CIUTAT VS MÀRQUETING– Màlaga, 11-12-13 d’octubre de 2019

#JornadasDefensaPatrimonioMLG

Resum d’intervinents, problemes i propostes

1/ Introducció

Les XV Jornades en Defensa del Patrimoni Espanyol, celebrades a Màlaga de l’11 al 13 d’octubre de 2019, van comptar amb l’assistència de 17 participants provinents de diverses comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya, Illes Balears i Madrid.                                  14 Associacions sense ànim de lucre, un a títol personal, una associació professional de restauradors (d’àmbit nacional) i una empresa de rehabilitació i restauració (Sanor Restaura, S.L.).

Les jornades es van desenvolupar en sessió de tarda, el divendres 11 d’octubre, a la Sala Cajamar (Alameda Principal, 19); en sessió de matí, el dissabte 12 d’octubre, al Museu de Màlaga (Plaça de la Duana) i en sessió de tarda al centre parroquial Pare Arrupe (Plaça de Sant Ignasi 2). El diumenge 13 d’octubre es van tancar les jornades amb una ruta guiada pels ravals del Perchel i La Trinitat, i per l’anomenada Almendra del centre històric de Màlaga, amb punt de partida en el monument al marquès de Larios.

 

 

 

 

2/ Participants

–      Àmbit nacional: ACRE(Asociación de Conservadores Restauradores de España)    

 

• Àmbit autonòmic: Madrid, Ciudadanía y Patrimonio; APUDEPA(Asociación Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés); SOS Monuments, Associació Cívica per a la Defensa del Patrimoni Cultural; la Federación por el Patrimonio de Castilla y León.

 

• Àmbit comarcal: Sociedad Caminera del Real de Manzanares

 

• Àmbit ciutadà: Màlaga REC, Ben Baso, de Sevilla, Amigos de la Alcazabade Almería, ARCA, de Palma de Mallorca, i Amigos del Patrimonio de Segovia.

 

• Àmbit local i/o puntual: PLANUENTE(Plataforma para recuperar nuestro Puente), de Sevilla; Salvemos Cuatro Caminos, de Madrid; AHRO(Asociación Histórica Retiro Obrero), també de Sevilla; Canalitzem, centrada en la protecció de la urbanització d’Empuriabrava; o Rafael Blanco, que denuncià l’estat del jardí del Retiro de Churriana).

 

Com es pot constatar, l’objecte específic d’actuació de les associacions també és divers, per la qual cosa es van esmentar casos de molt variats elements patrimonials. Així, encara que la referència majoritària continua sent la del patrimoni monumental, també es van tractar qüestions relatives a jardins, infraestructures, arquitectura industrial, conjunts urbans i camins, sense oblidar mai el vessant social de l’abandó o, per contra, de la sobreexplotació del patrimoni.

 

 

3/ Problemes exposats

Malgrat la diversitat de les intervencions -com es pot deduir de la varietat dels ponents-, molts dels problemes exposats són comuns, o molt semblants, en els diversos àmbits d’actuació. Resulta evident, per tant, que els motius de preocupació per l’estat del patrimoni són, en gran manera, generalitzats en tot el país.

El primer consens entre les associacions va ser el menyspreu (desconeixement?) dels poders públics de l’article 46 de la Constitució: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, qualsevol que sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

Respecte a la llei, els problemes que es van repetir són aquests:

— la pròpia definició legal de patrimoni, que s’interpreta moltes vegades en un sentit massa reduccionista, quedant fora de protecció elements patrimonials considerats menors o sense interès per a les administracions;

— l’incompliment de la legislació existent, tant de la nacional com dels diversos convenis europeus de defensa del patrimoni (La Valetta, Granada, Florència,…), per desídia, desconeixement, o falta de mitjans personals (inspecció). Això es tradueix en la demolició de béns protegits o de béns que haurien d’estar-ho, així com en intervencions qüestionables sobre el patrimoni;

— la falta de transparència i el menyspreu a la ciutadania per part de les administracions a l’hora d’establir els preceptius catàlegs de béns protegits tal com es defineix en la llei. Malgrat els mecanismes legalment habilitats per a la participació ciutadana, l’experiència generalitzada és que les al·legacions presentades per les associacions per a augmentar el grau de protecció o el nombre de béns protegits en els processos de redacció o revisió dels catàlegs són sistemàticament rebutjades;

— la dificultat que tenen les associacions per a iniciar processos davant la fiscalia o plantejar contenciosos administratius per a la protecció del patrimoni, pel cost i els terminis que impliquen;

— la impunitat de les administracions públiques (polítics i funcionaris) davant els atropellaments al patrimoni.

Altres problemes, molt reiterats, es refereixen al paper actiu de les administracions públiques:

— la connivència de les administracions públiques amb l’especulació urbanística, amb la qual cosa es protegeix més i millor l’interès particular dels especuladors que l’interès general de la població, amb la pèrdua irreversible de patrimoni per als ciutadans d’avui i del futur, que això comporta;

— la indefensió dels particulars i de les associacions -i del propi patrimoni-, davant les administracions, que «es renten les mans» o «es passen la pilota» entre si per a eludir les seves responsabilitats envers el patrimoni i la ciutadania;

— les decisions preses en despatxos, sense tenir en compte la població local, per a la promoció turística de determinades àrees, que desemboquen en els coneguts fenòmens de turistificació i gentrificació, que expulsen als veïns dels seus barris i comporten
també la desaparició del comerç tradicional i l’augment de la brutícia i del vandalisme;

— la concentració de la intervenció per a la promoció turística en àrees molt delimitades de les ciutats genera els problemes descrits en el punt anterior, però també problemes greus d’abandó i de pèrdua de patrimoni en les altres àrees que no reben aquestes inversions;

— una protecció molt limitada del patrimoni edificat, circumscrita a les façanes dels edificis.

Finalment, es van esmentar també altres problemes generalitzats, que afecten la conservació del patrimoni:

— la pèrdua dels oficis tradicionals, imprescindibles per a poder dur a terme restauracions i rehabilitacions de qualitat;

— la contractació, per part de l’administració, d’empreses no especialitzades, o que no compten amb el personal especialitzat adient, per a l’execució dels projectes de restauració i rehabilitació;

— el patrimoni ocult que, per les seves especials característiques, escapa del control de la ciutadania, arriscant-se, per tant, a desaparèixer sense fer soroll;

— les immatriculacions sense control de l’Església catòlica;

— el despoblament, no sols de grans àrees rurals, sinó fins i tot de capitals de província, amb l’abandó i la pèrdua de patrimoni que comporta.

4/ Suggeriments de solucions i bones pràctiques

A Espanya, parlar de patrimoni sol resultar punyent, com queda patent en el punt 2. No obstant, mentre hi hagi associacions i ciutadans disposats a defensar el seu patrimoni, sempre quedarà una llum d’esperança. En les Jornades de Màlaga també es van esmentar algunes bones pràctiques que ja s’han dut a terme o que es presenten com a possibles solucions, a banda dels problemes esmentats. Entre elles, destaquem:

— la revisió de la legislació, perquè aquesta constitueixi realment una eina útil per a la protecció del patrimoni;

— l’educació de la població en la cultura del patrimoni, perquè aquest deixi de ser el gran desconegut i la ciutadania s’impliqui massivament en la seva conservació. Prendre exemple de França en la celebració de les Jornades europees de Patrimoni;

— fer el pas de la protecció del patrimoni, tal com l’entenen avui dia les administracions, a la cultura de la conservació integrada del patrimoni;

— acabar amb la impunitat de les males pràctiques de les administracions públiques;

— promoure la creació de regidories de patrimoni en els municipis;

— oblidar el terme economicisme de «posada en valor» quan parlem de patrimoni;

— substituir els «processos participatius» per «processos cooperatius»;

— establir projectes 3D: difusió, defensa i gaudi del patrimoni;

— i, sobretot, col·ligar les associacions presents en aquestes Jornades, i altres associacions que lluiten per la defensa del patrimoni que s’hi vulguin afegir, per tal d’unir forces en una plataforma d’àmbit nacional, per tenir més presència en els mitjans i poder arribar a ser interlocutor de les administracions en tots els temes relatius a la defensa del patrimoni, amb l’objectiu de resoldre els problemes esmentats i els que, per falta de temps i espai, s’hagin quedat en el tinter. Aquest propòsit -que no fa sinó insistir en el que s’estableix en el Manifest de Boadilla-es va verbalitzar per part d’una gran majoria dels ponents.

Finalment, es va elaborar una nota de premsa, que ja us hem fet arribar.

SOS MONUMENTS, Barcelona, octubre 2019