Excursió científica a Torre Baró.
Per Maria Cruz Santos
A l’excursió del passat dia 24 de novembre de 2012 vam assolir tots els objectius que proposava el Professor Joan Tort en la seva preparació de la mateixa.
La pujada al Castell de Torre Baró ens va permetre d’observar la configuració geogràfica de una part del Barcelonès: com la Serralada litoral limita per l’oest la ciutat de Barcelona al mateix temps que pel sud queda tancada per la muntanya de Montjuïch mentre que la part nord es converteix en un corredor pla i de fàcil accés encara que el turó de Moncada l’estreny creant un coll d’ampolla. Probablement fou aquesta característica, junt amb la dificultat per passar el riu Llobregat fins a la construcció del Pont de Molins de Rei, la que va convertir aquest pas en l’entrada principal de la ciutat de Barcelona. Avui en dia torna a ser portal d’entrada a Barcelona i això queda ben palès en tot el conjunt de autovies, autopistes i línies fèrries que per aquí circulen i que divideixen el territori dificultant seriosament la comunicació entre la part de la muntanya i la del pla.
Al llarg d’aquestes vies han crescut barris sovint marginals. L’origen d’aquests barris el trobem moltes vegades en els anys 50 quan arribaven a Barcelona emigrants que fugien tant de situacions de repressió política com d’ofegament econòmic. En els anys 60 el número de nouvinguts es va multiplicar, alhora que la ciutat aprofitava aquells territoris per allunyar col.lectius i emmascarar situacions que resultaven compromeses si eren properes al centre. Parlem de rentades de cara com va ser el trasllat de les barraques del Somorrostro, Montjuïch, etc. Aquest origen es nota en els diferents tipus constructius i arranjaments urbanístics. Un bon exemple és Ciutat Meridiana, que vam creuar. Pel costat sud hi ha les cases d’autoconstrucció, amb un exterior molt personal i amb problemes constructius solucionats de manera enginyosa, algunes d’aquestes construccions mostren ja la participació en el seu disseny de professionals acreditats i una complexitat ambiciosa en les seves dimensions.
Al nord trobem els blocs que donen identitat al barri i que identifiquen la arribada a Barcelona quan entrem per l’autopista. A simple vista podem observar la baixa densitat d’ocupació i l’extensió de zones verdes. Si ens remuntem a la història, sabem que són barris que han hagut de lluitar per cada una de les infraestructures que avui trobem. Construïts pels mateixos veïns, estaven mancats de tots els serveis, des de les clavegueres al transport. Avui en dia moltes d’aquestes deficiències s’han solucionat però la comunicació amb el centre de la ciutat resta poc fluïda, encara que la construcció de la línia 11 del metro pot ser una via de vertebració.
Entre mig d’aquests barris, camí del seu origen a Montcada, corre, en alguns trams venturosament al descobert, el Rec comtal, el canal que des de l’Edat Mitjana, com a mínim, abasteix d’aigua a Barcelona. Una de les seves funcions era regar l’”hort i vinyet” del que sortien bona part dels aliments de la ciutat. Part d’aquest “hort i vinyet” encara subsisteix i el podem observar mentre anem de Ciutat Meridiana a Vallbona i accedim a Can Sant Joan, ja en el terme municipal de Montcada.
El poble de Montcada és l’origen d’uns dels llinatges més antics i importants de Catalunya. El turó de Montcada ha restat durant segles, amb un caràcter molt personal, l’anunci de que la gran ciutat era a prop. Cap d’aquestes característiques ha estat suficient per evitar la seva desestructuració. El Turó de Moncada es va derruint any rera any víctima de la voraç cimentera afamada per anys d’especulació immobiliària. Em quant al poble de Montcada és el cas més fatídic de tota Catalunya de comunitat dividida per les infraestructures, línies ferroviàries, autovies i autopistes la creuen dificultant enormement la comunicació entre els diferents barris i la seva integració urbanística i social. Això es veu reflectit en una manca de consciència de ciutat, que produeix, entre altres, que no hi hagi un estudi de la població i el seu creixement, com passa a gairebé tots els pobles i ciutats catalans. Ben significatiu és que ignorin la importància històrica de la mina on neix el Rec comtal i l’edifici de les aigües que hi ha a pocs metres.
La tarda la dediquem a passejar pel Parc Fluvial del Besòs que uneix els termes municipals de Barcelona, Sant Adrià dels Besòs, Santa Coloma i Montcada. Un eix que vertebra aquesta part de la zona metropolitana y lo dóna coherència i permet el gaudi de tots els ciutadans.
