CICLE DILLUNS DEL PATRIMONI: “EL LLEGAT DE SOS MONUMENTS”
Dins de les activitats organitzades per a celebrar el 25è aniversari de la nostra associació, el passat dilluns 20 de novembre vam voler parlar dels inicis de SOS Monuments, per, de passada, veure com segueix la problemàtica del Patrimoni a Catalunya.
Una sobtada hospitalització —per sort, ja del tot superada— d’en Salvador Tarragó, va impedir la seva presència. Els altres dos participants, Mercè Tatjer i Vicenç Casals, van intervenir per a explicar les nostres primeres «batalletes».
Na Mercè Tatjer, l’única dona fundadora de SOS, no necessita gaire presentació:
Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Especialitzada en història i geografia urbana, i en didàctica del medi urbà.
Premi Nacional d’Urbanisme, l’any 1983, per la seva participació en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta. Medalla d’honor Barcelona l’any 2018.
Coneixedora del patrimoni i dels barris de Barcelona, ha desenvolupat molts projectes, ha col·laborat amb moltes associacions, ha publicat molts articles i llibres i ha estat, està i estarà, una grandíssima activista cultural.
En Vicenç Casals, a SOS des dels seus inicis, ha estat un puntual soci actiu.
Doctor en Geografia per la UB, amb la tesi “La formación científica, la actividad espacial y la proyección intelectual de los Ingenieros de Montes en la España contemporánea (any 1995)”. També ha investigat l’evolució morfològica de les ciutats i el desenvolupament del sistema dels parcs públics. Ha estat professor de la Universitat de Girona i de la de Barcelona, on es va jubilar.
Hem de destacar, però, el lligam que sempre ha tingut amb l’Horacio Capel Saez, el director de la seva tesi doctoral, col·laborant en molts projectes i en les publicacions, en paper o digitals, com, per exemple, Geocrítica.
En Vicenç va començar aportant-nos uns fets, anteriors a la fundació de SOS —que molts ignoràvem o teníem oblidats—, però que van ser la llavor de la seva formació:
la lluita d’en Albert Marjanedas i el Grup d’Estudis dels Jardins Històrics per salvar l’obra d’en Forestier a Barcelona.
Els jardins de Miramar haurien desaparegut, si no hagués estat per la campanya que van iniciar per salvar-lo. Durant el 1995 i 1996, es van fer una sèrie de conferències —algunes programades a l’Ateneu barceloní— i actes, en els quals també hi van participar, en diferents moments, sobretot en Salvador Tarragó i Cid , i l’Enric Viñas, en Juan Miguel Muñoz Corbalán —tres dels fundadors de la nostra associació—, i el mateix Vicenç Casals.
No tan sols van parlar de l’obra d’en Forestier, sinó també d’en Rubió i Tudurí, a la vegada que avisaven del perill de perdre altres jardins com els del Turó Park, Palau de Pedralbes, o explicant la història i la importància de la flora ornamental i els jardins històrics.
Aquestes campanyes van cohesionar un grup que va sentir la necessitat d’actuar per a preservar i vigilar què es feia amb el ric patrimoni català.
Na Mercè va agafar el relleu per parlar, doncs, dels inicis de SOS Monuments. Va recordar, també, l’empremta d’en Marjanedas —malauradament mort l’any 2008—, que no va voler incloure’s com a fundador de SOS, però que va participar molt activament en els seus inicis. Va recordar les primeres campanyes, com la del pont de Molins de Rei, i les manifestacions per la Model, així com l’esperit de com actuava SOS, amb les seves excursions científiques, que s’aprofitaven per donar suport als que, arreu de Catalunya, denunciaven les males actuacions envers el patrimoni local.
Per últim, la nostra col·laboradora i sòcia, Ileana Carina López, va voler recordar durant l’acte que la nostra associació es va crear també, gràcies a la col·laboració d’un grup d’Arquitectes iberoamericans, Tunisians, Xinesos i Japonesos que en aquell moment feien equip amb el Salvador Tarragó i eren alumnes del Postgrau FAIPAC (Formas de Análisis e Intervención en el Patrimonio Arquitectónico) i MRM (Máster de Restauración de Monumentos) de la UPC.
Aquests col·laboradors, alumnes i arquitectes formaven part d’un exercit de revisió de municipis de Catalunya per aixecar plànols i preparar projectes d’intervenció de patrimoni, en Salvador ho feia servir com a estratègia de treball per la Associació. Tant és així que amb les primeres lluites, com va ser la de la Model l’any 1997, van acompanyar-lo en tots els actes.
En el torn de paraules final, es va confirmar que la nostra feina encara és necessària i que cal la col·laboració dels socis.
