Excursió científica a Cornellà de Llobregat
per Jacqueline Jacquet
SOS Monuments era l’invitat de l’ Avenç de Cornellà, Associació pel Patrimoni històric i la Cultura.
L’ Associació ens rep al mateix castell de Cornellà el 18 de gener passat. El seu president, Ignasi Doñate, ens explica que l’associació té deu anys i que la seva creació està lligada a una lluita: salvar de l’enderroc l’estació de Cornellà, la segona més antiga d’Espanya (1851).
La tasca de l’Avenç? Sobretot pressionar l’Ajuntament perquè tingui en compte el patrimoni de la ciutat.
El programa de l’excursió
– El castell
– Un passeig per la Cornellà vella
– La visita a la fàbrica tèxtil de Can Bagaria
El castell
El castell, plaça forta des del segle XI fins al segle XIV, estava situat en un punt estratègic de la ciutat, sobre la vall del Llobregat, amb vistes al mar. Ara no s’hi albira ni riu ni mar, només construccions. Durant segles va tenir un ús rural, ara és propietat de l’Ajuntament que l’ha restaurat o “reconstruït” i serveix d’equipament per a la ciutat. Sala d’actes, sala d’exposicions, locals per a entitats etc.
Passeig pels voltants de l’Ajuntament i de l’església (1940)
Encara són a la vista algunes restes arqueològiques. Ibers, romans, època medieval, Cornellà té llinatge, però no deixa de ser un poble rural fins a mitjans del segle XX. Els anys cinquanta s’hi van instal·lar indústries importants que van canviar la fisonomia de Cornellà: nous habitants, nous habitatges.
Can Bagaria
Fàbrica tèxtil, obra de l’arquitecte Modest Feu i Estrada. (1920-1925)
A la carretera d’Esplugues, enmig d’un solar abandonat, ens trobem davant d’una fàbrica modernista. El conjunt d’edificis, maó vist, malgrat alguna degradació està encara en prou bon estat.
Ens acompanya Joan Fernandez Trabal que ens explica la història de la fàbrica.
Entrem en naus enormes, buides. Pilars de foneria sostenen les voltes. La llum ve de les lluernes de la teulada. És un temple, una catedral!
La fàbrica va tancar l’any 1970. Fa poc l’ha comprat l’Ajuntament, una adquisició problemàtica.
Durant un temps s’hi van instal·lar petits tallers, però la idea es va abandonar. Grups d’artistes hi van fer instal·lacions, tampoc va ser una solució.
Can Bagaria és un exemple de l’etern dilema del Patrimoni. S’ha de salvar, s’ha de protegir, però quan ha perdut la seva utilitat primera es planteja la qüestió: què en fem?
Cornellà de Llobregat té encara més al·licients, Can Mercader, el Museu de Les Aigües… I com ens ho van fer remarcar els socis de l’Avenç, el tenim a quatre passes de Barcelona.
