El Casino de l’Arrabassada

L’edifici emblemàtic del Casino de l’Arrabassada, es va construir l’any 1899 i el va decorar el taller del pintor, gravador i decorador francès Edmond Lechavallier Chevignard. Que va néixer a Lyon l’any 1825 i va morir a París l’any 1902.

Més tard va ésser ampliat per l’arquitecte Barceloní Andreu Audet i Puigdel en el 1899. Que va néixer a l’any 1868 i morí en el 1938.

Va ser un arquitecte Modernista titulat l’any 1891. I reconegut com arquitecte municipal, que es va especialitzar en la construcció de teatres i sales d’espectacles.

Exemples d’això, són el teatre Apolo situat a l’avinguda Paral·lel número 59, datat en l’any 1901. O en l’any 1902, l’hotel Colón, els dos de Barcelona capital.

El que resta del Casino, està ubicat a la carretera de la Arrabassada, en el terme de Sant Cugat del Vallès, de la província del Barcelona. Està dins una finca de 10,68 hectàrees, que els propietaris mantenen com a reserva forestal.

Va ésser una obra majestuosa amb un pressupost insòlit per l’època. Val a dir, que en la seva inauguració varen assistir més de 300 convidats. Deu anys després de la inauguració del parc d’atraccions del Tibidabo.

El casino va representar tot un símbol del luxe d’una ciutat en expansió econòmica. I va aconseguir un fort renom el joc de la ruleta, on es van perdre moltes grans fortunes.

La zona d’atraccions estava inspirada en altres parcs de ciutats com Londres, Nova York o París, fet que es demostra amb el nom que rebien les citades atraccions. I a més, tenia un llac artificial on es llogaven embarcacions.

Però en el 1912 es va prohibir el joc, el que va provocar la seva ruïna. Malgrat l’hotel, el restaurant i les atraccions varen poder seguir funcionant, amb l’impuls de l’exposició internacional de 1929. Malauradament en el 1930 va tancar definitivament.

I així es va iniciar el seu deteriorament i abandonament durant molts anys. Avui dia, queden restes de parets i columnes, escultures amagades entre la vegetació, foses tancades amb ferro forjat, arcs, fragments d’escalinates, i el que queda de la reixa al llindar amb la carretera, amb decoracions neo àrabs.

Cal destacar, que la majoria d’elles presenten mostres d’atacs vandàlics com grafits.

Tanmateix, aquestes restes tenen la consideració de finca singular, inclosa dins del catàleg del Parc Natural de Collserola. Per tant, en part estan protegides.

Actualment, els propietaris són dues famílies catalanes residents a Barcelona. Que no faciliten l’entrada al públic en general, però si, amb l’autorització prèvia de l’administració del Parc.

Val a dir, que tot el conjunt forma un espai amb un aire misteriós. Provocant una meditació tangible sobre el passat, i a l’hora, manifesta el pas irrevocable del temps.

Despertant així, llunyanes nostàlgies amb pedres oblidades, d’un temps anterior. Queden els testimonis, gairebé humils, d’una antiga magnificència que no és possible de reconstruir.