“La ciutat re-usada”. Conferència de Magda Mària

Presentació del Projecte d´Aprofitament Arquitectònic ATLAS realitzat pel grup de recerca HABITAR de la UPC.:

L´estudi planteja l´ús i el re-ús dels edificis de Barcelona al llarg de la seva Història: el nou ús que se´ls ha donat, quins barris s´han vist més afectats per aquest re-ús, quins tipus de modificacions interiors s´han realitzat, etc. El treball s´ha realitzat en edificis amb un canvi d´ús entre una i sis vegades i descartant els edificis en els que només s´ha conservat la façana.

Resumint les conclusions estadístiques segons diferents elements:

Pel que fa a l´ època

Els canvis d´ús s´han realitzat majoritàriament:

La dècada 1930-1940 coincidint amb la Guerra Civil

A partir de la democràcia, quan els ajuntaments comencen a preocupar-se per la conservació  dels patrimonis

En l´actualitat que continua l´interès en diferents sectors.

Pel que fa al temps

El primer ús es canvia cap els 50 anys ( en la maduresa del propietari). El primer canvi d´ús dels edificis antics és cap els habitatges, la indústria o el comerç

El segon ús canvia cap el 80-90 anys (després de la mort del `propietari). El segon ús, ja en l´actualitat, és cap a hotels, educació, comerç o cultura.

Segons els barris, en Ciutat Vella i Eixample els habitatges canvien a hotels, mentre que en Sarriá-Sant Gervasi els habitatges canvien en escoles.

Quina idea hi ha al darrera d´aquests canvis perquè no siguin traumàtics?  

Re-ús: el nou ús s´adapta a l´edifici i no a l´ínrevés. Això suposa que l´edifici inicial té un valor estructural, una solidesa en els murs, una amplitud interior, etc…que no necessita canvis importants.

Tres exemples de Barcelona: Les Drassanes: s.XIII. Ha canviat tres vegades d´ús: caserna, hospital i actualment museu.

Dipòsit d´Aigües: Diferents canvis: arxiu municipal, caserna bombers, caserna guàrdia urbana i en l´actualitat biblioteca.

Antic Hospital de la Santa Creu: Simultània: biblioteca, antiga Acadèmia de Medicina, teatre.

Canvis d´ús en edificis d´habitatges.Segons els edificis:

Cases urbanes.: convertides en restaurants, comerços…

Masies: convertides en centres educatius, colònies,…

Palaus: amb nou ús cultural o institucional

Torres-Vil·les: convertides en escoles

Edificis d´habitatges. Continuen com habitatge o ús institucional

Canvis en els edificis convertits en habitatges

Si hi ha coincidència en la distribució interior passen fàcilment a habitatges: edifici de la Telefònica.

Edificis amb pati: Es respecta el pati o patis com un valor d´ús: dona llum, ventilació estructura l´edifici: palau de la Virreina , hotel Sant Felip Neri.

Edificis que amb el canvi d´ús obren els conjunts: Hospital de la Santa Creu, Escola Industrial

Tot aquest estudi realitzat i les actuacions que se´n deriven suposen una nova política de futur que es basaria en uns eixos fonamentals:

no només protegir ( no enderrocar) els edificis com una forma de respectar el medi ambient, sinó també estendre la ciutat de segona mà, re-usant no només Ciutat Vella sinó tota la ciutat.

conservar el teixit urbà sigui o no patrimonial.

identificar les àrees protegides amb el teixit urbà actual, sense ocupar  més territori

Finalitza aquest interessant treball amb un protocol final:

PRIORITZAR LA REUTILITZACIÓ ENFRONT DE L´ ENDERROC I L´ OBRA NOVA

ADAPTAR L´ ÚS A L´ EDIFICI, ABANS D´ADAPTAR L´ EDIFICI A L´ ÚS

FOMENTAR L´ EDUCACIÓ I LA PRESA DE CONSCIÈNCIA SOCIAL

MODIFICAR LA NORMATIVA ESTATAL I AUTONÒMICA

REALITZAR UN PROTOCOL QUE ASSOCÍI TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA I USOS

PLANIFICAR EL CANVI D´ ÚS

Finalment, agrair a la professora Magda Mària el seu treball, que sens dubte ens ajudarà a tenir una visió més respectuosa de les nostres ciutats.

Sos –Monuments li dona les gràcies per acceptar participar en una de les nostres activitats.