El Parc de Ca l’Arnús a Badalona en perill

Una mica d’història per començar. El Parc de Ca l’Arnús de Badalona pren aquest nom a partir de la compra d’uns terrenys agrícoles per part del financer Evarist Arnús l’any 1859 seguint la moda dels industrials i grans burgesos de Barcelona per invertir en una explotació agrícola dedicant-hi una part per a finca de recreo amb un sector important a jardí. Evarist Arnús la transformà immediatament amb una nova edificació i la creació d’un primer jardí, del que només queden petits rastres. La configuració actual dels edificis i jardins es corresponen amb les modificacions realitzades pel seu fill Emili Arnús i l’arquitecte Salvador Vinyals a finals del segle XIX i principis del XX. Van construir l’estany i el castell, les dues galeries a l’edifici principal i dignificaren l’entrada amb la porta, l’habitatge del porter i l’avinguda de plàtans. Actualment, forma un sol parc amb l’antic jardí de Can Solei sota el nom de Parc de Can Solei-Ca l’Arnús.

El jardí d’ambientació vuitcentista, conserva una vegetació frondosa, sempre verda, diferents camins i recorreguts, escultures, glorietes, grutes de rocalla, un petit castell en un llac i una torre meteorològica única entre altres elements propis de l’activitat agrícola tractats com a part de l’enjardinament. Entre la vegetació destaquen plàtans d’ombra centenaris, com els del passeig d’entrada a més de còculs, xiprers, eucaliptus, palmeres, casuarines, arbres de l’amor i grans pitòspors arboritzats, també centenaris.

Actualment, es troba en perill una part d’aquest parc.

La defensa de Ca l’Arnús com a parc públic ve de lluny, cap als anys noranta ja es va constituir una plataforma perquè la finca, de gran valor històric i natural, es convertís en parc públic, cosa que finalment el 2002 es va fer realitat. Amb el temps, diverses actuacions municipals i modificacions del Pla General Metropolità han propiciat una lenta, però contínua regressió del seu perímetre amb actuacions urbanístiques que han anat disminuint la seva superfície, edificant una part, ocupant els terrens per encabir una escola de primària o incorporant els barracons d’un nou institut, amb la consegüent perduda de gran part del seu valor ecològic i patrimonial. En aquests moments el perill que l’amenaça no és solament la perduda d’una part del seu interior, sinó també la destrucció de l’entrada al jardí pel carrer Sant Bru amb l’enderroc de la portalada i la tala de part dels plàtans centenaris de l’avinguda principal per a construir dos blocs amb 55 pisos i obrir un carrer que tallaria el parc i l’emblemàtica avinguda de plàtans.
Sos Monuments s’ha adherit a les reclamacions de més de 30 entitats que reivindiquen la conservació integra d’aquest patrimoni badaloní i està col·laborant en la divulgació de la importància i la defensa d’aquest bé en perill.