Ho tornem a intentar: Visita de SOS-Monuments als Jardins de Mas Ravellat.

En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla.

Ara coneguda com els Jardins del Dr. Pla i Armengol, l’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor.

Els jardins inaugurats el desembre de 2019 conviuen amb el propi immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial, de traç neoclàssic dels anys 30, construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa i Ferrer.

Aquest palauet, de 2.500 m2, es va construir com a habitatge habitual de la família Pla i com a laboratori farmacèutic, acollint l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s’investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’activitat va anar minvant i els laboratoris varen tancar a finals dels anys setanta, després d’haver estat segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

La filla del doctor Ramon Pla, Núria Pla es va convertir en una col·leccionista de moble antic i va reuní al llarg dels anys una gran quantitat de mobles i antiguitats.

El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca Ravetllat-Pla i va acordar cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un termini de 50 anys i destinar la resta a parc públic.

La Fundació Ramon Pla Armengol està transformant l’edifici en un espai museístic on exposar i promocionar la valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria.

Respecte la conversió dels terrenys en els Jardins del doctor Pla i Armengol l’actuació cal dir que forma part del Pla del verd i la Biodiversitat de Barcelona, i és una peça important dins del Corredor Ciutadella-Collserola, essent connector entre el Parc dels Tres Turons i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La finalitat ha estat és obrir aquest àmbit com a parc públic i al mateix temps, mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l’històric, perseguint l’objectiu global de promoció de la biodiversitat.

S’ha executat un grau d’urbanització mínima, preservant un gran nombre d’arbres de gran port, amb recorreguts i zones d’estada de petit format per a gaudir de l’espai verd i del patrimoni històric, en 3 àmbits clarament diferenciats:

• A l’àmbit catalogat de jardí noucentista es manté la unitat estilística del conjunt, que integra espais enjardinats de representació i de caràcter domèstic. S’ha recuperat el patrimoni històric i artístic restaurant murs, balustres, així com les basses originals, reconstruint pilastres i pèrgoles de fusta. També s’ha restaurat la font de la Venus de Frejús, del mateix Adolf Florensa (1930), les fonts octogonal i de la bancada als jardins de la banda mar, així com una font noucentista, descoberta durant les obres, i abans oculta en una caseta dels horts preexistents.
• A l’oest del jardí noucentista, on hi havia els antics estables dels cavalls i amb menys preexistències valuoses, es situa el parc més públic. Aquí es modifica la topografia per situar unes grades, la plaça verda, els jocs infantils i els miradors amb vistes sobre la ciutat.
• I al sud est, s’ha creat un àmbit restringit, on ubicar els horts urbans i la promoció de la biodiversitat amb ambients humits i recorreguts educatius i pedagògics.