El passat 12 de Juny, Dominique Tomasov, Arquitecta i estudiosa de les petjades jueves a Barcelona, ens va fer una conferència sobre l´antic cementiri de Montjuïc de la que us passem el següent resum.

 

Va començar la conferència amb una petita justificació del per què  d´aquest treball. Justificació a dos nivells: a nivell personal com una aproximació a les seves arrels en el seu nou país, en aquest cas Catalunya, i a nivell de treball, no només com una simple investigació arqueològica, sinó afegint també una visió més profunda per tal d´arribar al  que ella anomena “ l’essència”, “ l´ànima” d´aquest lloc gairebé oblidat.

Un repàs històric ens situa a l´Edat Mitjana, quan els jueus que vivien en el “ call” enterraven els seus morts al antic cementiri de la muntanya de Montjuïc. ( D´aquí el seu nom).

La primera noticia escrita que tenim és 1348. Al document els jueus van demanar al rei ampliar els terrenys utilitzats  com a cementiri doncs l’augment de defuncions causades per la pesta havien deixat petit el que es venia fent servir, donant així lloc al cementiri nou.

Però després de la pesta, la població jueva no es va recuperar, alguns es van convertir al Cristianisme i d´altres es van anar a pobles del voltant, fins el “progrom” de 1391 quan van ser expulsats definitivament de Barcelona.

El cementiri i el “call” van passar a mans del rei que, al s.XV va vendre les terres, que es van dedicar principalment a pastura.

A partir de llavors es van parar els enterraments i el cementiri de Montjuïc va quedar a l´oblit.

Segles després, per a l´Exposició de 1929 els terrenys van ser expropiats per l´Ajuntament de Barcelona.

Però, durant els segles XIX I XX, s´anaven trobant làpides, enterraments, fins i tot referències a “ l´antic camí dels jueus”, que, sortint del “call” i  travessant l´actual Raval arribava al cementiri de Montjuïc.

 

Avui en dia, els terrenys del cementiri estan dividits en tres zones:

• el Tir Olímpic amb 171 sepultures trobades
• els terrenys darrere el Tir amb 500 sepultures dels s. IX al XVII
• els terrenys d l´antic parc d´atraccions que es va construir sobre una part del cementiri
• els terrenys entre el Tir i el Mirador del Alcalde que resten encara per a explorar i pendents d´alguna actuació.

Tot això, ja en procés d´estudi, s´ha anat descobrint durant les intervencions urbanístiques que s´han fet a la muntanya però no, amb un criteri d´estudi ni per part de l´Administració , ni tan sols de les mateixes comunitats jueves.

A poc a poc, aquests descobriments han ant avivant l´interès per la muntanya i ha donat lloc a la demanda per què es dignifiqui el vell cementiri. S´han investigat els títols de propietat i és l´any 2006 quan s’atorga la categoria de BCIN a l´antic cementiri de Montjuïc. Aquesta carta queda també signada per les comunitats jueves.

Durant els anys 2017 – 2018 es troben més cementiris jueus en Espanya i s´obren alguns fors de debat, cristal·litzant tot això en un protocol signat pel Govern Espanyol i les Federacions Jueves que considera com Bens Patrimonials els cementiris jueus que  es trobin i amb l´obligació de donar avís als arqueòlegs del seu emplaçament.

 

Fins aquí el resum històric.

 

En aquest context un tant oficialista, el treball presentat té  una intenció diferent, més profunda…

L´estudi pretén, dignificant el cementiri jueu, debatre les diferents postures del ésser humà davant la vida i la mort, i com perfilava al principi del resum, descobrir en els espais i en els objectes la seva “essència”, transformant aquest patrimoni invisible en recursos per a l´educació , en coneixements i en trobades entre societats diverses.