Sortida d’estudi al Solsonès
Ressenya de la sortida d’estudi al Solsonès. SOS Monuments. Dissabte, 22 de març de 2014
El proppassat dissabte dia 22 vam dur a terme l’excursió d’estudi a Solsona i el Solsonès que havia estat programada a l’inici de la temporada.
A desgrat d’una climatologia aparentment desfavorable, vam poder dur a terme sense novetat el conjunt de la visita en els diferents llocs i àmbits que havíem previst.
Al matí vam centrar el nostre recorregut en el nucli antic de Solsona. Acompanyats per un guia d’excepció, en Carles Freixes, arquitecte de la diòcesi de Solsona i expert coneixedor de la ciutat i de la comarca, vam resseguir i observar amb deteniment alguns dels llocs de major significació urbana, arquitectònica i artística de la capital solsonina:
– El portal del Pont, lloc d’entrada tradicional al nucli urbà des de l’est, un cop travessat el pont sobre el riu Negre; el tram més representatiu del carrer Major i de les seves derivacions principals, dins el propi nucli antic, d’estructura gairebé laberíntica.
– La Catedral de Solsona, un edifici força complex ateses les reconversions i adaptacions que ha sofert al llarg del temps, però d’un interès molt remarcable pel que fa, particularment, a la integració de la part romànica i de la part gòtica dins la seva estructura.
– I, finalment, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, ubicat al Palau Episcopal i exemple particularment representatiu, des de la seva fundació el 1896, de la tasca duta a terme a Catalunya pels museus diocesans a nivell de salvaguarda i de difusió del patrimoni historicoartístic de les terres interiors i de muntanya del conjunt del país.
Vam dinar al l’Hostal Nou, al terme municipal de Llobera, uns quinze quilòmetres al sud de Solsona i lloc situat, paisatgísticament, a la zona de transició entre el Solsonès i la Segarra.
La major part de la tarda ens la va ocupar la visita a la Torre de Vallferosa, situada dins l’antic terme de Llanera (avui integrat dins el municipi de Torà) i exemple privilegiat de torre de guaita de l’alta edat mitjana (datada, concretament, l’any 970), amb una funció, alhora, de vigilància del territori i de protecció i defensa de la població que vivia al seu entorn. Conservada en la seva integritat, i convenientment adaptada per a poder ser visitada interiorment (d’acord amb un projecte de l’any 2004), és, a causa de la seva envergadura (30 m d’altura des del terra) i del seu perfecte estat de conversació, una fita indiscutible del patrimoni arquitectònic militar català. La visita va ser comentada amb detall per Jaume Cuadrench, aparellador responsable dels treballs de rehabilitació i adaptació que s’hi han dut a terme.
Finalment, vam cloure la jornada d’estudi amb la visita a Sant Esteve d’Olius, una de les parròquies del terme municipal d’Olius, i situada a tocar del riu Cardener, a l’est de Solsona. Acompanyats també, en aquest cas, per Lluís Prats, rector de la parròquia i delegat de patrimoni de la diòcesi de Solsona, vam fer una visita detinguda del lloc. I, en especial, del seu cementiri modernista, projectat el 1905 per l’arquitecte Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí, i concebut des dels paràmetres de recreació naturalista habituals en l’arquitectura modernista. Vam completar la visita del lloc amb el reconeixement del poblat ibèric adjacent, parcialment excavat, i la visita de l’església de Sant Esteve, romànica, especialment coneguda per la seva excepcional cripta.
Joan Tort i Donada
23.3.2014
