Patrimoni en perill: El jardí de Can Ferrer

Can Ferrer és una finca agrícola datada del 1843, una casa de camp, amb planta baixa més dos pisos, un jardí i un hort. És un exemple dels processos d’urbanització que es van portar a terme a l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, annexionat a Barcelona l’any 1897.

Val a dir que no està catalogada però té la qualificació urbanística de jardí de nova creació. Situat al carrer d’Alfons XII, número 42-48, en una superfície de 2.550 metres quadrats.

La casa està totalment abandonada des de fa molts anys. És un edifici pràcticament enrunat de tres plantes, de titularitat municipal.

L’immoble va ser la vivenda de la família Ferrer Vidal, una nissaga de comerciants de vins i aiguardents, que van construir algunes fàbriques arreu de Catalunya.

Antigament la finca era un mas, amb la casa pairal, els horts i les terres de conreu i a finals del segle XIX, la masia es transformà en la segona residència de la família Ferrer i més tard en el seu primer habitatge.

Segons uns plànols de finals del segle XIX i principis del XX, el jardí primigeni s’allargava fins al carrer Laforja i dibuixava una geometria regular amb un brollador central. Un jardí dissenyat amb un estil clàssic que combinava espais per passejar i àrees de descans.

L’Ajuntament va iniciar els treballs per convertir la finca de Can Ferrer, en un nou espai verd al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Les actuacions realitzades han permès desbrossar el jardí i netejar-lo.

El nou espai enjardinat disposa d’itineraris accessibles, s’ha col·locat mobiliari urbà, com bancs, cadires o taules. I les corresponents xarxes de drenatge i d’il·luminació pública. Elements necessaris per convertir-lo en un nou espai d’ús públic del districte.

La recuperació dels jardins de Can Ferrer han permès la creació d’aquest petit pulmó verd al barri, que esta obert per al veïnat i els visitants, amb els equipaments necessaris per gaudir de l’entorn.

A més, s’han creat murs vegetals aprofitant les condicions climàtiques del propi espai. D’aquesta manera, l’alt mur del carrer Alfons XII s’ha retallat per permetre i millorar la visibilitat del jardí des del carrer.

La totalitat de la urbanització del jardí s’ha realitzat en dues fases. La primera ha estat la recuperació i consolidació. I la segona fase, que encara no té un calendari definit, preveu la unificació de tot el conjunt.

És per això que, l’adquisició per part de l’Ajuntament de Barcelona en el 2015, ha sigut una actuació molt celebrada per als veïns de la zona. De fet, el moviment veïnal va lluitar durant molts anys per conseguir-ho. I a més cal destacar que és una zona de pocs equipaments públics degut a la falta de propietats municipals.

Al mateix temps, l’Ajuntament vol consolidar i estabilitzar l’edifici de la finca, abandonat des de fa més de 50 anys. Però falten tràmits.

La intenció seria restaurar-lo. Ja que, malgrat sigui un edifici molt interessant, amb una arquitectura molt singular i que dona una imatge de caire romàntic. La veritat és, que es troba en un estat greu d’abandonament.

Això és precisament el que demanen els veïns del barri. Els hi agradaria recuperar la casa. Malgrat no estigui catalogada. Ja que, algunes persones no entenen per què el projecte s’ha desenvolupat en dues fases. Així doncs, es pot gaudir del jardí però la casa està completament aïllada i tapiada.

Però tot i la lentitud en els treballs, els veïns consideren que és important que el projecte de Can Ferrer vagi endavant, després de dècades de reivindicació.