El Col·legi Major Ramón Llull

El Col.legi Major Ramón Llull, conegut com la residència d’estudiants de Catalunya, va nèixer a l’any 1921 en un xalet del carrer Ríos Rosas, en el barri de Sant Gervasi de Barcelona. Va èsser la primera residència d’estudiants de Catalunya i va acollir en aquell moment a 12 joves.

El centre aviat es va quedar petit i es vàren haver de traslladar a l’espai que ocupa actualment, dins el recinte de l’Escola Industrial, i on aleshores es trobava l’escola d’agricultura. Entre 1927 i 1929 l’arquitecte Joan Rubió i Bellver el va reformar per adaptar-lo com a residència d’estudiants.

Va obrir les seves portes en el 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, sota el nom de Residència del reial Politècnic Hispano-Americano. L’imponent edifici, de tres plantes d’estil Modernista i Noucentista, sempre ha estat lligat a moltíssims personatges tant il.lustres com Pompeu Fabra, Salvador Espriu i Federico García Lorca, el qual va oferir un recital poètic en el seu interior.

En general, destaca del conjunt la seva arquitectura caracteritzada per la concepció de l’espai interior segons les premisses de claredat, amplitud i lluminositat que permetia l’aplicació de les tècniques tradicionals de maó de pla, especialment en voltes i arcs. Aquesta tècnica permetia no tan sols crear espais de gran amplitud sinó que era a més una solució ràpida i de bon preu.

A l’edifici s’hi accedeix a través d’un vestíbul cobert amb revoltó de maó de pla i bigues de ferro, amb unes grans bigues de fusta transversals, tot revestit amb esgrafiats que a manera de sanefes configuren la carga decorativa d’aquest espai. L’esmentat hall es cobreix amb una coberta realitzada a base d’arcs parabòlics.

Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte Modernista català que va néixer el 24 d’abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d’Alcàntara, actualment carrer de Llovera. Va treballar també com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Morí el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.

Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Reus i als 15 anys va obtindre el títol, a l’octubre de 1886. I és quan aleshores, es traslladà a Barcelona per matricular-se a l’Escola d’Arquitectura.

Tingué un fort vincle amb Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d’arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera, al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte important.

El Col.legi Major Ramón Llull és un centre adscrit a la Universistat de Barcelona, i està associat al Consell dels Col.legis Majors.

Sota la gestió de la Diputació de Barcelona. L’any 1989 la Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va fer-hi una visita i va dir que la gestió del centre no era l’adequada i que era deficitària. Arran d’això, es va decidir que es tancaria. Però els col·legiats de l’època es van mobilitzar i ho van impedir.

La Diputació no se’n volia fer càrrec, i va ser llavors que va canviar el gestor i va passar a mans de la Universitat de Barcelona, la qual va posar al capdavant el mateix equip directiu que hi havia al Col·legi Major Montserrat-Penyafort. És en aquell moment que la Residència d’Estudiants esdevé el Col·legi Major Universitari Ramon Llull.

Actualment l’edifici és compartit per tres institucions: Per una banda, la Universitat de Barcelona que gestiona el Col.legi. Per una altra, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i l’Eixample Clínic que ofereix cicles formatius de grau superior en sanitat, modalitat presencial o online.

A diferència d’algunes residències estudiantils, que només resolen problemes d’intendència, aquest Col.legi no només és d’hospedatge, sinó que té una gran vocació per la formació extra-acadèmica i una història molt vinculada a la societat i la cultura catalana.

No val a dir, que actualment s’ha posat en marxa un programa per acollir a 15 persones refugiades, i allotjar a 250 estudiants, que comparteixen habitació i bany. El Col.legi escolleig als residents segons el seu expedient acadèmic, essent les carreres de medicina, ADE i dret, les més sol.licitades.

Per intentar superar aquesta crisi de la Covid-19, aquesta institució ha posat en marxa una campanya proactiva en la que es demana a antics alumnes i actuals col.legiats un vídeo d’un minut en el que expliquen la seva experiència en el centre. S’ha de destacar que un tant per cent molt elevat és de col.laboracions de persones Mallorquines. I ha estat d’un èxit clamorós, utilitzant les xarxes socials per difondre’ls.

Realment per al que representa aquesta institució, no només s’hauria de conservar l’edifici, sinó que s’hauria de seguir realitzant la increïble tasca il.lustradora durant molts anys.

.