Aula SOS: Alternatives a la massificació del Park Güell

La gestió i la participació com a solució

Per Maricarmen Tapia

El passat dimarts 28 de maig es va celebrar l’Aula SOS Monuments, organitzada amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès, Alternatives a la massificació del Park Güell.

La taula va ser moderada per Maricarmen Tapia, arquitecta urbanista, membre de SOS Monuments.  En la seva presentació digué que el Park Güell presenta una realitat complexa en la qual se superposen les  característiques de ser Patrimoni Mundial, ser un espai públic i comptar amb unes condicions espacials i materials pròpies, Actualment, les nombroses visites al parc, sumades a la manca de control i protecció de la zona monumental, necessiten amb urgència una solució  d’equilibri entre l’activitat turística, les necessitats dels veïns i ciutadans, i la conservació del patrimoni.

Van participar i proposar en el debat:

Isabel Artigas, historiadora de l’art i assessora del projecte per al Park Güell.
Va proposar la necessitat de tancar el parc davant de l’afluència massiva de visitants, amb la condició que els beneficis de les entrades es reinvertissin en la seva conservació, en la creació de coneixement i difusió del parc, i es destinessin també als barris veïns a fi de millorar-ne les  infraestructures i rebaixar així l’impacte negatiu de l’activitat turística.

Albert Arias, geògraf i membre de Trama Urbana i de la Plataforma Defensem el Park Güell.
Va defensar  l’obertura del parc i rebutjà com a alternativa el tancament d’un espai públic  del qual els veïns fan ús quotidià. Va explicar que hi ha diverses maneres de controlar les visites sense passar pel pagament, com són la gestió dels accessos, les entrades i pàrquings dels autocars. En la seva opinió la decisió no es pas tècnica sinó política. Altres propostes seves estan  incloses en el document redactat per la plataforma  El futur del Parc Güell: propostes col·lectives per mantenir el parc públic i gratuït

Carles Baiges Camprubí, arquitecte, membre del Col·lectiu LaCol.
També va ser partidari de mantenir el parc obert, ja que tancar-lo fóra un precedent perillós per als nostres espais públics i el gaudi del patrimoni. Baigues creu que el tancament del parc no representa cap solució ni per a les necessitats del veïns del barris immediats ni per a  la massificació de les visites.  Proposà estudiar un nou model de turisme, ni massiu ni invasiu,  per a tota la ciutat en el qual el ciutadans puguin conviure amb el turisme.

Vicenç Casals, professor de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, especialista en parcs i jardins històrics.
Va mostrar-se contrari al tancament del parc ja que aquesta mesura representaria únicament una política recaptatòria, quan les necessitats urgents demanen una gestió adequada del conflicte. Va indicar que la capacitat de visites està en relació amb la gestió del parc: la quantitat de personal, el manteniment, la informació, el control, entre d’altres. Per a Casals, tan sols tancar i cobrar  no significa una solució,  tal i com s’ha demostrat els darrers anys en el Parc del Laberint.

Entre els participants va haver-hi consens en el sentit que la solució ha de ser pactada entre tots els agents implicats mitjançant mecanismes democràtics de la ciutadania, i que la solució hauria d’assegurar la gestió econòmica i administrativa del parc de manera transparent.

Trobareu informació de les Aules programades al web http://sos-monuments.org/2013/06/recuperem-els-espais-publics-de-barcelona/