La Torre del Moro

Un altre BCIL amenaça ruïna a Barcelona

La torre Mas Enrich, també anomenada Torre del Moro, és un torreó del segle XVI. Monument catalogat com a bé cultural d’interès local del municipi de Barcelona (7224-I. Data declaración: 21/07/2000). Entre els carrers dels Fontanet i Coïmbra del barri d’Horta de Barcelona.

És el que queda del Mas Enrich, una torre de guaita, una ciutadella, que estava  en una petita plaça coneguda popularment amb aquest nom. En el seu dia, els soldats que es dirigien al Castell de Valldaura, la utilitzaven per a la defensa i vigilància.

Estava situada en terrenys de Can Fontaner, on s’alçava aquesta torre de reminiscències àrabs, en la qual, en un altre època, els poderosos de famílies locals de Barcelona, sortien d’aquesta per la part de l’Arc de Triomf, feien el primer descans en el Mas Ferrer al Camp de l’Arpa, el segon a Torre Llobeta i el tercer a la Torre Enrich, abans de passar a les seves masies residencials.

Al costat de la torre, que encara es conserva malgrat el seu mal estat, hi havia les cases dels criats i les quadres pels animals, aquestes cases finalment van estar afectades per la continuació del carrer Coïmbra.

La Torre Enrich era de construcció anterior a la finca Can Fontaner, tot i formar part d’aquesta. Donat que les finestres són de clar estil gòtic i és, de fet, un dels pocs testimonis arquitectònics que queden d’aquesta gran casa de la que o no existeix o no es coneix, cap document de com era aleshores.

És una construcció de tàpia amb cantonades de totxo. La porta d’entrada és d’arc dovellat i té dues finestres gòtiques col·locades sobre el mateix eix en plantes successives. A la finestra del primer pis hi ha un cap de dona i d’home amb turbant. D’aquí el sobrenom de la Torre del Moro.

Segles després, en la Barcelona industrial, es va convertir en una fàbrica de pells, en el segle XVIII la zona era coneguda per les adoveries de pells que es nodrien de l’abundant aigua d’Horta. Gràcies a aquesta aigua, hi van haber, en el carrer Aiguafreda, els safareigs que hi rentaven la roba de la burgesia Catalana fins a principis del segle XIX. L’aigua és un element emblemàtic d’aquest districte.

Tots els veïns del barri d’horta la conèixen, no obstant porta molt de temps abandonada i fa uns anys es va esfondrar parcialment part de l’estructura, en qualsevol moment l’edifici pot acabar en runes sense cap valor arquitetònic ni cultural. Avui dia, encara queda el seu sobrenom escrit en la porta principal, reflex de l’ocupació durant un temps d’okupes.

Val a dir que, la masia també s’ha convertit en un focus de problemes per als veïns. Ja que la deixadesa dels propietaris, ha fet que actualment s’instal.lin xatarrers per fer-la el seu lloc de treball. Són un grup d’inmigrans que treballen el metall a dins i afora de la construcció.

Tot i la seva catalogació i la presió de grups i persones interessades en la seva conservació, la torre no ha fet més que degradar-se, fins estar actualment en un estat deprorable.