Passeig per Bellvitge

 

 

Com a complement de l’ Aula dedicada al barri de Bellvitge, l’ arquitecta Sandra Bestraten ens va proposar una visita al barri, visita que vàrem fer el dissabte 17 de Setembre i que va representar per a casi tots el descobriment d’ una zona molt poc coneguda.

Bellvitge és una barri de l’ Hospitalet de Llobregat, situat en una antiga zona agrícola, amb moltes masies i, molt afectat per les inundacions del riu.

Una ermita romànica del s. XI indica una mica l´antiguitat d´aquesta zona com a zona habitada. També ens indica el seu nom, ja que aquesta ermita estava adossada a una masia, anomenada igual que la seva propietària: “ amalvigia” . D´aquí es va derivar “malvitgia” i posteriorment, canviant el “mal” per “ bell” va esdevenir “bellvitge”. Aquesta ermita ha estat i continua estant testimoni de la formació i desenvolupament del barri, el centre de les seves festes, dels casaments dels seus veïns, etc…A més a més una associació veïnal “Amigos de la ermita” obren cada dia les seves portes i tenen cura d´ella.

El barri es va construir davant la necessitat de proveir de cases als immigrants dels anys 60 que majoritàriament treballaven en les fàbriques de l´entorn. En el mateix barri es va construir la fàbrica de prefabricats per a la construcció dels edificis.

Es va començar amb la construcció d´uns blocs en uns terrenys prop de l´ermita, comprats per una immobiliària a uns pagesos. Tota la construcció va estar en funció de la venta dels terrenys agrícoles que no sempre va ser fàcil.

El pensament dels arquitectes que van treballar corresponia en part a les teories higienistes que en Europa marcaven la urbanització dels barris populars: construcció en blocs, molta ventilació, zones verdes, zones de serveis, etc…

A mida que es compraven els terrenys s´aixecaven els blocs, amb algunes diferències entre ells: diferents alçades, amb finestres, amb balcons, etc…tots amb prefabricats menys els últims que es van fer amb totxos. Entre mig dels blocs, edificis de serveis: botigues, oficines, despatxos, etc…

Cal ressaltar que 50 anys després, tots els edificis mantenen les condicions bàsiques de habitabilitat.

Però no va succeir el mateix amb la urbanització del territori , que va ser pràcticament feina dels veïns.

Tant amb les seves pròpies mans: plantant els primers arbres o els jardinets a l´entrada dels blocs, com amb les seves lluites veïnals per aconseguir la pavimentació dels carrers, les escoles, els Caps, etc…, pràcticament tots els serveis tenen relació amb alguna mobilització. Vàrem tenir la sort de que dues senyores, testimonis d´aquella època de lluita ens ho explicaren de primer mà.

En la, actualitat, el barri té un 19% de habitatges, 2 Caps, 4 escoles, 1 biblioteca, 2 mercats, etc…Tot això situat entre mig de grans espais verds, places, etc… Cal remarcar que el 90% de l’espai del barri correspon a zones comunes on predomina els arbres i jardins.

Crida l´atenció que a diferència d´altres barris on la gent jove marxa, en aquest barri viuen ja dues generacions, que estimen el barri com a seu i tenen l’orgull d´un treball col·lectiu.

Va finalitzar la visita amb un agradable dinar, en una terrassa, de una plaça, d´un barri que feia unes hores havíem descobert.

Moltes gràcies a Sandra Bestraten.