Visita a la Torre de les Aigües del Besòs
VISITA DE S.O.S-MONUMENTS A LA TORRE DE LES AIGÜES DEL BESÒS
El passat 28 de març SOS-Monuments va ser convidat per l’Arxiu Històric del Poble Nou a fer una visita a la recentment inaugurada Torre de les Aigües del Besòs. Val a dir que vam ser el primer grup, tret de les autoritats, en fer la visita. Amb la marxa de l’empresa Macosa del Poble Nou, la torre havia esta abandonada i part dels seus elements s’havien anat malmetent amb el temps. L’Arxiu, juntament amb el veïns del barri i els antics treballadors de Macosa, feia temps que reclamava la seva rehabilitació a l’Ajuntament. Finalment ho ha aconseguit i va ser inaugurada el passat 22 de març del 2014, encara que, com acostuma a passar en aquests casos, falti ultimar alguns detalls.
La Torre de les Aigües del Besòs es va construir per iniciativa de Xavier Camps, en un moment d’expansió de l’Eixample barceloní, per treure aigua d’una zona rica en aqüífers de molt bona qualitat. El 1880 començà la construcció de la torre, que s’allargà fins al 1882; mentrestant es va constituir la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona de la Ladera Derecha del Besós amb l’objectiu de subministrar aigua a Ciutat Vella i la Dreta de l’Eixample. Tanmateix, aquesta finalitat no s’arribà a aconseguir ja que la posada en marxa de la torre, amb el consegüent augment de l’explotació dels aqüífers, facilità l’entrada de l’aigua de mar, que va acabar barrejant-se amb l’aigua dolça, malmetent, d’aquesta manera, els aqüífers. El negoci es va acabar abans d’haver començat, i el 1895 la torre fou venuda a la foneria coneguda com Casa Girona, que anys després es convertí en l’empresa Macosa, que va fer servir l’aigua com refrigerant.
La torre té uns 60 metres d’alçada i compta amb un dipòsit per 12.000 m3 d’aigua. S’hi havia de fer un segon dipòsit, però la salinització de l’aigua i la subsegüent fallida del negoci van impedir aquest projecte. Tota la construcció és de maó vist. La part rehabilitada comprèn la Torre d’Aigües i la Casa de les Vàlvules. En un principi tots els elements formaven part d’un conjunt més complex que ha estat destruït. La materialització del projecte va ser obra de Pere Falques, aleshores arquitecte municipal de Sant Martí de provençals, que encara era un municipi independent. En seva realització Falques va fer una demostració dels seus coneixements tècnics i d’enginyeria, de manera que la torre ha arribat fins als nostres dies sense gairebé cap deficiència greu. En la seva rehabilitació, obra dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, només ha calgut substituir la teulada i les bigues de fusta. La rehabilitació, molt respectuosa amb l’obra, pràcticament s’ha limitat a netejar la torre, encara que l’últim tram no s’ha tocat. Les intervencions més importants les trobem a la planta baixa i a la Casa de Vàlvules. Es preveu que l’Arxiu Històric del Poble Nou traslladi allà la seva seu, i s’ha habilitat un espai per fer una petita museïtzació. Les altres intervencions fetes son la instal·lació de baranes i il·luminació, i, la més important, la construcció d’una escala interior que és la que es farà servir per les visites a l’edifici en lloc de l’exterior que accedeix a la terrassa. Des de dalt de la torre es té una vista panoràmica de 360º de la ciutat en un lloc prou allunyat com per poder apreciar els canvis experimentats per la ciutat en els últims anys i dóna una perspectiva més completa del que aquests representen. Per aquesta i per d’altres raons, la pujada és més que recomanable.
Jordi Fosas, President de l’Arxiu Històric del Poble Nou ens va acompanyar tota l’estona que passarem a la torre fent-nos parar atenció en les perspectives espectaculars que es poden observar en l’interior, així com la quantitat de tipus de volta catalana que es van fer servir.
