Patrimoni en Perill: Can Rigalt

Can Rigalt és una casa senyorial o vil·la suburbana d’estil Neoclàssic de planta rectangular. Situada al nord del terme de l’Hospitalet de Llobregat. Concretament al número 170 de la carretera de Collblanc. Està catalogada com a Bé cultural d’Interès Local (BCIL-20626).

És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria. Voltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners). De forma quadrangular gairebé cúbica. Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat.

Les portes i finestres de la planta noble es destaquen amb un arc rebaixat, mentre que les de la planta baixa, són rectangulars, tret de l’entrada principal. El conjunt està envoltat per una tanca, la reixa és de ferro forjat.

Els elements decoratius són escassos, ja que, pels arquitectes renaixentistes i neoclàssics la bellesa es basava en la geometricitat i la sobrietat. Cal esmentar en especial els jardins que es van dissenyar en la part posterior de la vil·la. On fins fa poques dècades, es podien veure els estanys amb cignes.

Les vil·les com Can Rigalt procedeixen de la Florència del segle XV i el model arquitectònic es va difondre per Itàlia i part d’Europa durant el segle XVI. És, doncs, una creació dels artistes del Renaixement, que, com en d’altres aspectes, van voler imitar les civilitzacions clàssiques.

L’escut de Can Rigalt, situat sobre l’arc de la porta principal, està catalogat, separadament de la casa, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN: 37621-4035-MH). És un escut del segle XVIII d’estil Barroc, a la part superior dreta hi ha un lleó i a la part inferior esquerra hi ha formes ondulants. L’escut està decorat amb un elm i volutes. Al segle XVIII la masia va ser comprada per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, tot i que el nom de Rigalt és el que ha perdurat,  motiu del qual, el seu escut figura en la portalada principal.

La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals, quan la va reconstruïr l’any 1741 Miquel Rigalt, després de comprar-la l’any 1728. En el 1764, Carles III va planificar les 6 carreteres principals d’Espanya, avui carreteres Nacionals que sortien de Madrid. A Barcelona arribava l’actual Nacional 2 que acabava a la Plaça Espanya (actual carretera de Collblanc revalorant així la zona nord de l’Hospitalet de Llobregat.

Cal destacar que abans de l’ampliació de la carretera, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l’Hospitalet.

Les propietats agrícoles de Can Rigalt es tenien com unes de les més importants d’aquesta zona, dins aquesta explotació agrícola del conjunt de l’Hospitalet i pobles veïns.

Rigalt fou el propietari de la finca només durant 13 anys, però el seu cognom és el que ha perdurat per anomenar-la.

A finals del s. XVIII, el Baró de Maldà, principal terratinent de l’Hospitalet opinà que, “can Gerona dalt de Collblanc” com una de les cases més importants del poble.

Can Rigalt és un edifici d’un valor artístic molt notable. És un clar exemple de l’estil que dominava en la seva època: el neoclassicisme. El neoclassicisme fou un corrent cultural que triomfà en gairebé tota Europa Occidental i Amèrica del Nord a partir de la dècada de 1750, i que va tenir una importantíssima vessant en les arts plàstiques i en l’arquitectura. Com indica el seu nom, pretenia fer resorgir les formes clàssiques, tant les directament procedents de Grècia i Roma, com les del Renaixement.

Can Rigalt era una vil·la que combinava la funció residencial amb la econòmica. Aquest fet i la seva estructura, amb cos central i ales laterals, recorden a les vil·les que l’arquitecte Andrea Palladio va fer en el s. XVI en la regió italiana del Vèneto. La influència dels edificis i les obres teòriques de Palladio ha estat molt gran en la història de l’arquitectura.

El palladianisme va ser un dels estils dominants, gairebé l’únic, en el món anglosaxó durant moltes dècades i va tenir un gran èxit en tota Europa gràcies al neoclassicisme. Es pot afirmar que Can Rigalt pertany a aquest subestil.

L’edifici de Can Rigalt ha estat valorat des de la dècada de 1960 com un dels elements principals del patrimoni local, i va ser inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) del 1983.

El seu deteriorament va començar quan va ser comprada pel Futbol Club Barcelona, l’any 1997. La idea era instal·lar-hi la “masia” i l’escola esportiva del Barça. El problema va ésser que la qualificació dels terrenys, no va permetre fer les edificacions que el Barça necessitava. S’insinua que va ésser una compra per a revendre, per treure’n benefici. Actualment la masia està tancada, degradant-se, quan el que hauria d’estar és a disposició de la ciutadania com a equipament.

El moviment veïnal local sempre ha reaccionat i ha defensat el caràcter de zona verda. Però, l’únic que ha passat és que no s’ha fet res i l’edifici es deteriora dia a dia, malgrat les denúncies d’aquestes associacions veïnals de l’Hospitalet o de Les Corts.

Can Rigalt podria ser una oportunitat d’impuls econòmic per la zona i de divulgació cultural, un orgull per Hospitalet de Llobregat. Que actualment està en un estat llastimós de conservació. Alguna entitat també planteja com a solució que el Barça busqui la rendibilitat a nivell d’imatge i no econòmica.