Declaració del Canal de la Infanta com a bé integrant del patrimoni cultural català
El passat dimecres, 21 de març, SOS Monuments va assistir a la reunió de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, convidat per la Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”, com a mostra de suport a la mateixa.
Al centre la diputada per Esquerra Republicana, Ana Simo; el Portaveu de la “Plataforma Protegim el Canal”, Irineu Castillo, Gens Pascual Vives, Fran Villaescusa i Roger Lloret Rios i, Maria Cruz Santos per SOS Monuments.
per María Cruz Santos
A la dita Comissió es va aprovar l’esmena proposada pels grups d’Esquerra Republicana i CIU i que literalment diu:
“El Parlament de Catalunya reconeix que l’àrea metropolitana de Barcelona i especialment el Baix Llobregat i l’Hospitalet tenen un gran deute amb el Canal de la Infanta, cabdal per a la història, el desenvolupament i la qualitat de vida d’aquest territori i insta el Govern a estudiar la viabilitat d’incoació d’expedient de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, en favor del Canal de la Infanta i que promoure’n [sic] la figura de protecció i les mesures de divulgació que corresponguin”
L’esmena fou aprovada per unanimitat amb l’observació per part de la representant del PSC de la limitació i poc compromís que aquesta declaració comporta.
A SOS-Monuments ens alegrem que un pas així hagi estat adoptat pel Parlament de Catalunya, per la força que així es dóna a les reivindicacions de la Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta” i perquè avala tots els esforços que a partir d’ara es facin en el sentit de recuperar, estudiar i fer conèixer a la ciutadania aquest patrimoni industrial. Caldria que, seguint per aquesta via, Patrimoni faci els passos necessaris per incoar Expedient de Declaració de bé Cultural d’interès nacional a favor de tot el recorregut del Canal de la Infanta, començant per la redacció d’una memòria que hauria de recollir:
– Un estudi geogràfic del traçat i el paisatge que recorre i recorria el Canal.
– Un estudi històric acurat que tingués en compte les causes que en el seu moment aconsellaren la construcció d’aquesta infraestructura i el seu traçat concret, així com els protagonistes del projecte, les característiques tècniques i materials de l’obra i que alhora subratllés el paper que el Canal tingué en el desenvolupament econòmic i social en tot el Baix Llobregat.
– Un estudi arqueològic que determinés quines parts del Canal estan soterrades i són recuperables, i quines han estat perdudes per sempre. I per últim
– Un estudi d’enginyeria i arquitectònic sobre la situació actual dels trams de l’obra.
Si bé aquest seria un paper reservat a Patrimoni de la Generalitat, creiem que els Ajuntaments de la resta de municipis pels que travessa el Canal haurien d’unir-se a la Plataforma de l’Hospitalet començant per declarar el Canal bé d’interès local amb la finalitat de reforçar les seves demandes que, per raons òbvies en aquest cas, han de limitar-se a la ciutat de l’Hospitalet. Tot i això, el document aprovat inclou tot el recorregut del Canal i per tant reforça la idea que la ciutadania de totes les poblacions per les quals passa hauria d’implicar-se en les reivindicacions.
Aquesta resolució ens ha donat optimisme i alegria pel que fa a salvar aquesta obra però no se’ns oculten les limitacions que té, ja que és un redactat completament ambigu, com ja va senyalar la representant del PSC. Si bé és una promesa de demanar un estudi per veure si és interessant recuperar el que queda del Canal i que, tal vegada, s’acabarà recuperant (si això és lent, molt lent, habitualment, en aquest moment de crisi podria arrossegar-se durant molts anys), no hi ha cap previsió de terminis, ni la possibilitat de pressupostar fons ni de demanar, ja no urgir, a Patrimoni que posi fil a l’agulla. Això podria quedar en una declaració sense més conseqüències, però en aquest moment el tram que encara és visible a l’Hospitalet perilla. Els terrenys pels quals circula estan inclosos en un ARE (Àrea Residencial Estratègica) que sembla que l’actual alcaldessa de l’Hospitalet, la senyora Núria Marín, ha reactivat.
Aquest pla suposa la construcció d’habitatges socials que acabarien amb l’existència, o si més no, la visibilitat, de l’últim tram del Canal a l’Hospitalet. És aquesta una situació paradoxal perquè hi ha una contradicció manifesta entre aquesta determinació municipal i la defensa aferrissada que el seu partit va fer a la Comissió de la necessitat de mantenir el Canal i recuperar-lo fins allà on sigui possible, comparant-lo amb altres estructures similars d’Europa, i la sort tan diferent que han sofert. Esperem que aquesta vegada els interessos econòmics i polítics no passin per davant d’un bé cultural amb l’excusa d’una pretesa modernitat que els faria incompatibles, quan és ben bé el contrari: no hi ha contradicció entre benestar i conservació d’elements que han format part de la història, ja que conservar-los és donar als ciutadans més valor i més civilitat, fet que es tradueix en més respecte per a ells mateixos i per als altres.
