seguretat del conjunt, si no es prenen mesures.

Les humitats provenen majoritàriament del subsòl, quelcom de preocupant perquè estem a un indret de poca precipitació i per tant s’ha de començar estudiant d’on ve aquesta aigua. Cal estudiar la seva procedència revisant, fins i tot, l’estat de les clavegueres. Vinguin d’on vinguin, les filtracions ja afecten a la tercera part de moltes façanes i, de vegades, més, en algun tros ja hem detectat una certa deformació al mur. Un altre problema són el canalons que surten de la teulada i mullen les façanes encara que estiguin en bon estat, perquè esquitxen i, en conseqüència, acaben afectant la paret.

 

El problema de les esquerdes és el més evident i, pot ser, més perillós. Les esquerdes que no són reparades avencen i és el que han fet, per exemple, les que trobem a l’entrada del recinte, a la façana de l’Assumpta, que s’han allargat, ja han perdut una part de materials i han crescut bardisses i aquestes amenacen amb produir erosió i deteriorament.

 

Pot ser el problema menys important sigui la caiguda de trossos de arrebossat a algunes façanes de la plaça de Sant Climent. Tot i això, la pèrdua de la cobertura que dona el arrebossat deixa el mur a la intempèrie i exposat a les inclemències del temps que mica en mica, l’aniran afectant i provocant el seu deteriorament.

 

 

Santes Creus és, no cal ni dir-ho, un BCIN. És un dels grans monestirs de Catalunya, panteó reial, símbol d’aquesta terra i fita històrica. La protecció li és deguda sense cap mena de dubte, pels seus valors simbòlics, els seus valor històrics i el seus valors artístics. És un obra de primer ordre que no es pot perdre. La cura i el “mimo” amb que ha d’esser tractat el conjunt cal que sigui màxim per la categoria del monument, per la seva excel·lència.

 

Simplificant molt, podem dir que el recinte del monestir té dos parts, una antiga que es comença el segle XII i els edificis que envolten la plaça de Sant Climent i la mateixa entrada a tot el recinte que són ja del segle XVIII i posteriors. La titularitat del Monestir és pública però la majoria dels edificis de la plaça són privats.

 

L’esforç més gran de manteniment i conservació correspon a la Generalitat qui hauria de ser més amatent a les seves obligacions, cal que inicií una actuació el més aviat possible sense descuidar l’elaboració d’un pla més ambiciós i de més abast que permeti la correcta conservació del monument.

 

Als edificis de la plaça correspon als propietaris de mantenir-los en correcte estat de conservació, però seria desitjable que la Generalitat actués, no només aplicant les sancions que puguin correspondre sinó, més aviat, oferint avantatges i ajudes perquè continuar ocupant aquests edificis no suposi un sobre cost.

Sense paraules

 

La fàbrica l’Escocesa

/0 Comments/in , ,

 Continuem denunciant de degradació d’edificis inclosos en el catàleg de protecció

 

 

La fàbrica l’Escocesa és un edifici industrial de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, en data del 26 de maig del 2.000 (BCIL- 41230). Amb un estil arquitectònic d’obra popular industrial de l’any 1.852.

Està ubicat al districte de Sant Martí, entre el carrer Pere IV número 341-357 i el carrer Bolívia número 272-276. Ocupant una superfície de 7.400 metres quadrats.

És un conjunt entre mitgeres de combinació d’estructures fabrils, amb habitatges adossats de la mateixa època i alguns anteriors.

Aquests dos usos, conformen un conjunt compacte on els habitatges s’alineen al carrer Pere IV i la indústria queda al darrere amb passadissos interns, que articulen els diferents cossos fabrils.

Les seves façanes són molt senzilles, paraments estucats amb ritme molt marcat de grans finestres. Que permeten l’aprofitament de la llum natural i en molts casos encara conserven la fusteria original de guillotina.

Les finestres de guillotina són finestres correderes d’obertura vertical. En les que la fulla inferior llisca cap a munt i un mecanisme permet fixar-la en algun punt del recorregut.

Cal destacar, l’antiga xemeneia de maó vist, que singularitza la imatge del recinte. I la presència de molts passadissos a nivell de la  primera planta, que comuniquen els diferents volums. Eren els elements de comunicació, per tal de distribuir materials amb més facilitat.

En el 1.852, Tomàs Borrull, propietari del solar, el va cedir a la companyia J. Arbós. Que es dedicaba a la producció de productes químics per a la indústria tèxtil. I en menys de 2 anys, va estar dins de les 10 millors empreses de la ciutat de Barcelona.

A partir de 1.877, noves empreses llogaven parts de la fàbrica, i així va anar creixent. Val a dir, que les successives ampliacions i adequacions a l’activitat industrial, feta en algun cas, per propietaris anglosaxons. Dóna al conjunt fabril una imatge d’indústria britànica del segle XIX.

En el 1.894, Edward Birkhead Steegmann, enginyer de Leicester i John Shields, un industrial escocès. Van llogar les naus centrals per establir una factoria catalana de la Johnston, Shields i companyia.

Les patents que introduïren estaven basades en la manufactura del punt de crochet, per fer cortines i encaixos. Joves escocesos formaren les treballadores en la nova tècnica. L’aventura dels escocesos va durar fins a 1.984 i així se li va otorgar el sobrenom a l’edifici.

No obstant, el seu ús des de fa molts anys, ha estat el de taller d’artistes. En un primer moment, un grup va pactar amb el propietari d’aleshores, el poder utilitzar la majoria dels espais, per aquesta finalitat.

En el 2.006, l’empresa immobiliària Renta Corporación va voler comprar l’Escocesa, amb la intenció de desallotjar els artistes i construir oficines i habitatges privats. Però, a causa de la crisi financera i d’un canvi de propietari, el projecte va quedar parat.

I finalment, en l’any 2.008. Es va integrar dins del projecte de Fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona. Quedant així, que aquest esdevingués el propietari de la major part del recinte.

El projecte, impulsa la recuperació d’antics edificis industrials per destinar-los a la Cultura i l’Art. I així, es va definir una fàbrica oberta de creació analògica. Utilitzant l’adjectiu analògic, per expresar el concepte contrari de digital.

Avui en dia, com espai habitat per la comunitat artística, es centra en donar cobertura a les necessitats d’artistes i agents Culturals en diferents fases de la seva trajectòria. Oferint espais de treball i recursos per desenvolupar els seus projectes.

Però no solament és la producció artística el que defineix l’Escocesa, sinó la seva experimentació amb noves formes de gestió i desenvolupament de les institucions Culturals. El que volem és centrar-se perquè es facin processos col·lectius de pensament crític en els quals fabricar comunitat.

Val a dir, que en el 2.017 l’Ajuntament volia quedarse la totalitat de l’edifici, per crear vivendes públiques, però tampoc va prosperar el projecte. Tanmateix, actualment degut a la construcció d’un edifici d’oficines continu, en el que els operaris hi treballen. Perilla tota la seva estructura.

El nou complex d’oficines continu, té uns 25.000 metres quadrats, i constarà de dos edificis. Un d’ells de 12 plantes i l’altre de 9. Meridia capital és la gestora de la inversió, i vol esdevindre èsser pionera com a referent en materia de sostenibilitat. Serà un edifici pioner Smart Building, que oferirà a la comunitat una agenda Cultural i saludable.

 

 

 

 

Així doncs, l’aspecte deteriorat de l’edificació contrasta amb els murals de les parets de l’espai i els artistes que hi treballen. I sobretot, amb els futurs edificis del seu entorn. Actualment, tot forma un conjunt degradat, lluny del projecte inicial del consistori.

 

 

La fàbrica germans Climent

/0 Comments/in , ,

 

 

 

I seguim senyalant edificis declarats Bens Culturals però, tot i així, estan en perill

 

 

La fàbrica Germans Climent és un conjunt industrial d’estil Noucentista. Ubicat als carrers de Comtes de Bell-lloch número 76-78, carrer Puiggarí número 12-22 i carrer Viriat número 5-9 al barri de Sants de Barcelona. L’edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL: 42482) des de 1999.

 

L’antiga fàbrica dels germans Climent consta de dues naus, una més llarga que l’altre, amb coberta de volta de canó i unides per un cos més baix.

 

La façana principal és la que dóna al carrer Comtes de Bell-lloc. Les dues naus tenen el mateix esquema compositiu. Les finestres estan decorades a la part inferior amb un petit fris amb tres maons col·locats en diagonal. Unes pilastres recorren tota l’alçada de la façana, superposades en degradació i acaben en un petit mur col·locat perpendicular i amb la part inferior escalonada que fa de capitell.

 

 

La part superior de la façana segueix la forma d’arc de mig punt de la volta interior, està resseguida per una motllura esglaonada. El petit cos que uneix les dues naus té una porta d’arc rebaixat.

 

A les façanes laterals s’obren finestres seguint un ritme regular. Aquestes estan emmarcades per motllures llises. Entre les finestres hi ha pilastres amb un capitell, amb la part superior arrodonida i la inferior esglaonada.

 

Tot l’edifici és d’obra vista i a l’interior es pot veure l’estructura de ferro que aguanta la volta.

 

Modest Feu i Estrada va èsser un dels arquitectes més importants de Sants. Va nèixer l’any 1870 a Santa Maria de Sants i morí el 30 d’abril de 1933. Val a dir que, es conserven moltes cases Modernistes amb el seu segell. Més tard, va evolucionar cap a altres estils, com el Noucentisme.

 

Els Climent van contractar un arquitecte com Modest Feu per que volien una nova fàbrica, que fos un edifici singular, propi d’un negoci que creixia i guanyava prestigi.

Ells van começar la seva activitat industrial com a artesans especialitzats en mobiliari metàl·lic. Fabricaven mobles artístics de bronze sota el nom comercial E. y A. Climent. La primera referència sobre l’activitat d’aquests industrials apareix al registre de l’Ajuntament de Barcelona al 1919.

 

El negoci va crèixer a bon ritme. L’any 1923 E. y A. Climent va rebre la Medalla d’Honor, en la categoria de làmpades i metal·listeria a l’Exposició Internacional del Moble i de Decoració d’Interiors celebrada a Barcelona.

 

Gràcies a la publicitat en la premsa, es coneixien algunes de les activitats de l’empresa, com el disseny i construcció de mobles, làmpades, tapissos i bronzes d’art.

 

Sembla ben clar que, a finals dels anys vint E. y A. Climent ja tenia un important prestigi. Ho demostra la seva participació a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, on van rebre un premi d’honor i la medalla d’or. A més de presentar un estand propi al Palau de les Arts Industrials.

 

Aquesta és l’última notícia que tenim d’E. y A. Climent. Probablement el negoci no va tenir continuïtat més enllà de la Guerra Civil.

 

 

 

El patrimoni industrial de Barcelona és molt ric. Exemple és aquest edifici del barri de Sants. Conegut en els darrers anys, com el Happy Parc. Que va ser el primer parc de boles que va obrir a Barcelona.

 

Però el 24 de novembre de 2019 els propietaris del Happy Parc van abaixar la persiana perquè no podien fer front a l’increment del lloguer.

 

No obstant, al febrer de 2020, la funerària privada San Ricardo ja va anunciar el seu projecte per instal·lar-hi un tanatori privat. La funerària es va crear el 2018 per la família Almirall Bellido. Així, San Ricardo el vol convertir en un equipament funerari de dues plantes amb quatre sales de vetlla.

 

Però aquest canvi va ser una desagradable sorpresa per al veïnat, a qui no els va agradar gens la notícia i van prendre mesures per mostrar la seva disconformitat.

 

Per a ells, és un pla que amenaça l’equilibri de l’ecosistema de l’entorn. És un impacte social i arquitectònic, que fa perillar la integritat d’aquest edifici catalogat.

Comunicado de la Plataforma “Salvemos la Plaza del Grano”

/in , , ,

4 de julio de 2017.

DENUNCIAN IRREGULARIDADES Y DEFICIENCIAS  EN EL ACUERDO ADOPTADO POR LA COMISIÓN TERRITORIAL DE PATRIMONIO

“Ecologistas en Acción de León” asociación incardinada en la Plataforma “Salvemos la Plaza del Grano” ha solicitado, hasta ahora sin éxito, tomar vista de la documentación que ha servido a la Comisión leonesa para emitir dictamen favorable a la fase 3 de las obras.

Recordamos que todos los acuerdos de la Administración tienen que estar justificados y  los que toma la Comisión Territorial de Patrimonio “serán motivados, debiéndose a tal efecto expresarse los hechos y documentos tomados en consideración, las normas aplicadas y la adecuación existente entre unos y otras. Se entenderán igualmente motivados con la aceptación expresa de los informes o dictámenes obrantes en el expediente y su incorporación al acuerdo”. Obviamente, la CTPCL  ha hecho caso omiso a los dos  dictámenes desfavorables a la remodelación de la Plaza del Grano, emitidos por el Comité Nacional Estatal de ICOMOS, órgano asesor de la UNESCO en materia de Patrimonio, que han debido ser  incorporados a los expedientes a petición expresa de Ecologistas en Acción.

Han pasado varios días desde que la Comisión diera luz verde a la fase 3 de las obras en la Plaza del Grano, pero en las dependencias del Servicio Territorial de Cultura, siguen  sin poderse consultar   los documentos  que debieron servir de base para la toma de decisiones de la CTPCL el pasado 28 de junio: el informe previo de la Ponencia Técnica, que es preceptivo, y  el propio proyecto de la fase 3.

Llama la atención que se haya abierto un nuevo expediente para autorizar la fase 3 de las obras y no se haya seguido el mismo que sirvió para autorizar la construcción de las aceras (fase 2 de las obras de remodelación de la Plaza del Grano). Tal división nos parece  injustificable, tratándose de obras de un mismo proyecto que afectan a un mismo espacio público.

Ecologistas en Acción, asociación personada en los expedientes abiertos para la autorización de las fases 1 y 2 de las obras,  ha podido comprobar la existencia de un informe técnico, fechado el 11 de mayo, emitido por el arquitecto territorial a instancias de la Dirección General de Patrimonio que, a raíz de las innumerable quejas recibidas solicitando la paralización de la  construcción de las nuevas aceras,  pregunta si dichas obras se ajustan, o no, al proyecto autorizado.

En dicho informe el Arquitecto territorial constata que:

  1.             No se está procediendo a la colocación de bordillo.
  2. El replanteo en obra de las rasantes está originando un desfase de cotas entre 15 y 20 cm entre la acera ejecutada y el centro de la plaza que no corresponde con la documentación aportada.
  3. No es posible determinar la composición del mortero bastardo que se está empleando,…” (la negrita es nuestra)

Es decir, el desnivel de las aceras sobre el empedrado de la plaza,  sobrevenido durante la ejecución de las obras,  no constaba en la documentación que sirvió para autorizarlas: los dos subproyectos (“Obras de mejora de la  movilidad”  y “Obras de mantenimiento”) con los que se dividió arbitrariamente la fase 2 de  ejecución de las nuevas aceras.

Por imperativo legal,  en las autorizaciones de obras sobre Bienes de Interés Cultural “no se admitirán modificaciones en las alineaciones y rasantes existentes”. Dado que la Plaza del Grano, amparada por tres declaraciones BIC (la Iglesia del Mercado, el Conjunto Histórico de León y el Camino de Santiago)  “ya cuenta con el máximo nivel de protección y tutela previsto en la normativa aplicable” (como ha reconocido públicamente la concejala de urbanismo Ana Franco) las obras debieron paralizarse cautelarmente, lo que desgraciadamente no ocurrió.

Antes bien,  el desfase de cotas  creado por las aceras “trampa” se tolera y  para resolverlo  se autoriza, de manera fraudulenta,  elevar la rasante de la plaza ejecutando la fase 3 de las obras. Con ella se demolerá el  empedrado tradicional  y se sustituirá por otro,  ejecutado según disponga el Sr. Cañas  y el resto de la dirección facultativa  y no con las técnicas tradicionales utilizadas en 1989. El empedrado actual,   que mantiene el terreno con vida y hacía de la Plaza del Grano un espacio verde de singular belleza,  será sustituido por un pastiche elevado sobre un relleno de escombros. Los cantos se tomarán,  como hemos comprobado en la zona de muestreo, con cemento, arena y grija;  y por mucha tierra que se vierta en el acabado final entre las piedras no crecerán ni los cardos.

Desde  esta plataforma denunciamos  la complicidad permisiva de la Comisión  leonesa,  plegada al rodillo de los hechos consumados que mueve la concejalía de urbanismo del  Ayuntamiento de León con el beneplácito de PSOE, Cs y UPL,  tan culpables  del expolio de un bien único del Camino de Santiago como los concejales y concejalas del Partido Popular.

 

www.salvemoslaplazadelgrano.com

 

FIN DEL COMUNICADO.

Más información y entrevistas:

Ángeles Murciego (636 44 85 70)

José Andrés Seoane  (620 97 01 63).

Comunicado de la Plataforma “Salvemos la Plaza del Grano”

/in , ,

Comunicado de la Plataforma “Salvemos la Plaza del Grano”

4 de julio de 2017.

DENUNCIAN IRREGULARIDADES Y DEFICIENCIAS  EN EL ACUERDO ADOPTADO POR LA COMISIÓN TERRITORIAL DE PATRIMONIO

“Ecologistas en Acción de León” asociación incardinada en la Plataforma “Salvemos la Plaza del Grano” ha solicitado, hasta ahora sin éxito, tomar vista de la documentación que ha servido a la Comisión leonesa para emitir dictamen favorable a la fase 3 de las obras.

Recordamos que todos los acuerdos de la Administración tienen que estar justificados y  los que toma la Comisión Territorial de Patrimonio “serán motivados, debiéndose a tal efecto expresarse los hechos y documentos tomados en consideración, las normas aplicadas y la adecuación existente entre unos y otras. Se entenderán igualmente motivados con la aceptación expresa de los informes o dictámenes obrantes en el expediente y su incorporación al acuerdo”. Obviamente, la CTPCL  ha hecho caso omiso a los dos  dictámenes desfavorables a la remodelación de la Plaza del Grano, emitidos por el Comité Nacional Estatal de ICOMOS, órgano asesor de la UNESCO en materia de Patrimonio, que han debido ser  incorporados a los expedientes a petición expresa de Ecologistas en Acción.

Han pasado varios días desde que la Comisión diera luz verde a la fase 3 de las obras en la Plaza del Grano, pero en las dependencias del Servicio Territorial de Cultura, siguen  sin poderse consultar   los documentos  que debieron servir de base para la toma de decisiones de la CTPCL el pasado 28 de junio: el informe previo de la Ponencia Técnica, que es preceptivo, y  el propio proyecto de la fase 3.

Llama la atención que se haya abierto un nuevo expediente para autorizar la fase 3 de las obras y no se haya seguido el mismo que sirvió para autorizar la construcción de las aceras (fase 2 de las obras de remodelación de la Plaza del Grano). Tal división nos parece  injustificable, tratándose de obras de un mismo proyecto que afectan a un mismo espacio público.

Ecologistas en Acción, asociación personada en los expedientes abiertos para la autorización de las fases 1 y 2 de las obras,  ha podido comprobar la existencia de un informe técnico, fechado el 11 de mayo, emitido por el arquitecto territorial a instancias de la Dirección General de Patrimonio que, a raíz de las innumerable quejas recibidas solicitando la paralización de la  construcción de las nuevas aceras,  pregunta si dichas obras se ajustan, o no, al proyecto autorizado.

En dicho informe el Arquitecto territorial constata que:

  1.             No se está procediendo a la colocación de bordillo.
  2. El replanteo en obra de las rasantes está originando un desfase de cotas entre 15 y 20 cm entre la acera ejecutada y el centro de la plaza que no corresponde con la documentación aportada.
  3. No es posible determinar la composición del mortero bastardo que se está empleando,…” (la negrita es nuestra)

Es decir, el desnivel de las aceras sobre el empedrado de la plaza,  sobrevenido durante la ejecución de las obras,  no constaba en la documentación que sirvió para autorizarlas: los dos subproyectos (“Obras de mejora de la  movilidad”  y “Obras de mantenimiento”) con los que se dividió arbitrariamente la fase 2 de  ejecución de las nuevas aceras.

Por imperativo legal,  en las autorizaciones de obras sobre Bienes de Interés Cultural “no se admitirán modificaciones en las alineaciones y rasantes existentes”. Dado que la Plaza del Grano, amparada por tres declaraciones BIC (la Iglesia del Mercado, el Conjunto Histórico de León y el Camino de Santiago)  “ya cuenta con el máximo nivel de protección y tutela previsto en la normativa aplicable” (como ha reconocido públicamente la concejala de urbanismo Ana Franco) las obras debieron paralizarse cautelarmente, lo que desgraciadamente no ocurrió.

Antes bien,  el desfase de cotas  creado por las aceras “trampa” se tolera y  para resolverlo  se autoriza, de manera fraudulenta,  elevar la rasante de la plaza ejecutando la fase 3 de las obras. Con ella se demolerá el  empedrado tradicional  y se sustituirá por otro,  ejecutado según disponga el Sr. Cañas  y el resto de la dirección facultativa  y no con las técnicas tradicionales utilizadas en 1989. El empedrado actual,   que mantiene el terreno con vida y hacía de la Plaza del Grano un espacio verde de singular belleza,  será sustituido por un pastiche elevado sobre un relleno de escombros. Los cantos se tomarán,  como hemos comprobado en la zona de muestreo, con cemento, arena y grija;  y por mucha tierra que se vierta en el acabado final entre las piedras no crecerán ni los cardos.

Desde  esta plataforma denunciamos  la complicidad permisiva de la Comisión  leonesa,  plegada al rodillo de los hechos consumados que mueve la concejalía de urbanismo del  Ayuntamiento de León con el beneplácito de PSOE, Cs y UPL,  tan culpables  del expolio de un bien único del Camino de Santiago como los concejales y concejalas del Partido Popular.

 

www.salvemoslaplazadelgrano.com

 

FIN DEL COMUNICADO.

Más información y entrevistas:

Ángeles Murciego (636 44 85 70)

José Andrés Seoane  (620 97 01 63).

 

 

26 de mayo de 2017.

ICOMOS ESPAÑA (UNESCO) VUELVE A PRONUNCIARSE A FAVOR DE LA PLAZA DEL GRANO.

Con este comunicado hacemos público el “Informe del Comité Nacional Español de ICOMOS en respuesta a la carta enviada a la Plataforma Salvemos la Plaza del Grano (León) firmada por Elisa de Cabo de la Vega, Subdirectora General de Protección del Patrimonio Histórico.” (Madrid, 18 de mayo de 2017).

Según Elisa de Cabo, “…la  Plaza del Grano no forma parte del bien “Los Caminos de Santiago: Camino Francés y Caminos del Norte Peninsular”, …tal como consta en la cartografía oficial elaborada en el año 2014, … solo está protegido como elemento asociado al Camino el elemento central de la Plaza, es decir, la fuente.”  En estos “sorprendentes” términos se dio respuesta al  requerimiento hecho por esta Plataforma,  mediante burofax dirigido  al Director General de Patrimonio Histórico del Ministerio de Cultural, D. Luís Lafuente Batanero, solicitando su intervención para evitar que  la construcción de las aceras previstas en la fase 2 del proyecto del arquitecto Ramón Cañas, desfiguraran la plaza y alteraran su configuración,  quizá de manera irreversible,  lo que desgraciadamente ya ha ocurrido.

 

De la carta del Ministerio,  la Plataforma dio inmediato traslado a ICOMOS y a distintas asociaciones de defensa del Patrimonio del Estado español. En palabras de la Presidenta del CNE de ICOMOS,  con esta respuesta de una máxima autoridad, se intenta   “salvar de cualquier responsabilidad al Ministerio en las medidas de Protección del Camino de Santiago”. La afirmación de Elisa de Cabo, además,   desarma las denuncias y  reivindicaciones de esta Plataforma para la cual las obras ejecutadas por el momento en la  Plaza del Grano suponen ya  el expolio de un bien de interés cultural “unicum” del Camino de Santiago.

En este segundo informe, la  Presidenta del CNE de ICOMOS,  reitera que la fase 2 de las obras “sigue necesariamente afectada por el juicio negativo del primer informe de 5 de diciembre de 2015” “un informe negativo sin ninguna clase de dudas”, aunque “en manifestaciones públicas en León se afirme otra cosa”, y recuerda que “el CNE de ICOMOS habla por escrito y allí donde es pertinente”.

En prolija descripción de la documentación utilizada para la Declaración en 1993 del Camino de Santiago Francés como Patrimonio de la Humanidad, la Presidenta de ICOMOS España, detalla como el perímetro de protección del Camino de Santiago se amplía en el caso de los núcleos urbanos y “abarca básicamente los cascos antiguos de los núcleos de población y los elementos que por su interés histórico, cultural y paisajístico definen dichos enclaves”. Plantea la siguiente pregunta: “¿el Ministerio estaría dispuesto a afirmar que la peculiar Plaza del Grano, con su singular pavimento, no puede ser elemento de interés histórico cultural y paisajístico?

Y añade:

 “Hace unos años, ABC titulaba: La Unesco recuerda al Ayuntamiento que la Catedral es Patrimonio de la Humanidad al estar en el Camino de Santiago. Y la noticia continuaba: “El director [del] Centro de Patrimonio Mundial de la Unesco, Francesco Bandarín, comunicó al Ayuntamiento de León, a través de la Dirección General de Bellas Artes, que “son conscientes del valor histórico, artístico y técnico y de los esfuerzos de conservación de la Catedral”, pero que “León en su conjunto es Patrimonio de la Humanidad por ser uno de los hitos del Camino de Santiago”. El documento con esas afirmaciones de Francesco Bandarín debe conservarse en el Ministerio por lo que puede comprobarse sin mayor trabajo.

Es del todo impensable que lo que constaba en el expediente de 1993  haya desaparecido por la adición de los documentos justificativos de la inscripción de 2014. Es del todo absurdo pensar que el aumento de nuevos caminos y lugares que llevan a Santiago provoquen la merma y depuración de información que valía en 1993.

Y aún más, ¿ni el Alcalde de León ni los técnicos del Ayuntamiento de esta ciudad se han dado cuenta de su error cuando titulan su proyecto “Recuperación del Camino de Santiago y la Iglesia del Mercado con adecuación de espacios públicos en la ciudad de León” (fase I: calles Capilla y Mercado, y fase II: plaza del Grano)”?

 

A la vista de la Documentación Técnica para la Declaración del Camino de Santiago como Patrimonio Mundial, realizada por encargo del Ministerio de Cultura a través del Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, trabajo desarrollado entre los años 1989 y 1992, firmado por Dionisio Hernández Gil, “no puede decirse desde el Ministerio que la Plaza del Grano no está en el Camino de Santiago” sino que puede afirmarse que “León, el casco antiguo de la ciudad, es Patrimonio Mundial, por ser parte integrante del Camino de Santiago”.

 

En conclusión y de acuerdo con los argumento expuestos en su informe, el CNE de ICOMOS “SOLICITA a la Dirección General de Bellas Artes y Patrimonio Cultural del Ministerio de Educación, Cultural y Deporte que ejerza las acciones propias de su cometido para la conservación del patrimonio incluido en la Lista del  Patrimonio Mundial de la UNESCO e impida que se pierda una parte del Camino de Santiago de la ciudad de León, como es la Plaza del Grano”.

 

www.salvemoslaplazadelgrano.com

 

FIN DEL COMUNICADO.

 

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes