Arxius de Campanyes - SOS Monuments

El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

11 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

Des de l’any 1995, el poble de Caldes d’Estrac -la popular Caldetes de la comarca del Maresme- disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Malgrat tot, en els quasi bé trenta anys transcorreguts no pocs elements del mateix han estat significativament alterats o, fins i tot, enderrocats. Cas, per exemple, de l’emblemàtic Hotel Colón -testimoni destacat de l’evolució econòmica i social de la vila en els darrers cent anys- “substituït” per un edifici de nova planta al·legant un seguit de justificacions ignorants dels valors culturals que havien motivat la seva catalogació.

Davant uns fets, difícils d’entendre, un col·lectiu de veïns s’han mobilitzat en el grup de treball anomenat “Salvem Caldetes”. Acudeixen a la nostra entitat cercant assessorament a fi de possibilitar que la protecció dels edificis històrics, catalogats en gran part, sigui realment efectiva.

Per començar, hi ha dos casos que requereixen atenció. Can Vidal fou un establiment pioner en la història de l’estiueig a Caldetes. Va obrir a finals dels segle XIX, essent punt de trobada de la “colònia” de barcelonins que acudien a les termes. Disposava de jardí, saló de teatre, sala de billars i taules de joc. Entre els seu hostes il·lustres s’esmenta una cosina de l’emperador Napoleó Bonaparte. A principis del segle XX va ser seu del Casal Català, visitat l’any 1933 pel president Francesc Macià. A l’actualitat, el catalogat edifici neoclàssic i els seus jardins estan pendents d’una transformació en habitatges i equipaments que podria alterar significativament la seva estructura.

El segon edifici és l’anomenat Patronat Mercè Torras. Descrita en el catàleg com una casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i una planta amb pati al davant, en la que destaca el tractament de les finestres de la façana principal amb quatre arcs per planta. Probablement edificada a principis del segle XX, des del punt de vista històric no som coneixedors de fets destacables com els de Can Vidal. Ha estat la singularitat de la façana i equilibri amb l’entorn els que decidiren la seva catalogació. A l’actualitat hi ha un projecte d’enderroc total. Front al mateix, els veïns disposen d’un informe, elaborat per una consultoria, d’acord amb el que l’edifici te l’estat de solidesa suficient per a ser objecte de una reforma i consolidació integral. En conseqüència, l’equipament previst podria ocupar el mateix indret sense necessitat d’enderrocar l’edifici.

Recopilada documentació i informació, es va fer una visita a Caldes d’Estrac amb el guiatge del col·lectiu Salvem Caldetes. Es va tenir oportunitat de veure els dos edificis indicats -Can Vidal i Patronat Mercè Torras-, des de l’exterior doncs no són accessibles. Així mateix, vàrem tenir ocasió de veure Can Nadal, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), recentment rehabilitat. És un edifici neoclàssic historicista, reformat a les acaballes del segle XIX per l’arquitecte Jeroni Martorell donant-li un caràcter neomoresc. Quasi bé a tocar hi ha havia el també edifici neomoresc del Marques de Comillas, malauradament enderrocat desprès de la guerra, on havia fet estada en diverses ocasions els poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un plafó instal·lat a la vorera ens informa sobre ambdues edificacions. A la fi ens vàrem atansar fins l’antic Hotel Estrac. Obert a principis del segle XX és un gran edifici d’estil historicista envoltat per un jardí. És on es va allotjar els president Macià durant la seva visita al poble. Ara és tancat, en bon estat de conservació i declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Necessita però un manteniment i, sempre que sigui possible, un us que permeti gaudir-ne.

A partir d’aquest moment, gestionarem la trobada amb totes les parts implicades a fi de possibilitar la millor de les solucions per facilitar, garantir i potenciar la preservació d’aquest ric patrimoni.

Joan Carles Alay i Rodríguez

Vocal SOS Monuments

Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

28 febrer, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

Fa uns dies vam rebre una petició de suport per part d’una Plataforma de Vilassar de Dalt. La Plataforma ha nascut arran de les obres que s’estan fent al Cementiri i que desvirtuen l’entrada principal al mateix. L’excusa per fer-les era adequar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda quelcom poc justificat quan hi ha un altra porta d’accés des d’on es pot entrar al cementiri a peu pla. Vam visitar el lloc el mateix dia que hi havia un Ple a l’Ajuntament on es presentava una moció per tal de tirar enrere les modificacions (24/2/2022), i li vam donar el nostre suport. Aquesta és la raó per la qual publiquem la nota resum que es va fer després del Ple.

PLATAFORMA PER A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI DE VILASSAR DE DALT

NOTA DE PREMSA 4

A VILASSAR DE DALT, EL MARESME, LA PLATAFORMA CIUTADANA PER A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI, ACONSEGUIEX EL COMPROMIS DEL CONSISTORI PER MANTENIR-LA

Tot just 10 dies després de constituir-se la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt, el Ple Municipal del dia 24 de febrer va aprovar una moció presentada pel Regidor no adscrit, Sr. Alfons Cusidó i JUNTS, la qual comptava també amb el suport del PSC i la CUP, per tal d’aturar la intervenció que s’està duent a terme en la façana i porta principal d’aquest recinte, ara municipal.

La Plataforma, que durant aquest dies ha fet una campanya de sensibilització ciutadana i de recollida de signatures, va aplegar més de 80 persones que amb una encesa de mòbils simbòlica davant de l’Ajuntament a l’inici del Ple, van donar suport a les seves peticions :

1.-aturar i desmantellar la intervenció de l’entrada i façana del cementiri per a deixar l’entrada històrica en el seu estat original,

2.- iniciar l’adequació i dignificació de l’accés lateral per a convertir-la amb la porta d’accés funcional principal, i

3.- definir els procediments i calendari per fer-ho.

A la presentació de l’acte la Sra. Marta Llongueras, com a portaveu de la Plataforma va agrair a tots els presents, a totes les signants a la plataforma i a la ciutadania en general el suport rebut durant els darrers dies “Sense la vostra ajuda i suport no hauríem arribat fins aquí !” especificant que“malgrat que el cementiri no és cap edifici catalogat, no per això deixa de ser una peça important del patrimoni cultural local i sobretot un lloc estimat per moltes de nosaltres”.

En Sr.Jordi Casabona, també com a portaveu de la Plataforma, va participar en el Ple Municipal per argumentar i presentar les peticions de la mateixa dient que “La Plataforma no va en contra de ningú, ni està en desacord amb la necessària actualització dels serveis i accessos del cementiri, però donat el impacte arquitectònic, estètic i emocional que està tenint l’actual intervenció, demanem que se’n preservi la seva imatge més genuïna i en particular la façana i entrada històriques del recinte”.

El cementiri de Vilassar de Dalt, està situat al Turó de Sant Sebastià davant mateix de l’ermita del s XVI dedicada a aquest Sant, es va construir l’any 1834 quan ja no es permetien els enterraments en els nuclis urbans i mantenia la tradicional imatge dels cementiris populars de la costa catalana.

La Plataforma, que compta amb el suport de l’entitat SOS-MONUMENTS dedicada a “salvaguardar els valors genuïns del Patrimoni Cultural de Catalunya i vetllar activament per a la seva conservació”, creu que el més senzill i viable és dignificar i adequar l’accés lateral del recinte (actualment ja apte per a vehicles I persones amb mobilitat reduïda), com l’entrada principal funcional del cementiri i preservar la façana i entrada històriques amb la seva estètica original. “Per sort l’ estructura metàl·lica de l’entrada és reversible i per tan si hi ha la voluntat política, és tècnicament viable”, va dir el Sr. Casabona.

La moció va ser aprovada amb els vots a favor de tota l’oposició i l’abstenció dels membres del govern, existint per tant el compromís de portar a terme les peticions presentades el més aviat possible. La Plataforma que ha agraït el suport i receptivitat dels grups, s’ha posat a disposició del consistori per ajudar en el que puguin en aquest procés.

Per més informació:

Dr. Jordi Casabona, carrernou@telefonica.net, 639373540 i Sra. Marta Llongueras, martallongueras@gmail.com, 699461736 (portaveus de la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt)

Plataforma Ciutadana per a la Preservació de la

Façana del Cementiri de Vilassar de Dalt

https://forms.office.com/r/dpxmvqd0jG

Torre Paula

26 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

La Torre Paula Canalejo era un edifici residencial Modernista, datat entre el 1888 i el 1910. El que queda d’ell, està situat al carrer Homer número 27 i el carrer Pàdua número 24-28 del barri del Putxet de Barcelona. També era conegut com La Torreta, per al seu ús, com a residència per a gent gran durant els darrers anys.

Les seves façanes mostren bona part dels habituals recursos ornamentals del Modernisme: relleus florals d’estuc, baranes de ferro forjat de línies sinuoses i vitralls policroms.

Era obra d’Adolf Ruiz i Casamitjana. Un arquitecte d’estil Modernista, nascut el 9 de gener de 1869 a Barcelona. Que seguia sempre la línia marcada per al seu predecessor, Lluís Domènech i Montaner.

Va obtenir el títol de llicenciat en arquitectura l’1 de Setembre de 1893 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Després, va treballar com a arquitecte, contractista i constructor en els programes funcionals d’edificis residencials de renda, a l’Eixample de Barcelona, en el 1899.

En el 1924 va ser nomenat arquitecte municipal adjunt de Badalona, on va traslladar la seva residència des de Barcelona per motius de salut. I és on també, va projectar diversos equipaments escolars.

A més, s’especialitzà en models de mobiliari de caràcter sumptuós, especialment de tall clàssic.

Però aquest edifici de Ruiz i Casamitjana del barri del Putxet, ha estat enderrocat parcialment per no estar catalogat, a l’Octubre de 2021.

D’acord amb el promotor i davant la revisió del catàleg municipal, que està fent l’Ajuntament de Barcelona. S’ha conservat la façana i el jardí, que són els elements amb més importància patrimonial.

No obstant, això significa que, entre altres elements, s’han mantingut els ornaments florals. Però amb l’enderroc s’ha perdut, per exemple, el paviment interior de mosaic hidràulic de diferents colors i geometries.

Aquesta polèmica ha sorgit, precisament, després que se sabés que una promotora privada havia enderrocat, sense permís de l’Ajuntament. Una part del passatge antic de València, una via medieval d’origen romà, al petit veïnat de la Satalia del Poble Sec. El mur no està catalogat, però les obres eren il·legals i els serveis tècnics van aturar els treballs només tenir-ne coneixement. l’Ajuntament ha incoat un expedient sancionador per reparar el dany causat. Una multa i la reconstrucció del mur danyat amb les pedres originals, que provenien de la pedrera de Montjuïc. No obstant, s’han perdut pedres irreemplaçables. Tot i es vulguin restaurar, mai serà el mateix.

Per una altre banda, l’Ajuntament de Barcelona, davant la crítica a les xarxes socials de l’enderrocament de la torre Paula. Ha volgut aclarir que, en cap cas, s’ha procedit al seu enderroc total, sinó de part de l’interior de la finca. I emfatitzen, que la finca no té protecció patrimonial i que les obres s’estan fent amb llicència municipal.

Val a dir que, entre l’any 1942 i el 1987. Hi havia viscut i treballat, el pintor i dissenyador gràfic alemany, Will Faber Zietz. En record seu es va col·locar l’any 2013, una placa commemorativa a la façana.

Al barri del Putxet es va respirar nostàlgia durant l’enderrocament. I és que, s’ha perdut un Patrimoni important.

En part, per no haver estat protegit. I per al fenomen del “façanisme”, amb el que desapareixen per sempre, els interiors originals dels edificis històrics.

Denunciem l’estat de conservació del Monestir de Santes Creus

11 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

El passat 8 d’octubre, 2021, vam visitar el Monestir de Santes Creus. La visita només va ser a l’exterior i completava un altra que vam fer fa un parell d’anys. El nostre objectiu era veure si les deficiències de conservació que havíem detectat al 2019 s’havien esmenat. Malauradament no ha estat així. Totes les deficiències existents al 2019 continuen i s’han agreujat. Les deficiències que presenta el conjunt es podem agrupar en tres tipus: humitats a les parets, esquerdes i problemes amb el arrebossat. No són grans patologies que facin patir pel monument, de moment, però són prou greus com per què puguin acabar amenaçant la seguretat del conjunt, si no es prenen mesures.

Les humitats provenen majoritàriament del subsòl, quelcom de preocupant perquè estem a un indret de poca precipitació i per tant s’ha de començar estudiant d’on ve aquesta aigua. Cal estudiar la seva procedència revisant, fins i tot, l’estat de les clavegueres. Vinguin d’on vinguin, les filtracions ja afecten a la tercera part de moltes façanes i, de vegades, més, en algun tros ja hem detectat una certa deformació al mur. Un altre problema són el canalons que surten de la teulada i mullen les façanes encara que estiguin en bon estat, perquè esquitxen i, en conseqüència, acaben afectant la paret.

El problema de les esquerdes és el més evident i, pot ser, més perillós. Les esquerdes que no són reparades avencen i és el que han fet, per exemple, les que trobem a l’entrada del recinte, a la façana de l’Assumpta, que s’han allargat, ja han perdut una part de materials i han crescut bardisses i aquestes amenacen amb produir erosió i deteriorament.

Pot ser el problema menys important sigui la caiguda de trossos de arrebossat a algunes façanes de la plaça de Sant Climent. Tot i això, la pèrdua de la cobertura que dona el arrebossat deixa el mur a la intempèrie i exposat a les inclemències del temps que mica en mica, l’aniran afectant i provocant el seu deteriorament.

Santes Creus és, no cal ni dir-ho, un BCIN. És un dels grans monestirs de Catalunya, panteó reial, símbol d’aquesta terra i fita històrica. La protecció li és deguda sense cap mena de dubte, pels seus valors simbòlics, els seus valor històrics i el seus valors artístics. És un obra de primer ordre que no es pot perdre. La cura i el “mimo” amb que ha d’esser tractat el conjunt cal que sigui màxim per la categoria del monument, per la seva excel·lència.

Simplificant molt, podem dir que el recinte del monestir té dos parts, una antiga que es comença el segle XII i els edificis que envolten la plaça de Sant Climent i la mateixa entrada a tot el recinte que són ja del segle XVIII i posteriors. La titularitat del Monestir és pública però la majoria dels edificis de la plaça són privats.

L’esforç més gran de manteniment i conservació correspon a la Generalitat qui hauria de ser més amatent a les seves obligacions, cal que inicií una actuació el més aviat possible sense descuidar l’elaboració d’un pla més ambiciós i de més abast que permeti la correcta conservació del monument.

Als edificis de la plaça correspon als propietaris de mantenir-los en correcte estat de conservació, però seria desitjable que la Generalitat actués, no només aplicant les sancions que puguin correspondre sinó, més aviat, oferint avantatges i ajudes perquè continuar ocupant aquests edificis no suposi un sobre cost.

Sense paraules

Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

8 novembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

Tal i com havíem anunciat el passat 17 d’octubre d’aquest any, 2021, vam fer una visita al cementiri jueu de Montjuïc acompanyats per l’Arquitecte i sòcia de SOS-Monuments, Dominique Tomasov. La nostra visita prenia sentit perquè a finals del curs passat (2020-2021) vam presentar-nos a la Convocatòria de “Projectes Participatius” de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de que es doni visibilitat a aquest cementiri que, avui, és un descampat amb bardisses limitat per una tanca de filferro.

La visita va començar a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa i, des d’allà vam anar pujant fins al costat del Monument a la Sardana per un camí paral·lel a l’Avinguda Miramar. Segons la Dominique Tomasov, aquest camí és molt probablement el camí que feien servir fins a finals del segle XIV, el jueus de Barcelona per portar els seus difunts al cementiri.

El principal interès d’aquesta passejada va estar en tota la informació que la Dominique va donar sobre les creences, religió i costums dels jueus durant l’Edat Mitja i també ara. La seva explicació es va centrar sobre tot en els usos i normes dels enterraments, les condicions que han de complir els cementeris i aquí va donar la raó per la qual el cementiri es troba tan lluny del que era la ciutat medieval: no es pot celebrar la vida al costat de la mort, per això els enterraments dels jueus, quan a les ciutats medievals s’estaven fent a les sagreres dintre de les esglésies o al costat mateix, havien de ser llocs fora de les muralles. L’indret escollit per la comunitat jueva barcelonina ho és pel preu de la terra. També perquè està en un lloc elevat que “drena bé”. De moltes més coses referents als ritus jueus ens va informar la Dominique.

El cementiri va ser abandonat amb la desaparició dels jueus a la ciutat. La marxa de la comunitat jueva barcelonina està relacionada amb les persecucions que es van desfermar a finals del segle XIV, 1391, una persecució popular que va donar lloc a fets prou violents perquè la comunitat quedés molt malmesa i amb una situació que feia aconsellable la recerca de nous indrets on viure.

La idea, entre els habitants de Barcelona, de que a la muntanya hi havia el cementiri era general però la confirmació es va tenir després de les campanyes d’excavació de 1945-1946. La següent actuació no va arribar fins a 2001. A totes dos actuacions es van descobrir tombes que confirmaren la memòria popular. A l’última campanya, de 550 enterraments, només va sortir una làpida. De totes les làpides trobades només una sencera a l’excavació del 2001.

Moltes de les làpides es van reutilitzar a la construcció d’altres edificis. Per exemple, trobem un grapat al Palau del Lloctinent, segurament no hi són totes. La reutilització de materials anteriors, a la construcció d’edificis, era una pràctica corrent a tots els temps. Igualment hi ha indicis de què el cementiri s’estenia més enllà de la extensió que està cercada a l’actualitat.

En aquest moment la zona que correspon a l’espai ocupar antigament pels enterraments, es troba al costat mateix del Club de Tiro i baixa per la muntanya, encara que és difícil veure fins a on. Està delimitat per una tanca de filferro. No es pot accedir a l’interior. Tot l’espai està ple de bardisses i, pel què sembla, es perillós entrar. No hi ha cap senyal que ho identifiqui.

La nostra passejada també va ser reivindicativa. Cal dignificar aquest indret, informar a qui passa de por on passa, netejar l’espai. Ens ho devem com ciutadans. No cal grans actuacions que, sovint, malmeten més que respecten als bens. N’hi prou amb un rètol clar, amb una tanca més sòlida i, com diu En Enric Viñas, treure-li la pols.

La villa Paula

3 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni conservat

La Vil·la Paula és un edifici residencial, un gran casal unifamiliar, d’estiueig, ubicat a la carretera de Vallvidrera número 159 i al camí de les Aigües número 79, del districte de Sarrià Sant Gervasi de Barcelona.

Va ésser dissenyada en el 1912, pel famós arquitecte Modernista Català, Jeroni Granell i Manresa, (7 de gener de 1868 – 9 de març de 1931). I s’ubica en una parcel·la privada de 41.000 metres quadrats. Amb dos cossos ben diferenciats: l’habitatge i la torre-mirador adossada a una de les façanes laterals.

I és que, era el fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet. Que va ser un dels arquitectes més originals del Modernisme Barcelonès, amb la creació de singulars esgrafiats a les façanes de cases d’habitatges de Barcelona.

Es va titular el 19 de Setembre de 1891 com arquitecte i, primerament, es va associar amb el vitraller Antoni Rigalt.

Posteriorment, i de forma independent, va revitalitzar l’Art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls Modernistes de Barcelona, com els del Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l’hospital de Sant Pau.

La vil.la està catalogada com a bé integrat dins del patrimoni Arquitectònic Català (dins dels Béns amb elements d’interès (C) amb l’identificador 2423). Ja que reuneix prou valors per formar part de l’inventari. Gràcies a això, els propietaris varen invertir en la seva rehabilitació.

Així doncs, es va realitzar la reforma integral de l’edifici, entre el 2009 i el 2012. Sota les ordres de l’arquitecte Javier Barba de BC Estudio Architects, que és un estudi pioner en el disseny del Green Architecture.

La casa s’ha restaurat amb molta cura. Manté molts detalls arquitectònics originals, entre ells la seva façana, terres hidràulics i de marbre, sostres alts amb motllures, precioses vidrieres, escales corbades i una teulada de teules verdes àrabs.

En aquest enllaç, es pot veure l’acurat, rigorós i correcte treball de Restauració, conservant tot els elements de gran valor.

https://bcestudioarchitects.wordpress.com/2014/02/10/villa-paula-rehabilitacion-de-una-casa-modernista-en-barcelona/

Dins la Restauració Arquitectònica, es pot classificar en la teoria de la Restauració Crític-Conservacionista.

Aquest projecte únic, és un homenatge a la Barcelona de principis de segle XX, que va gaudir de molta prosperitat i es van construir cases familiars amb els millors materials i artesania.

Val a dir, que un dels trets característics de la vil.la, és la seva amplitud d’espai, tant en interiors com en exteriors. Tenint uns densos jardins i una espectacular piscina amb vistes a la ciutat comtal.

L’habitatge amb més de 100 anys d’història, ha estat la casa de personatges de renom com la cantant Montserrat Caballé o el polític Lluís Companys. I des de el 2008, de la família d’Estats Units i d’origen rus, Tony y Tatiana Hayes. Però ara es busca un nou propietari.

Actualment, el palau centenari es pot adquirir en diferents immobiliàries, com WeRelocateBCN per 6.200.000 euros, Grupo Lucas Fox per 4.995.000 euros i en Max Ricart i la boutique de luxe Living per 6.600.000 euros.

La fàbrica l’Escocesa

10 octubre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

Continuem denunciant de degradació d’edificis inclosos en el catàleg de protecció

La fàbrica l’Escocesa és un edifici industrial de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, en data del 26 de maig del 2.000 (BCIL- 41230). Amb un estil arquitectònic d’obra popular industrial de l’any 1.852.

Està ubicat al districte de Sant Martí, entre el carrer Pere IV número 341-357 i el carrer Bolívia número 272-276. Ocupant una superfície de 7.400 metres quadrats.

És un conjunt entre mitgeres de combinació d’estructures fabrils, amb habitatges adossats de la mateixa època i alguns anteriors.

Aquests dos usos, conformen un conjunt compacte on els habitatges s’alineen al carrer Pere IV i la indústria queda al darrere amb passadissos interns, que articulen els diferents cossos fabrils.

Les seves façanes són molt senzilles, paraments estucats amb ritme molt marcat de grans finestres. Que permeten l’aprofitament de la llum natural i en molts casos encara conserven la fusteria original de guillotina.

Les finestres de guillotina són finestres correderes d’obertura vertical. En les que la fulla inferior llisca cap a munt i un mecanisme permet fixar-la en algun punt del recorregut.

Cal destacar, l’antiga xemeneia de maó vist, que singularitza la imatge del recinte. I la presència de molts passadissos a nivell de la primera planta, que comuniquen els diferents volums. Eren els elements de comunicació, per tal de distribuir materials amb més facilitat.

En el 1.852, Tomàs Borrull, propietari del solar, el va cedir a la companyia J. Arbós. Que es dedicaba a la producció de productes químics per a la indústria tèxtil. I en menys de 2 anys, va estar dins de les 10 millors empreses de la ciutat de Barcelona.

A partir de 1.877, noves empreses llogaven parts de la fàbrica, i així va anar creixent. Val a dir, que les successives ampliacions i adequacions a l’activitat industrial, feta en algun cas, per propietaris anglosaxons. Dóna al conjunt fabril una imatge d’indústria britànica del segle XIX.

En el 1.894, Edward Birkhead Steegmann, enginyer de Leicester i John Shields, un industrial escocès. Van llogar les naus centrals per establir una factoria catalana de la Johnston, Shields i companyia.

Les patents que introduïren estaven basades en la manufactura del punt de crochet, per fer cortines i encaixos. Joves escocesos formaren les treballadores en la nova tècnica. L’aventura dels escocesos va durar fins a 1.984 i així se li va otorgar el sobrenom a l’edifici.

No obstant, el seu ús des de fa molts anys, ha estat el de taller d’artistes. En un primer moment, un grup va pactar amb el propietari d’aleshores, el poder utilitzar la majoria dels espais, per aquesta finalitat.

En el 2.006, l’empresa immobiliària Renta Corporación va voler comprar l’Escocesa, amb la intenció de desallotjar els artistes i construir oficines i habitatges privats. Però, a causa de la crisi financera i d’un canvi de propietari, el projecte va quedar parat.

I finalment, en l’any 2.008. Es va integrar dins del projecte de Fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona. Quedant així, que aquest esdevingués el propietari de la major part del recinte.

El projecte, impulsa la recuperació d’antics edificis industrials per destinar-los a la Cultura i l’Art. I així, es va definir una fàbrica oberta de creació analògica. Utilitzant l’adjectiu analògic, per expresar el concepte contrari de digital.

Avui en dia, com espai habitat per la comunitat artística, es centra en donar cobertura a les necessitats d’artistes i agents Culturals en diferents fases de la seva trajectòria. Oferint espais de treball i recursos per desenvolupar els seus projectes.

Però no solament és la producció artística el que defineix l’Escocesa, sinó la seva experimentació amb noves formes de gestió i desenvolupament de les institucions Culturals. El que volem és centrar-se perquè es facin processos col·lectius de pensament crític en els quals fabricar comunitat.

Val a dir, que en el 2.017 l’Ajuntament volia quedarse la totalitat de l’edifici, per crear vivendes públiques, però tampoc va prosperar el projecte. Tanmateix, actualment degut a la construcció d’un edifici d’oficines continu, en el que els operaris hi treballen. Perilla tota la seva estructura.

El nou complex d’oficines continu, té uns 25.000 metres quadrats, i constarà de dos edificis. Un d’ells de 12 plantes i l’altre de 9. Meridia capital és la gestora de la inversió, i vol esdevindre èsser pionera com a referent en materia de sostenibilitat. Serà un edifici pioner Smart Building, que oferirà a la comunitat una agenda Cultural i saludable.

Així doncs, l’aspecte deteriorat de l’edificació contrasta amb els murals de les parets de l’espai i els artistes que hi treballen. I sobretot, amb els futurs edificis del seu entorn. Actualment, tot forma un conjunt degradat, lluny del projecte inicial del consistori.

Volen fer obres al Parc de l’Oreneta que desfigurarien la naturalesa d’aquest espai

12 juliol, 2021/1 Comment/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

El dia 3 ens vam reuní a l’era del Parc de l’Oreneta diverses entitats en protesta per les obres que es projecten al Parc de l’Oreneta i que acabarien amb les característiques d’espai natural del mateix. L’acte va acabar davant de Can Raventòs, un altre espai reivindicat pels veïns per esponjar el barri. Els medis es van fer ressó.

https://beteve.cat/societat/pont-aqueducte-oblidats-parc-castell-oreneta/

https://diarieljardi.cat/defensar-el-patrimoni-monumental-i-natural-dels-barris/

SALVEM CAN CAPELLANETS I ELS SEUS JARDINS PROTEGITS

26 juny, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

La Plataforma “Salvem el Patrimoni de Les Corts” va organitzar l’acte “Salvem Can Capellanets” el dissabte dia 19 de juny, que va començar a les 16 h al carrer Remei amb Galileu, just davant de Can Capellanets.

Davant la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona atorgui una llicència que suposaria la destrucció total del jardí de Can Capellanets, la modificació de volums de l’edifici protegit i la construcció d’un edifici annex de gran alçada on ara hi ha el jardí, els veïns de Les Corts reivindiquen la conservació d’aquest edifici catalogat i dels seus jardins protegits.

Els veïns demanen que, conforme a l’Ordenança de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, que obre la possibilitat d’expropiació d’un element amb protecció patrimonial passats cinc anys del seu deteriorament per dol o negligència, el Govern faci efectiva aquesta expropiació i se celebri una votació popular entre tots els veïns de Les Corts, per decidir l’ús futur d’aquest equipament.

Des de la Plataforma s’insisteix en el fet que el dany serà irreparable i que és inversemblant que es vulgui modificar un edifici protegit i destruir el seu jardí en un moment d’emergència climàtica, i que això es vulgui fer per la construcció d’una mega residència privada de la tercera edat. Un projecte prepandèmia, del que no s’ha tocat ni una coma després d’aquest trist últim any, i el més indignant de tot és que aquest desmesurat projecte el vulgui portar a terme l’empresa l’Onada, dirigida per Cinta Pascual, presidenta de la patronal espanyola de residències privades de la tercera edat (ACRA) (CEAPs).

Ara la llei permet a l’Ajuntament expropiar la parcel·la i fer el que se li ha demanat per activa i per passiva des d’entitats com la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts, obrir un procés participatiu per decidir l’ús aquest equipament.

Dins de l’acte que va tenir lloc una taula rodona a les 17:30 h, on van parlar representants de col·lectius de la ciutat com L’Alzina (Gràcia), Can Raventós (Sarrià), La Rotonda (Sant Gervasi) a més de l’associació SOS Monuments i la plataforma Salvem el Patrimoni de Les Corts.

Aquest acte popular va tenir el suport, entre d’altres, d’entitats de Les Corts com les Associacions de Veïns de Les Corts, Zona Universitària, Coordinadora Mejía Lequerica, Grup d´habitatge de Les Corts etc.

A més de la taula rodona esmentada, l’acte també va comptar amb activitats per infants, tabalada, refrigeris i sota el nom: “Que vols que sigui Can Capellanets?” es va posar a disposició dels assistents una urna per votar de manera simbòlica l’ús futur d’aquest edifici i jardins protegits.

La malaurada periodista i estimada veïna del barri Patricia Gabancho va escriure un magnífic article sobre la lluita de Can Capellanets a El País, “Gana Goliat” el va titular. Doncs ara tenim dos Goliats, l’Arquebisbat de Barcelona i la Presidenta de la patronal espanyola de residències privades de la tercera edat… Però David té el sentit comú i la voluntat popular de la seva banda i el barri no pot deixar que guanyin els de sempre, altres barris ho han aconseguit, i ho han fet lluitant.

A banda d’aquest acte, la Plataforma Salvem el Patrimoni de Les Corts està preparant altres accions tant reivindicatives com a nivell legal.

PLATAFORMA SALVEM EL PATRIMONI DE LES CORTS – Juny 2021

El Cementiri Jueu de Montjuïc

25 juny, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies

Va acabar el termini per votar als Pressupostos Participatius de l’Ajuntament de Barcelona. SOS-Monuments presentava un projecte: Donar visibilitat al Cementiri Jueu de Montjuïc. No ha pogut ser. Hem quedat en el lloc 11è.

No sabem si haurà noves convocatòries però continuarem treballant per què el cementiri estigui correctament senyalitzat.

Moltes gràcies a tots els que heu votat el nostre projecte

Tag Archive for: Campanyes