UNIÓN DE ASOCIACIONES POR LA PROMOCIÓN Y DEFENSA DEL PATRIMONIO CULTURAL Y NATURAL

Des de l’Associació SOS Monuments publiquem el document remès per la UNIÓN DE ASOCIACIONES POR LA PROMOCIÓN Y DEFENSA DEL PATRIMONIO CULTURAL Y NATURAL, on s’enumeren amb molt bon criteri unes propostes d’accions que ajudaran a vetllar pel Patrimoni Cultural i dirigides a la clase política que governarà el país després de les eleccions del 23J

PROPOSTA D’ACCIONS PEL PATRIMONI CULTURAL

Eleccions Generals 2023

 L’any 2023, assenyalar la importància del Patrimoni Cultural sembla innecessari. Quan es parla de Patrimoni Cultural totes les persones entenen que es tracta de monuments, pintures, escultures, etc. i fins i tot espais naturals, però el Patrimoni Cultural és molt més que tots aquests objectes i espais tangibles i presents, és allò que fa que una població pugui identificar-se amb la seva història, el seu territori, els seus costums i tradicions i és aquí on radica la seva importància.

També es poden observar altres valors fonamentals en el Patrimoni Cultural com són la seva dimensió social, capaç d’aglutinar grups socials entorn d’un bé, una idea o una festa i aconseguir sensibilitzar a tot el grup; la seva dimensió econòmica com a font de riquesa i de llocs de treball i com a recurs endogen que és sostenible i pot ser autogestionat; la dimensió identitària que ens identifica com a membres d’una societat amb valors similars; o la dimensió emocional que fa que individualment les persones se sentin vinculades amb els béns patrimonials i participin en la seva gestió, protecció i defensa.

Davant totes aquestes qüestions, un grup d’associacions de defensa del patrimoni de tota Espanya han decidit unir-se sota el nom d’Unió d’Associacions per a la Defensa del Patrimoni, per a aconseguir uns fins comuns i ajudar-se davant problemes comuns. Hem constatat que al llarg de tot l’Estat els problemes davant el patrimoni són similars. Per assenyalar alguns, serien la falta de sensibilitat social davant molts elements patrimonials, l’absència total d’empatia per part d’unes administracions més preocupades per la gestió del dia a dia o els possibles beneficis a curt termini que preocupades a protegir el seu patrimoni, alguna cosa que queda palpable davant la falta de mitjans assignats, l’absència gairebé absoluta de control en moltes ocasions, etc.

Per tot això, ens agradaria, des de l’òptica del voluntariat que ens caracteritza, que davant les pròximes eleccions generals convocades per al 23 de juliol de 2023 els diferents partits polítics que es presenten a les mateixes tinguessin en compte una sèrie de qüestions que podem agrupar en tres grans camps.

1. COMPLIMENT I RESPECTE DE LA LEGISLACIÓ VIGENT

Un dels grans problemes que té el Patrimoni Cultural a Espanya és l’ingent nombre de normes legals existents, estatals, autonòmiques, locals, i les grans contradiccions que es donen entre elles. Es podria observar que existeixen dos nivells en aquesta qüestió. El primer és l’absència d’una cultura de respecte i valoració del patrimoni per gran part de la societat. Ens trobem davant actituds individuals que causen un perjudici fatal i moltes vegades sense solució als nostres béns patrimonials. Però també veiem com davant aquests fets vandàlics dels quals som testimonis per xarxes socials o mitjans de comunicació les administracions s’inhibeixen i no actuen. La llei contempla sancions i contempla mesures per a evitar aquestes situacions. Exigim que s’apliquin i es controlin.

El segon nivell és el de les pròpies administracions que a gratcient van afectant el patrimoni
dels nostres pobles i ciutats habitualment amb el pretext del desenvolupament econòmic, dels beneficis per a la població, els llocs de treball, etc. A partir d’aquí hem vist edificis
desaparèixer, entorns totalment destrossats, paisatges naturals modificats per sempre i
fins i tot festes populars de segles d’antiguitat modificades per a aconseguir una sèrie de suposats beneficis.

El gran problema és que aquestes administracions davant les denúncies ciutadanes i d’associacions sempre utilitzen el silenci administratiu com a instrument de menystinc a pesar que contínuament estem escoltant la importància de la participació ciutadana. A més,
obliguen aquests ciutadans conscienciats a haver d’intervenir a través de tribunals amb els
costos que això porta per a una part i el poc que li importen aquests costos a aquestes
administracions. No es pot estar judicialitzant tot el procés d’intervenció ciutadana.

2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Creiem que ningú dubte de la importància de la participació ciutadana en la gestió de les nostres societats. I aquesta és una idea amb la qual contínuament des de l’esfera pública se’ns pressiona. Totes les associacions pertanyents a aquesta Unió tenen experiència en la col·laboració amb els poders públics per a poder protegir el nostre patrimoni. Però el problema sorgeix a partir del moment en què aquesta col·laboració es constitueix com a denúncia davant qüestions que no haurien de ser tolerades. El paper de control sobre els nostres béns patrimonials radica en les administracions, però moltes vegades per diferents raons -interessos, falta de mitjans, desconeixement, etc.- no arriben.

La participació ciutadana és vital. Les associacions de patrimoni i la ciutadania implicada són
grups apegats al seu territori coneixen l’estat concret de cadascun dels elements i són
els que poden anar posant la veu d’alarma en cadascun dels casos. No ha de veure’s com un
atac sinó com un element de col·laboració imprescindible perquè l’administració
competent pugui intervenir a temps.

En segon lloc, és imprescindible que es contempli a nivell de l’Estat la participació de les
associacions de patrimoni, amb veu i amb vot, en les comissions o òrgans similars que valorin
les intervencions en el patrimoni en cadascun dels territoris, al cap i a la fi, aquesta
participació està reconeguda en el Conveni Europeu de Faro que Espanya va signar en 2019. En aquest sentit, també és imprescindible permetre l’accés fàcil a la documentació administrativa de tota intervenció en el patrimoni i no convertir el procés d’estudi en una contínua superació d’obstacles.

3. EDUCACIÓ PATRIMONIAL

Gran part dels problemes assenyalats anteriorment, com el vandalisme o la falta de
participació activa, se solucionen amb mesures cap al futur. Per això pensem que cal
potenciar l’educació patrimonial com un element bàsic per a la formació de la ciutadania
del futur. L’educació patrimonial ha de ser un element transversal de fet (no sols de
dret) en tots els cursos i nivells de l’ensenyament obligatori i postobligatori.

Una ciutadania conscienciada de la importància de la seva herència cultural és una ciutadania activa en la seva protecció i promoció. Ser conscients que els nostres nens i joves han d’anar tenint una relació sana i alegre amb el seu Patrimoni ja que és el primer pas per a resoldre molts dels nostres problemes. La vella màxima que s’utilitza en educació patrimonial continua sent vàlida:

EL QUE ES CONEIX ES PROTEGEIX,

EL QUE ES PROTEGEIX ES DIVULGA,

EL QUE ES DIVULGA ES RESPECTA.

Hem de potenciar la dimensió emocional que faci que l’alumnat s’apropiï del patrimoni
cultural i el faci seu per a així poder continuar mantenint-lo per al futur.

Agraint-li el seu interès i oferint-me per a ampliar aquestes o altres qüestions

PROPUESTAS UNION ELECCIONES JULIO 2023. Versión2 2 (1)

José Manuel Baena Gallé

PRESIDENT DE LA UNIÓ